Present i futur

Analitzar i parlar del passat és veritàblement apassionant per saber d'on i com venim. Fer-ho del present fa tocar de peus a terra en el moment, en el lloc i en les circumstàncies. L'escudrinyar en el futur és ben poc fiable per molts fets, dades i estadístiques que hi hagin a l'abast. Però, quan encuriosits per recabar tota la informació sobre en quin moment es viu i tot el que l'envolta perquè sigui d'una manera i no d'una altra aboca directament en el futur més proper és quant, a vegades, fa agafar ganes de deixar-ho còrrer.

Persones de més de 45 anys que s'han vist d'avui per demà sense treball, i amb serioses dificultats per tornar-ne a trobar. Joves de menys de 30 anys, diplomats o no, que, cansats d'esperar un treball digne, o tan sols un treball,  prenen la decissió de marxar a fora. I això afecta a més de la meitat d'aquest sector!

La majoria de llocs que s'estan creant són a precari, insegurs i sense drets laborals, i gràcies, algú encara dirà. Un molt alt percentatge de joves veu, i haurà de veure, com les seves possibilitats a la vida es queden per baix de les dels seus pares, i en molts casos, resten a expenses d'ells.

Quan tot va just de mida, com és en aquest moment, els detalls més bàsics adquireixen la seva veritable dimensió dins de la quotinitat, i més quan arriba a les orelles que a l'Europa, en aquest moment emmarcada, el treball a mitja jornada, o a temps parcial, és superior al 50% de l'oferta laboral.

El termòmetre per on valorar aquesta realitat que ens toca viure, l'EPA. (Enquesta de Població Activa), amb dades acabades de publicar, ens mostra que:

5.933.300 persones figuren a l'atur (25,93%). Un 14,85% de les quals són menors de 25 anys (un 55,48% d'aquest sector jovenil) i hauríem de saber quin és el percentatge de majors de 45 anys, pels que els hi resulta, i resultarà molt difícil tornar a ocupar un  lloc de treball.

Més del 50% d'aturats ho són de llarga durada, i que, quasi bé dos milions de llars espanyoles tenen a tots els seus membres a l'atur,

Aquest és el nostre present, que no podem canviar i al qual hi ens hem d'acostumar? Doncs, quin futur espera al nostre present, no?