-
El periodista Toni Orensanz.
Eloi Tost/ACN
“Hi ha històries que no et demanen permís per ficar-se’t al cap”, explica Toni Orensanz al prefaci de la seva magnífica darrera intuïció literària, Com vas perdre el braç, Balchowsky? (Columna, 2022). Després d’haver demostrat al seu anterior llibre (El nazi de Siurana) que hi ha bons relats en el lloc més petit del món com ara l’idílic poblet del Priorat on s’amagava el nazi belga fugitiu, Jan Buyse, el periodista de Falset empra ara com a material literari una de les qüestions que més l’apassionen, la Guerra Civil.
Com vas perdre el braç, Balchowsky? es presentarà el dissabte 2 d'abril, a les 12 del migdia, a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus.
Una recerca històrica que ja va abordar en anteriors treballs com L’òmnibus de la mort (2008) i que amb la seva nova proposta editorial connecta la tragèdia espanyola per antonomàsia del segle XX amb la contracultura nord-americana. I ho fa a partir de la vida d’un dels milers de brigadistes internacionals que van participar en el conflicte: Eddie Balchowsky. Mentre al seu anterior llibre, Orensanz advertia dels perills de creure els testimonis de “venerables vellets” amb aparença irreprotxable, ara ens submergeix en la convulsa vida d’un perdedor, d’un storyteller brillant que ficciona la seva pròpia vida més per amagar els seus sentiments que no pas per quedar com a heroi de tantes lluites perdudes.
D’aquesta forma, i emprant de nou les narracions dels testimonis dels fets i la documentació de tot tipus (discografia, hemeroteca, arxius), Orensanz torna a regalar al lector una apassionant història alhora que explora un nou enfocament sobre un conflicte bèl·lic molt cops contat i recontat i que mai deixar de sorprendre. Un regal en què la intrahistòria de la recerca juga un paper important com a altres treballs seus.
A diferència del nazi fugat, Buyse, que va adaptar-se camaleònicament a la nova realitat internacional i va passar desapercebut en un indret relativament aïllat, Orensanz ara retrata un dels “perdedors” de la Guerra Civil, un jove jueu que passa la seva infantesa a una petita localitat d’Illinois. Una narració que aprofita per desmuntar tòpics ben instal·lats al nostre imaginari, com el que fa referència a l’antisemitisme de les societats de finals del segle XIX i XX fins i tot en aquelles que presumeixen de liderar la llibertat. “No va ser cap broma als Estats Units (ni enlloc)”, afirma Orensanz per explicar com el Balchowsky nen va bolcar-se en la música per defensar-se de la intolerància de ser diferent en una comunitat rural nord-americana en aquells moments.
Enrolat en les Brigades Internacionals, ferit a la Batalla de l’Ebre i intervingut en el tren hospital número 20, Balchowsky perd el braç dret a la guerra però no renuncia a continuar tocant el piano ni tampoc als seus ideals més íntims. Uns principis que el porten a lluitar contra les injustícies i que més d’un cop el posen en perill davant els intolerants de pelatge diferent que es troben en tota època i espai. El retorn és dur: alcohol i heroïna per superar l’estrès postraumàtic d’una ferida greu i els danys invisibles d’haver perdut una guerra idealista amb la que ningú combrega a uns Estats Units que aviat se submergiran en la histèria anticomunista de la guerra freda.
A Espanya, però, Balchowsky també troba amics, altres idealistes com ell que cavalquen igualment per la vida amb el cor obert i un somriure. Aquells que faran possible que Orensanz pugui relatar-ne el testimoni gràcies a la seva generositat vers l’amic ja desaparegut. Malgrat tot, Balchowsky mai serà derrotat per la vida. La seva autenticitat i la seva passió l’acabarà convertint en una petita gran llegenda de la contracultura en les dècades següents. Un personatge que, des d’un club de Chicago (The Quiet Knight), coneix i enlluerna diferents generacions de músics i intel·lectuals mentre el món es transforma ràpidament durant els 60 i els 70.
Un altre lluminós despertar dels ideals de pau i fraternitat. En dóna fe que mites del folk com Utah Phillips o Jimmy Buffett li dediquessin una cançó en el seu repertori. En certa manera, himnes musicals dedicats a tots els idealistes Eddies que van trepitjar, trepitgen i trepitjaran la terra.
Com vas perdre el braç, Balchowsky? es presentarà el dissabte 2 d'abril, a les 12 del migdia, a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus.
Una recerca històrica que ja va abordar en anteriors treballs com L’òmnibus de la mort (2008) i que amb la seva nova proposta editorial connecta la tragèdia espanyola per antonomàsia del segle XX amb la contracultura nord-americana. I ho fa a partir de la vida d’un dels milers de brigadistes internacionals que van participar en el conflicte: Eddie Balchowsky. Mentre al seu anterior llibre, Orensanz advertia dels perills de creure els testimonis de “venerables vellets” amb aparença irreprotxable, ara ens submergeix en la convulsa vida d’un perdedor, d’un storyteller brillant que ficciona la seva pròpia vida més per amagar els seus sentiments que no pas per quedar com a heroi de tantes lluites perdudes.
D’aquesta forma, i emprant de nou les narracions dels testimonis dels fets i la documentació de tot tipus (discografia, hemeroteca, arxius), Orensanz torna a regalar al lector una apassionant història alhora que explora un nou enfocament sobre un conflicte bèl·lic molt cops contat i recontat i que mai deixar de sorprendre. Un regal en què la intrahistòria de la recerca juga un paper important com a altres treballs seus.
A diferència del nazi fugat, Buyse, que va adaptar-se camaleònicament a la nova realitat internacional i va passar desapercebut en un indret relativament aïllat, Orensanz ara retrata un dels “perdedors” de la Guerra Civil, un jove jueu que passa la seva infantesa a una petita localitat d’Illinois. Una narració que aprofita per desmuntar tòpics ben instal·lats al nostre imaginari, com el que fa referència a l’antisemitisme de les societats de finals del segle XIX i XX fins i tot en aquelles que presumeixen de liderar la llibertat. “No va ser cap broma als Estats Units (ni enlloc)”, afirma Orensanz per explicar com el Balchowsky nen va bolcar-se en la música per defensar-se de la intolerància de ser diferent en una comunitat rural nord-americana en aquells moments.
Enrolat en les Brigades Internacionals, ferit a la Batalla de l’Ebre i intervingut en el tren hospital número 20, Balchowsky perd el braç dret a la guerra però no renuncia a continuar tocant el piano ni tampoc als seus ideals més íntims. Uns principis que el porten a lluitar contra les injustícies i que més d’un cop el posen en perill davant els intolerants de pelatge diferent que es troben en tota època i espai. El retorn és dur: alcohol i heroïna per superar l’estrès postraumàtic d’una ferida greu i els danys invisibles d’haver perdut una guerra idealista amb la que ningú combrega a uns Estats Units que aviat se submergiran en la histèria anticomunista de la guerra freda.
A Espanya, però, Balchowsky també troba amics, altres idealistes com ell que cavalquen igualment per la vida amb el cor obert i un somriure. Aquells que faran possible que Orensanz pugui relatar-ne el testimoni gràcies a la seva generositat vers l’amic ja desaparegut. Malgrat tot, Balchowsky mai serà derrotat per la vida. La seva autenticitat i la seva passió l’acabarà convertint en una petita gran llegenda de la contracultura en les dècades següents. Un personatge que, des d’un club de Chicago (The Quiet Knight), coneix i enlluerna diferents generacions de músics i intel·lectuals mentre el món es transforma ràpidament durant els 60 i els 70.
Un altre lluminós despertar dels ideals de pau i fraternitat. En dóna fe que mites del folk com Utah Phillips o Jimmy Buffett li dediquessin una cançó en el seu repertori. En certa manera, himnes musicals dedicats a tots els idealistes Eddies que van trepitjar, trepitgen i trepitjaran la terra.
Etiquetes:
