-
Pla obert de diverses vinyes al Priorat
ACN
Les administracions implicades en la candidatura Priorat-Montsant-Siurana a Patrimoni Mundial de la Unesco han assegurat que seguiran treballant per obtenir el reconeixement i que esperen poder-ho aconseguir en un termini de "dos o tres anys". La Generalitat, a través de la direcció general de Patrimoni Cultural, la Diputació de Tarragona i el Consell Comarcal del Priorat han afirmat en declaracions a l’ACN que mantenen el compromís de perfeccionar el projecte i poder convèncer els avaluadors del “valor universal excepcional” de la zona. Després d’anys de feina, la setmana passada es va anunciar la renúncia a presentar el projecte perquè l’informe d’Icomos, l’organització internacional consultiva de la Unesco que analitza les propostes, ho desaconsellava.
Els impulsors han recordat que la retirada de la candidatura va ser purament “estratègica”, ja que amb una avaluació desfavorable d’Icomos era molt arriscat presentar el projecte davant la Unesco. Sobretot perquè un cop l’organisme internacional es pronunciï, no hi ha marxa enrere: si és descartat, no es pot tornar a presentar. Per aquesta raó, han preferit millorar la proposta i defensar-la amb més garanties d’èxit.
Un dels aspectes en els quals caldrà fer més èmfasi és en convèncer Icomos del “valor universal excepcional” de la zona, ja que és una de les qüestions que en l’informe els avaluadors van remarcar que els generava dubtes. És a dir, en la constatació de perquè el projecte Priorat-Montsant-Siurana és únic al món. El raonament que fan les administracions és que des d’Icomos “no s’ha entès” del tot la iniciativa perquè es tracta d’un “projecte innovador i complex dins del que són les candidatures de patrimoni paisatgístic”, ha exposat Josep Maria Prunera, cap del departament de Medi Ambient de la Diputació de Tarragona. “Posar en valor un paisatge agrícola ha agafat per sorpresa a Icomos. Aquí es barreja cultura, tradició, vi...”, ha concretat.
En la mateixa línia s’ha expressat el president del Consell Comarcal del Priorat, Jordi Sabaté, que ha raonat que el projecte prioratí “no és com un monument on es veu claríssimament el valor”, sinó que són “una sèrie de petites coses que el paisatge sigui representatiu de l’agricultura i del mosaic agrari del Mediterrani”.
Quan es prepari de nou el projecte també caldrà incidir en la part comparativa. “A més de justificar els valors, també s’ha de comparar amb altres zones. Demostrar que és excepcional en relació amb els que ja estan inscrits” a la llista de Patrimoni Mundial, ha comentat la directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Elsa Ibar.
La gestió del territori en el futur
Un dels aspectes que ha centrat més esforços per part dels implicats en la candidatura ha estat el pla de gestió. Icomos hauria valorat positivament la manera en com s’ha desenvolupat fins ara, a través de la ‘Comissió permanent de la candidatura del Priorat com a Patrimoni Paisatgístic de la Unesco’. És una taula en la qual els diferents agents administratius i socials -especialment l’associació Prioritat- treballen qüestions relacionades amb el projecte.
L’objectiu però, és crear un nou organisme que permeti garantir la protecció del patrimoni a protegir. Hauria d’encarregar-se de la gestió de “temes paisatgístics, urbanístics, elements patrimonials, elements del paisatge agrícola...”, ha concretat la directora general de Patrimoni Cultural. Per Prunera, “serà necessari que hi hagi una administració que assumeixi el rol de liderar la gestió”. Ibar s’hi ha mostrat d’acord i fins i tot ha considerat que no ha de dependre necessàriament de la Generalitat, sinó que pot fer-ho del Consell Comarcal o la Diputació. També caldrà concretar quina forma jurídica s’estableix. Tot i que una bona opció seria la d’un consorci, la tendència general d’eliminar aquests organismes fa que s’explorin altres opcions.
Sigui quina sigui la fórmula escollida, les diferents administracions han afirmat que el compromís per desenvolupar-la és total. Fins i tot en el supòsit que la Unesco rebutgés el projecte Priorat-Montsant-Siurana. “La candidatura és l’excusa per aplicar una sèrie de mesures i elements de protecció del paisatge, i per potenciar el mosaic agrari”, ha valorat el president del Consell Comarcal. “Els valors que fan referència al vi són el nostre baluard. Aquí al Priorat hem de viure de tot això i del turisme relacionat amb el paisatge. No som una comarca industrialitzada i no ho hem de ser”, ha afegit Sabaté.
Dos o tres anys més
Tot i el revés que va suposar l’informe d’Icomos, la confiança amb el potencial del projecte és total. Des de la Diputació, Prunera ha afirmat que “és engrescador” i ha remarcat que “la comarca s’hi ha abocat amb molta expertesa”. Tan Prunera com Sabaté han considerat que en un termini de dos o tres anys es podrà tornar a presentar el projecte. Ibar prefereix no posar dates i ha advertit que a partir de l’any vinent l’accés a la Unesco serà més restringit. La directora general de Patrimoni Cultural ha recordat que fins ara cada estat podia presentar dos paisatges i un monument a cada convocatòria, però que a partir d’ara tan sols serà una candidatura per estat. A més, cal tenir en compte que Espanya és el tercer país amb més inscripcions de Patrimoni Mundial i que hi ha altres zones que també aspiren a ser-ho.
Tot i això, Ibar ha posat en valor que el ministeri de Cultura “s’ha fet seva” la candidatura prioratina i hi ha hagut una bona col·laboració entre les administracions. A més, és l’Estat qui, en última instància, ha d’avalar la presentació del projecte davant la Unesco.
Amb tot des de Patrimoni Cultural han apuntat que cal fer una trobada amb els promotors, l’associació Prioritat, i l’Estat per “traçar el full de ruta” a seguir a partir d’ara. Ibar ha afirmat que els departaments de Cultura, Agricultura i Territori de la Generalitat -els tres implicats en la iniciativa- hi treballaran, i que en les properes setmanes anirà a Madrid per reunir-se amb el director general de Bellas Artes per abordar els passos a seguir.
