Divendres, 26 de Juliol de 2024

Puntualment: nova fuga al Camp de Tarragona

24 de Juliol de 2009, per María Martí i Raga

Aquesta setmana, el Camp de Tarragona ha tornat ha viure un episodi que està esdevenint periòdic. Aquest cop ha estat la fuga d’àcid nítric per part de l’empresa ERCROS, que ha afectat activament als nuclis urbans de la Canonja i Campclar. La notícia és catalogada com un incident “menor” degut a què, per sort, no hi ha hagut ferits.

La màxima característica del model territorial del Camp de Tarragona és l’alta concentració d’indústries petroquímiques que s’hi troben distribuïdes. Aquest model està demostrant ser insostenible i minva clarament la qualitat de vida dels habitants que vivim en aquest territori. No sols els habitants del Camp ens trobem sota una amenaça constant sinó que el medi ambient es veu recurrentment afectat pel model territorial establert al nostre territori. La insostenibilitat a curt termini està més que comprovada, falta veure quines són les conseqüències d’aquest model a llarg termini.

Hem arribat a un punt on ja no hi ha cap justificació possible per seguir mantenint aquest model. No n’hi ha prou en pensar en els aparents beneficis econòmics que s’associen a tolerar la presència de petroquímiques al nostre territori, no ens juguem sols la conservació del medi i la nostra qualitat de vida sinó també la qualitat de vida de les generacions futures. Estem destinant el Camp de Tarragona a esdevenir un indret inert a causa les múltiples amenaces i incidents que tant sovint vivim

Realment és el model de territori que volem mantenir? Tots plegats ens hauríem de fer aquesta pregunta, des dels ciutadans fins a les administracions. Cal fer un gest ple de valentia i sobretot de responsabilitat, i afrontar la inviabilitat del model territorial en què ara mateix ens trobem vivim. Cal demanar responsabilitats a les empreses que tan sovint cometen errors, les conseqüències dels quals les patim tots. Però no només hem d’exigir responsabilitats a les empreses ja presents, també ens hem de plantejar si hem de deixar que les nostres administracions permetin un augment de l'esmentat sector industrial. No cal que esperem a trobar-nos en una situació encara més precària per fer-hi front. Cal que patim un incident més greu per tal de prendre mesures?

Des de les JERC ens veiem amb l’obligació moral de denunciar aquesta situació i demanar a administracions i ciutadans una actitud més crítica envers episodis com el que hem viscut aquesta setmana. Cal treballar conjuntament per construir uns Països Catalans sostenibles i autosuficients.

María Martí i Raga és Secretària de Medi Ambient de la JERC-Camp

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (4)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Julivert verd verd  28 de Juliol de 2009

Jo també ser dir Petroquímiques No!

Quines solucions proposeu?? perquè és molt fàcil escriure dient que s'ha de canviar l'actual model però se n'ha de posar un altre sobre la taula. Sinó nanai!

camp  25 de Juliol de 2009

Endavant les JERC

Bon article, al nostre territori aquesta és una de les problemàtiques més serioses que tenim i totes les organitzacions que lluiten per aquesta terra s'ho haurien de marcar com a objectiu prioritari. Molt bé per les JERC, i ànims per seguir en aquesta direcció.

pau  24 de Juliol de 2009

.

Molt bé María! feia temps que no llegia res teu. Ens fas esperar però val la pena. Continua fent emprenyar a aquestes empreses i com diu l'altre comentari que no s'acavi aquí: calen accions contundents, calen represàlies però sobretot cal que el nostre poble prengui consciencia. Una abraçada ben forta i continua escrivint

del activismo a la acción ya!!  24 de Juliol de 2009

de acuerdo

 María cuelga una carta pidiendo el cierre de las fábricas de máxima peligrosidad (para empezar) y la viabilidad de ir cerrando el paso a nuevas expansiones, asi como poniendo fechas de término de explotación.....YO LA FIRMARÉ.

Reportatges