Dimecres, 20 de Novembre de 2024
El carrer de Llovera, el 15 de gener de 1939
Foto extreta del llibre 'Història Gràfica del Reus Contemporani II (1939-1979)'
I. L'ocupació
Aquest 15 de gener s'han complert setanta-cinc anys de l'entrada de l'exèrcit 'nacional' a Reus i en altres viles i pobles de les nostres contrades. És un fet històric del qual encara en paguem -i en pagarem força temps- les conseqüències. El 2009, els dos Museus de Reus van presentar conjuntament, a l'equipament de la plaça de la Llibertat, una significativa exposició sobre els cinc primers anys del franquisme a Reus, una mostra en què vam treballar moltes persones i que va assolir -permeteu que ho afirmi, tot i la meva implicació- un èxit de públic i de crítica ben considerables. Recomano a tots els interessats la lectura o la consulta del catàleg de l'exposició, que s'edità amb el mateix títol: Reus, 1939. Any de la Derrota.
En una de les vitrines de la mostra es van exposar uns quants exemplars de la brevíssima etapa franquista del Diario de Reus, de la qual potser pagarà la pena de parlar-ne una mica més, tot situant-la en el context històric corresponent. D'acord amb les dades publicades al llibre Ideologia i història dels diaris reusencs en català, de Pere Anguera i Rosa Cabré (Centre de Lectura, 1979), i al catàleg de l'exposició 200 anys de premsa diària a Catalunya (Fundació Caixa de Catalunya, 1995), el Diario de Reus -aparegut per primera vegada l'any 1844, però refundat el 1859- no catalanitzà la seva capçalera fins el 1932. Durant la Segona República, fou successivament el portaveu local de la Lliga, de la CEDA i del Comitè Antifeixista. S'imprimia a la impremta de Celestí Ferrando, situada -a l'igual que la redacció i l'administració del diari- a la casa número 35 raval de Santa Anna. L'últim número del Diari de Reus republicà de qual tenim notícia va sortir el 30 de gener de 1938 i es conserva -ara per ara- al famós 'Archivo' de Salamanca. Després de gairebé un any, el 20 de gener de 1939, la mateixa impremta Ferrando va tornar a treure al carrer el diari, evidentment amb el títol en castellà i adaptat -com veurem- a les noves circumstàncies.
Arran de la gran ofensiva sobre Catalunya ordenada pel general Franco poc abans del Nadal de 1938, l'exèrcit republicà no va poder fer gaire cosa més que replegar-se d'una manera més o menys ordenada. El matí del dissabte 14 de gener, les tropes franquistes van ocupar Valls i, per la tarda, la seva aviació va bombardejar Tarragona i les seves rodalies. Aquell mateix dia, el pregoner municipal de Tarragona havia difós un ban d'evacuació voluntària de la població civil, signat pel comandant militar republicà de la plaça, d'acord amb el delegat d'Ordre Públic, "por razones tácticas y al objeto de dar más libertad de maniobra a los Ejércitos que operan en este sector" (document publicat per L. M. Mezquida, La Batalla del Ebro, volum IV, Diputació de Tarragona, 1994).
L'ocupació semblava imminent i, de fet, ja feia uns quants dies que s'havien començat a evacuar persones i béns i a traslladar, amagar o destruir els documents més compromesos. La confusió d'aquells moments comportava de vegades alguna sorpresa. D'acord amb una declaració signada per quatre treballadors o funcionaris de l'Ajuntament de Reus, "El miércoles día 11 de enero a las 6 de la tarde, al empaquetar, por orden del Interventor Municipal las máquinas de escribir y calcular y otros documentos de las oficinas de Intervención, se encontró en una de las estanterías una caja de madera, cerrada, de regulares dimensiones, desprovista de llave. A fin de averiguar el contenido de la misma, el Interventor ordenó fuera abierta a la fuerza, viéndose que en su interior había distintas alhajas y objetos de arte, monedas antiguas, etc. / La mencionada caja quedó en poder del Sr. Interventor Municipal D. Ernesto I. Rovira Sardá" (document mecanoscrit, datat el 10 de febrer de 1939, conservat a l'Arxiu Municipal de Reus).
D'acord amb un manuscrit anònim, d'un testimoni reusenc coetani, guardat per Salvador Vilaseca al seu arxiu particular (actualment conservat a l'Institut Municipal de Museus de Reus), el diumenge 15 de gener hi va haver calma fins a les 11 del matí, "però des d'aquesta hora va tornar el canoneig i més a prop, i ja es deia que les forces (roges) desertaven i que anaven a la desbandada".
Tot i que Reus era un objectiu assignat a les divisions números 13 i 50 del 'Cuerpo de Ejército Marroquí', a les ordres del general Yagüe, la ciutat va ser ocupada en primer lloc per tropes de la divisió número 12 del 'Cuerpo de Ejército de Navarra', comanat pel general Solchaga. Els soldats franquistes, procedents de la Selva del Camp, van entrar al nucli urbà de Reus sense disparar ni un tret perquè no hi va haver cap resistència. L'entrada es va fer pel carrer del Roser, que poc després seria rebatejat amb el nom d''Avenida del 15 de Enero'. D'acord amb la nota del secretari municipal habilitat Jaume Domènech que figura al llibre d'actes de l'Ajuntament de Reus, "a las doce horas del día 15 de enero de 1939, la 12 División que tiene por Jefe al General Carlos Asensio Cabanillas [...] ha hecho su entrada triunfal a la Ciudad, haciéndolo de la División el Primer Regimiento mandado por el Teniente Coronel don Lorenzo Machado Méndez y el 2º Tabor de Regulares de Tetuán, mandado por el Comandante don José Ángel Guitart de Virto". Durant la nit del 15 al 16 de gener, el soldat requeté madrileny José Cuello, de la "3ª Compañía de Radios del Cuerpo de Ejército Marroquí", va enfilar-se al monument al general Prim, va penjar-hi la bandera rojigualda i va posar una gorra carlina al cap de l'escultura (L. M. Mezquida, La Batalla del Ebro, volum III, Diputació de Tarragona, 1970).
A les 11 del matí del dilluns 16 de gener es va constituir, al palau municipal, la primera i provisional Comissió Gestora municipal franquista. Quatre dies després, el divendres 20, va veure la llum el primer número de la nova i efímera etapa del Diario de Reus. Era imprès en les dues cares d'un full de paper de les mides d'un foli. En la capçalera hi figurava l'escut municipal que s'havia fet servir des de 1890, o sigui la doble rosa heràldica dins d'un escut quadrilong francès, amb timbre de doble corona mural i baronial, tot envoltat per una corona de llorer "meitat triomfal, meitat cívica". Ben aviat, el timbre de la doble corona d'aquest escut seria substituït pel de la tiara papal, a l'igual que la doble rosa per la rosa simple, i desapareixeria el llorer (E. Gort, L'escut de Reus, Museu Comarcal Salvador Vilaseca, 1996). La capçalera també recuperava l'antic subtítol de avisos y noticias i se senyalava també que aquell 1939 era el "Año XCV" del diari, és a dir, que se'n fixava l'origen al 1844.
Gràfiques Aluja
Gràfiques Aluja, S.A. durant molts anys va conservar la màquina impressora MARINONI, que des del segle XIX va imprimir el Diari de Reus, i que des de fa pocs anys va ser donada a l'INSTITUT DE MUSEUS MUNICIPALS DE REUS, "perquè se li donés el tracte adient".
