Ja fa nou anys de la mort del Jordi Bonet...Com passen els anys!

Si, ja fa nou anys que una part de nosaltres es va quedar al Pirineu. Ho donaríem tot perquè aquell dia es pogués canviar, però es el destí el que ens marca el nostre camí. El que si ens ha quedat és el gran record que tenim del Jordi, la seva música, el viure dia a dia, l’estar al teu costat per qualsevol cosa, la seva manera de ballar, que sempre ens ve a la memòria quan anem de concert, pensem ara estaria al davant ballant.
Així dons, tu sempre estaràs a la nostra vida i al nostre cor. T’estimen Jordi.

Gràcies Jesus per aquestes ratlles tan sentides que ens han arribat molt al fons.

Una abraçada,

Venanci

Me n´enrecordo moltisim a veure si quedem per anar de festa i fer li un bon homenatge al pur estil new orleans vale guapus que fa molt temps que no ens veiem Xus and company salut.

El coneixia del temps del Focus, ens vam tornar a retrobar a Ràdio Músic Club, quantes estones divertides amb ell, quantes anècdotes per explicar, i sempre amb la rialla a la cara, com diu el Jesús, era un "bon paio" i sempre el tenies al teu costat pel què convingués. Després va venir l'AMCA i el blues, més anècdotes, cada dia era diferent. Vas marxar massa aviat i no vaig tenir temps de dir-te el molt que t'estimava i apreciava, amic. A reveure, i diga-li també al Pitus, que ens guardeu birres!!