-
Sotorra, durant el seu pregó
Reus.cat
Amb puntualitat ha començat, a les 8 del vespre d'aquest Sant Joan, el pregó de la Festa Major de Sant Pere d'enguany. En un saló de plens ple, que el batlle Carles Pellicer ha descrit com la "casa de tots", el primer emotiu moment ha estat per a Pere Aluja, qui s'ha reincorporat com a regidor després de ser atropellat mesos enrere. Abans de cedir la paraula a la protagonista de la vetllada, la cineasta Alba Sotorra, l'alcalde ha destacat el caràcter "singular" de la celebració reusenca d'aquests dies, tot fent valer que el Seguici Festiu hagi estat escollit per encendre l'última de les sis Tronades previstes.
Per presentar Sotorra, Pellicer n'ha subratllat "el seu treball rigorós" i la seva voluntat "d'explicar històries des de diversos punts de vista, i amb perspectiva de gènere". Entre aplaudiments, la realitzadora reusenca s'ha adreçat al faristol per donar a "tothom" la "benvinguda" a la festa. Tot i les "nits d'insomni" per la "responsabilitat" de ser la pregonera de Sant Pere 2022, ha agraït que se li hagi concedit "el més gran dels orgulls com a reusenca", i que ha ostentat aquest vespre.
"La meva història a Reus va començar a l'escola Montsant", ha explicat Sotorra, tot fent valer la tasca dels docents. La cineasta ha evocat els estius dels 80, l'adolescència als 90 (a l'institut Gaudí, en el seu cas) per recordar que "vam ser l'última generació sense mòbils". "I no el necessitàvem, perquè sabíem que al Sarri ens hi trobaríem tots", ha afegit. Compromesa, ha alertat del canvi climàtic, de la guerra i de la "catàstrofe planetària" que al seu parer estem vivint. En aquesta línia, ha fet diverses intervencions en clau social, per advertir que la situació actual denota que "tenim una mala democràcia".
De l'institut Gaudí, Sotorra va anar-se'n als Estats Units i a la universitat. Amb el títol sota el braç, va viatjar "per veure món". "Per entendre i conèixer cal viure, i cal entrar en camins desconeguts", ha argumentat després quan s'ha referit als seus primers projectes cinematogràfics en destinacions llunyanes. De totes aquelles experiències, ha dit, n'ha tret la convicció de la "lluita contra el racisme, o contra la violència de gènere". "No hi crec pas, en l'objectivitat", ha afegit en acabat, per manifestar a continuació que si el cinema ha de ser un reflex de la societat, la mirada femenina "hi ha de ser", i que aquesta "ha de ser diversa".
Tot centrant-se més tard en la "lluita feminista" per fer "prosperar" la societat, ha volgut l'accent on els estats "on hi ha una major qualitat de vida" segons l'ONU, i que són liderats per dones. Altre cop ha al·ludit a la seva feina, on sovint ha abordat conflictes bèl·lics, quelcom que l'ha dut a construir "narratives contra l'odi" que impera als territoris en guerra. En aquesta línia, ha reclamat "més lideratge femení" contra "la testosterona d'alguns líders".
Reivindicativa, ha assegurat que "construir una societat més justa ens apel·la a tots" i ha tornat a Reus per "viure, celebrar" amb tot allò que ens envolta. "Abracem-nos i estimem-nos, comencem per aquí", ha apuntat just abans de recordar el difunt Quimet Sorio. "Visca Reus, visca la pau i la llibertat", ha reblat.
Després del pregó de Sotorra, Pellicer ha introduït el regidor de Cultura, Daniel Recasens, l'encarregat d'anunciar que el Tro de Festa és per a Jaume Ciurana Mir, vinculat al Bravium Teatre. "No sabia res de res; és quelcom que no t'esperes i tota la tarda que em tenen fent tombs amb el Canó de Festes", ha dit justament en el dia que fa 20 anys de la seva primera sortida.
Sotorra, doncs, ha pogut tancar l'acte amb l'encesa de la Tronada, quelcom que ni el 2020 ni l'any passat van poder fer la periodista Coia Ballesté ni la consellera Tània Verge. Totes dues tindran la seva ocasió, això sí, dissabte i diumenge al migdia.
Per presentar Sotorra, Pellicer n'ha subratllat "el seu treball rigorós" i la seva voluntat "d'explicar històries des de diversos punts de vista, i amb perspectiva de gènere". Entre aplaudiments, la realitzadora reusenca s'ha adreçat al faristol per donar a "tothom" la "benvinguda" a la festa. Tot i les "nits d'insomni" per la "responsabilitat" de ser la pregonera de Sant Pere 2022, ha agraït que se li hagi concedit "el més gran dels orgulls com a reusenca", i que ha ostentat aquest vespre.
Els "camins desconeguts"
"La meva història a Reus va començar a l'escola Montsant", ha explicat Sotorra, tot fent valer la tasca dels docents. La cineasta ha evocat els estius dels 80, l'adolescència als 90 (a l'institut Gaudí, en el seu cas) per recordar que "vam ser l'última generació sense mòbils". "I no el necessitàvem, perquè sabíem que al Sarri ens hi trobaríem tots", ha afegit. Compromesa, ha alertat del canvi climàtic, de la guerra i de la "catàstrofe planetària" que al seu parer estem vivint. En aquesta línia, ha fet diverses intervencions en clau social, per advertir que la situació actual denota que "tenim una mala democràcia".
De l'institut Gaudí, Sotorra va anar-se'n als Estats Units i a la universitat. Amb el títol sota el braç, va viatjar "per veure món". "Per entendre i conèixer cal viure, i cal entrar en camins desconeguts", ha argumentat després quan s'ha referit als seus primers projectes cinematogràfics en destinacions llunyanes. De totes aquelles experiències, ha dit, n'ha tret la convicció de la "lluita contra el racisme, o contra la violència de gènere". "No hi crec pas, en l'objectivitat", ha afegit en acabat, per manifestar a continuació que si el cinema ha de ser un reflex de la societat, la mirada femenina "hi ha de ser", i que aquesta "ha de ser diversa".
La "lluita feminista" per "fer prosperar" la societat
Tot centrant-se més tard en la "lluita feminista" per fer "prosperar" la societat, ha volgut l'accent on els estats "on hi ha una major qualitat de vida" segons l'ONU, i que són liderats per dones. Altre cop ha al·ludit a la seva feina, on sovint ha abordat conflictes bèl·lics, quelcom que l'ha dut a construir "narratives contra l'odi" que impera als territoris en guerra. En aquesta línia, ha reclamat "més lideratge femení" contra "la testosterona d'alguns líders".
Reivindicativa, ha assegurat que "construir una societat més justa ens apel·la a tots" i ha tornat a Reus per "viure, celebrar" amb tot allò que ens envolta. "Abracem-nos i estimem-nos, comencem per aquí", ha apuntat just abans de recordar el difunt Quimet Sorio. "Visca Reus, visca la pau i la llibertat", ha reblat.
Jaume Ciurana, Tro de Festa
Després del pregó de Sotorra, Pellicer ha introduït el regidor de Cultura, Daniel Recasens, l'encarregat d'anunciar que el Tro de Festa és per a Jaume Ciurana Mir, vinculat al Bravium Teatre. "No sabia res de res; és quelcom que no t'esperes i tota la tarda que em tenen fent tombs amb el Canó de Festes", ha dit justament en el dia que fa 20 anys de la seva primera sortida.
Ciurana, Tro de Festa Foto: Joel Medina Romero
Sotorra, doncs, ha pogut tancar l'acte amb l'encesa de la Tronada, quelcom que ni el 2020 ni l'any passat van poder fer la periodista Coia Ballesté ni la consellera Tània Verge. Totes dues tindran la seva ocasió, això sí, dissabte i diumenge al migdia.
Etiquetes:
