Antonio López: 'Vull la independència per dignitat'

Va arribar a Catalunya des de La Alpujarra granadina l'any 1962. Se sent andalús i català, ja que "tots els que vivim aquí i paguem el nostrs impostos a Catalunya som catalans", apunta Antonio López. Jubilat de 71 anys, va treballar anys i panys a la construcció i es va instal·lar a Reus el 1973, tot i que també ha viscut a Tarragona. "Vull la independència per dignitat, pel futur dels meus fills i els meus néts. Si seguim a Espanya no ho sé pas, si en tindrem, de futur", apunta rotund. Vinculat a l'ANC de Reus i el Baix Camp i al col·lectiu Andaluces por la independencia, López assegura que "no hem de tenir por" davant la cita de l'1 d'octubre. "L'Estat farà tot el possible per impedir que votem, però no ens hem d'arronsar", subratlla.

Votarem, l'1 d'octubre?

I tant, que votarem. No en tinguis cap dubte.

Amb normalitat?

Sí, perquè la normalitat ja ens l'hem donada nosaltres mateixos. No hem de tenir por de res. De ben segur que l'Estat farà tot el possible per aturar-ho, però no ens hem d'arronsar.

Com ho impedirà?

El discurs del govern és el de la por, i és cada cop més evident que no respecta Catalunya. I consti que els ha anat bé, o que com a mínim els mitjans que són de la seva corda l'amplifiquen i que tenen gent que el compra. I no és el moment, de comprar por. En tens tanta com vulguis, si en vols comprar. És allà, en un prestatge, i te'n posen tanta com vulguis. Res de tot això. Torno a dir que no hem de tenir por, que no és el moment de comprar por. És el moment de respectar el que molts volem, que és votar. Després de tot, és que és així de senzill. La millor manera d'escoltar què opina el poble és deixant que s'expressi a les urnes.

S'ha referit a la manca de respecte per part del govern central. Posi'm un exemple.

Te'n poc posar uns quants. Per on vols que comenci? Per la sanitat? Per les pensions? Per les infraestructures? Per l'educació?

Parli'm de l'educació.

Catalunya paga molts impostos i a canvi rep més aviat poc, pel que fa a la inversió. Mira, en el cas de l'educació, i més en un context com l'actual, hi ha molta gent que per poder estudiar necessita una beca. Els alumnes catalans representen el 17% del total de l'Estat, però només reben el 6% o el 7% en beques, quan a Madrid reben molt més. No és just.

La independència és una qüestió de justícia, per tant?

En certa manera, sí. Mira, en realitat jo no sóc independentista. El que sí que sé és que vull deixar de ser dependent d'un Estat que no ens respecta. De fet, vull la independència per dignitat, i pel futur dels meus fills i els meus néts. Si seguim a Espanya no ho sé pas, si en tindrem, de futur.

Sembla més una qüestió econòmica, tot plegat.

També. El problema no és ideològic, ni emocional. Res de tot això. El problema és de diners. L'Estat podria aguantar perdre l'aportació econòmica de Catalunya? Crec que no. Ara, si fos Extremadura qui plantegés anar-se'n de l'Estat no hi hauria cap problema. Si es tracta de Catalunya, però, la seva independència és un problema gros per a l'economia de l'Estat.

És a dir, que un concert econòmic com el basc per a Catalunya podria canviar les coses.

No. Ara ja no. Mira, fa set o vuit anys hagués estat molt bé. És més, jo ni tan sols seria aquí, si hi hagués hagut concert. No aniria als actes als quals vaig, ni faria els escrits que faig, ni donaria suport a l'ANC. El govern de l'Estat ha d'entendre, però, que n'hi ha molts que ni amb això en tindrien prou, actualment. N'hi ha molts que ja han desconnectat, i que han entès que formant part de l'Estat les coses no canviaran.

Què n'opina el seu entorn, de la seva postura política?

No he tingut cap discussió, si em preguntes per això. No em barallo amb ningú perquè miro de dir les coses com les veig i les sento. Com que de mentides no en dic, no tinc cap problema.

Això vol dir que n'hi ha que sí que en diuen.

Clar. La manca de respecte de la qual t'he parlat també té a veure amb tot això. Se n'han dit moltes, de bestieses. Són més i fan més soroll, ja ho sé, però les pràctiques de determinats mitjans són insuportables. De Puigdemont s'han dit autèntiques animalades, i això no és just.

Diuen que tot s'hi val, en política.

Potser, però tot hauria de tenir un límit. Jo no sóc convergent, de debò, ni de cap partit, jo no sóc polític però veig les coses, i crec que és el moment de donar suport a Puigdemont i als nostres representants perquè se l'estan jugant per tal que es pugui votar. El govern central hauria de disculpar-se i asseure's a negociar d'un cop amb el català. La democràcia és igualtat. El que no pot ser és que el govern de l'Estat menystingui el català com ho ha fet tots aquests anys. Si en una negociació una de les parts es pensa que és millor i més gran que l'altra, malament. Es parla molt de la suposada ruptura social que hi ha a Catalunya. Doncs si volen més cohesió social, que ens deixin votar, que la gent pugui expressar-se.

N'hi ha molts que diuen que no votaran perquè el referèndum no és legal.

Sí, és un dels seus arguments. Fora de la llei? Doncs canviem-la. El govern de l'Estat no ha tingut mai la voluntat política de permetre el referèndum. En tot cas, la pregunta que cal fer-se és si tot això és just o no, més que no pas si és legal o és il·legal. Com que el govern de l'Estat no vol asseure's a negociar, potser és l'hora que ens plantegem crear un nou marc legal per als catalans. A banda, s'omplen la boca amb la Constitució i mira, els que la vam votar la vam votar perquè volíem passar d'un règim feixista a la democràcia, i prou.

De debò, que votarem?

Sí.

I si el referèndum es perd?

Doncs s'haurà d'acceptar la derrota. És tan important saber guanyar com saber perdre. I si es perd, tots, des de la gent del carrer fins la nostra classe política haurà de saber gestionar la derrota i garantir el trànsit cap a unes eleccions autonòmiques.