Ara és l’hora

“Hem fet els passos de la millor manera: en silenci, amb paciència i seny” comenta Cori Torroja, una de les voluntàries de l’ANC a Reus minuts abans que toquin les sis de la tarda a una plaça del Mercadal de gom a gom. “Ara fa 7 anys -continua- no m’hauria cregut que aguantaríem” explica amb entusiasme però alhora amb una ombra d’incredulitat. Mentrestant, unes 500 persones esperen l’inici del parlament del president de la Generalitat davant d’una pantalla gegant instal·lada a la plaça del Mercadal de Reus. Entre els assistents, regidors de la CUP, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, que saluda als congregats o fa fotos des del balcó del consistori o històrics militants de CiU com Jordi Escoda que, emocionat, ha arribat amb més de trenta minuts d’antel·lació a la històrica cita. I de sobte, més suspens.

Esperar seixanta minuts més per conèixer el destí del país. Retornar a fets quotidians com fer un cafè, xerrar amb els amics o fer uns quants encàrrecs abans de la nova trobada amb la història amb el neguit afegit d’anar mirant compulsivament el rellotge. Quan la imprevista pròrroga s’esgota, molts joves asseguts a primera fila recorden amb una pancarta els actes feixistes a València i condemnen la violència. 

Després d’un discurs aplaudit intensament en diferents ocasions, una llarga ovació esclata quan Carles Puigdemont afirma que “les urnes diuen sí a la independència”. Un entusiasme que es converteix en evanescent, tot seguit, en suspendre's la declaració i apel·lar a la mediació. “Ha demostrat una vegada més que estem pel diàleg” diu Escoda que coneix del que parla perquè va ser senador a Madrid. “Ha estat un discurs impecable” prossegueix mentre posa en èmfasi que “una vegada més Reus ha respost positivament més que altres ciutats del voltant”. No calen subtítols, queda meridianament clar a qui es refereix. El president d’Òmnium Baix Camp, Emili Argilaga, també coincideix tot dient que “era una de les sortides esperades” mentre reafirma que “continuarem al carrer” tal com Puigdemont ha demanat a la ciutadania. “Ho tenia molt difícil” assegura Estanis Salvadó, vicepresident de l’entitat, qui precisa que “s’ha intentat deixar una porta oberta al diàleg”. Per la seva banda, Xavier Robert, valora també com a “impecable” el discurs i destaca que “s’ha parlat de democràcia, llibertat, acord” mentre se li escapa que “a Madrid no hi ha manera”.

“Ara mateix ho he de pair” afirma una ciutadana del carrer mentre assenyala que s’esperava una declaració “a l’eslovena” i opina que “ha estat un autogol de Puigdemont”. Com cap de les dues devem ser futboleres, ens perdem en el significat de les metàfores d’aquest esport. “Només s’ha posposat el conflicte” opina el company que es troba al seu costat. Uns metres més enllà, un històric activista i actual membre del PDeCAT, Gregorio Simón, afirma que “és una sortida política molt acceptable i dona peu a seguir treballant”. En pocs minuts, la plaça, però, s’ha buidat ràpidament. Quan comença la intervenció de la líder de l’oposició, algú comenta simbòlicament: “Només quedem els masoquistes”.