-
Els assistents d'una trobada presencial
Cedida
"Mentre tu i jo parlem, neix alguna cosa nova que ens transcendeix; i que ja no és ni teva ni meva, sinó que sorgeix de la trobada". És en aquests moments compartits quan podem sentir-nos més a prop dels altres, esdevenir conscients del que ens uneix i del que ens separa i, a través de l'escolta sincera, permetre'ns ser transformats. L'experiència sembla quasi mística, sobretot si s'emmarca en una realitat vertiginosa que ens empeny a viure i a relacionar-nos des de la rapidesa, la brevetat i la superficialitat.
Amb ganes de generar espais d'aturada i d'acollir la diversitat en totes les seves formes, fa un parell d'anys va néixer el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Reus (GDI), sota el paraigua de l’Associació d’Amics de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR). Amb la pretensió d'establir també un diàleg intercultural, aborda un àmbit que travessa totalment la vida quotidiana com és la religió, en el seu sentit més extens, incloent-hi conviccions personals i cosmovisions.
L’acupuntor i blocaire Arnau Oliveres és el coordinador de programes d’AUDIR, i membre del grup de Reus. Comenta que està format per persones que tenen "una certa inquietud espiritual"; algunes se senten identificades amb una religió concreta, i d'altres no. Oliveres ressalta que el grup "només fa explícit el que la gent ja fa implícitament", ja que "sempre s'està produint un diàleg interreligiós", per exemple, a través de persones de diferents creences, pensaments i ideologies que treballen juntes. Així, el que el grup fa de manera conscient, ja està tenint lloc arreu encara que sigui de forma inconscient: "El diàleg és constant, perquè resulta inherent a la diversitat que forma part de nostre dia a dia".
Noves sonoritats
En essència, l'objectiu del grup no és altre que la pròpia existència del grup. Oliveres puntualitza que no es tracta d'un grup de debat: "El debat aspira a arribar a algun lloc, el diàleg, en canvi, és un reconeixement". Dit d'una altra manera, el debat "busca desvelar una veritat"; en canvi, el diàleg "no pretén prendre cap decisió concreta, sinó posar llum sobre un tema". En definitiva, el diàleg anima a concebre una mateixa realitat expressada des de diferents prismes: "Això no vol dir que no hi hagi veritat; sinó que una mateixa veritat pot ser observada i descrita de diferents maneres", expressa Oliveres.
La dinàmica del grup, doncs, és compartir les creences pròpies i veure les semblances i les diferències amb les alienes; fet que acaba produint "ressonàncies i complicitats". Oliveres ho explica així: "És com la música: quan ajuntes el piano i la guitarra, cadascú té el seu timbre, però junts creen una nova sonoritat". En aquesta mena de joc, "no tothom està sempre igual d'inspirat", reconeix.
El col·lectiu està format de manera natural per persones que combreguen amb diferents tradicions, sense buscar expressament una representació de la realitat: "La diversitat s'ha de donar de manera orgànica, no es pot forçar", argumenta Oliveres. En aquesta línia, afegeix que "el respecte a la diversitat no implica per força la simetria" i admet que "hi ha reflexions més lúcides i posicions més intolerants", i que no es pot posar "el micròfon al mateix volum a algú que vol dividir la societat i a algú que la vol unir".
Un grup humà "viu"
Per a Oliveres, els millors moments sorgeixen quan entra algú nou: "Veus que aporta coses, però no tant perquè sigui ortodoxa o musulmana, sinó per la seva persona". En el grup hi participen aquelles que, dins de cada religió, estan disposades a obrir-se, per la qual cosa, al final, "poc importa de quin ordre siguin". Actualment, el GDI de Reus compta amb la participació activa d’una desena de persones, tot i que "neix cada dia" com a "grup humà que està viu i va canviant", expressa Oliveres.
La voluntat del grup és reprendre les trobades al setembre (ara aturades pel període d'estiu) i plantejar-se cap a on va la ciutat en termes de religió, abordant també el paper que han de tenir els grups religiosos a l'hora de treballar en la cohesió, la convivència i la igualtat en la diversitat.
Reapropiar-se d'allò sagrat
La majoria de la població catalana s'identifica amb una religió per motius de cultura o tradició, però menys de la meitat hi creu (i gairebé un 70% no va mai a cap cerimònia de culte), segons l'estudi sobre religiositat i gestió de la diversitat realitzat el 2020 per la Generalitat. Està clar que en els darrers temps, la religió ha perdut molts adeptes, sobretot entre la gent jove; però caldria matisar que el que està en hores baixes, concretament, és la religió com a institució.
"Les religions poden estar en crisi, però l'espiritualitat està de moda", assegura Oliveres. Recorda que, al llarg dels anys, s'ha anat produint "una separació entre allò sagrat i allò profà; cosa que no ha passat en altres cultures (com la hindú o la budista), on tota la vida és sagrada".
Així, Oliveres creu que "els religiosos no ens haurien d'haver desautoritzat davant la consideració d'allò sagrat", i interpreta el moment actual en el sentit que la gent vol "reapropiar-se dels termes, i reivindicar que el que fan és tan sagrat com el que passa dins l'església". Així, "hi ha qui considera més espiritual fer ioga o tocar en un grup, que anar a missa", conclou Oliveres.
Acostar-se a la religió d’una manera "sana"
Per a ell, la manera "sana" d'acostar-se a les religions és "entenent els aspectes bons que tenen, sense blanquejar els dolents": "Podem agafar el que ens agrada, com els valors, l'art... i rebutjar tot el que han fet malament els anomenats religiosos".
Recorda la famosa cita de Marx de "la religió és l'opi del poble", i matisa que el filòsof també incloïa en la mateixa reflexió que "la religió és el cor d'un poble sense cor". Ser una persona religiosa, doncs, "no et converteix automàticament en bona o dolenta", en canvi, Oliveres insisteix que "el diàleg sí que inherentment et fa millor, perquè vol dir que estàs disposat a escoltar l'altre".
Conservar l'espiritualitat
L'estudi anteriorment esmentat, també conclou que el 67% dels enquestats considera important tenir coneixements sobre les diferents religions, per tal de comprendre determinades situacions polítiques o expressions culturals i artístiques, i que un 72% estaria a favor d'incloure una assignatura general que ensenyi la religió des d'un punt de vista més ampli i divers.
Oliveres constata que "un cop expulsem la religió de les escoles i dels organismes, queda un espai buit i llavors està a mercè de cadascú el fet d'omplir-lo". D'aquesta manera, és partidari de "treure la religió de les institucions, però no l'espiritualitat de les persones".
Per a ell, "la set espiritual sempre hi és, i s'ha de cultivar" perquè pot aportar molt a la persona i a la comunitat. Tot i que admet que "els fets, a vegades, ho dificulten", Oliveres es considera un "optimista de mena". Assegura que "l'espiritualitat és la força de la naturalesa", i aquesta força sempre hi és, encara que cada religió utilitza un llenguatge diferent per parlar-ne.
"Tot i que els polítics no estiguin a l'altura, que les societats semblin adormides... Sé que hi ha gent lluitant a partir de valors espirituals, i això és infrenable", exclama. Al final, es tracta d'una força inherent a la mateixa vida.
Amb ganes de generar espais d'aturada i d'acollir la diversitat en totes les seves formes, fa un parell d'anys va néixer el Grup de Diàleg Interreligiós i Interconviccional de Reus (GDI), sota el paraigua de l’Associació d’Amics de la UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional (AUDIR). Amb la pretensió d'establir també un diàleg intercultural, aborda un àmbit que travessa totalment la vida quotidiana com és la religió, en el seu sentit més extens, incloent-hi conviccions personals i cosmovisions.
L’acupuntor i blocaire Arnau Oliveres és el coordinador de programes d’AUDIR, i membre del grup de Reus. Comenta que està format per persones que tenen "una certa inquietud espiritual"; algunes se senten identificades amb una religió concreta, i d'altres no. Oliveres ressalta que el grup "només fa explícit el que la gent ja fa implícitament", ja que "sempre s'està produint un diàleg interreligiós", per exemple, a través de persones de diferents creences, pensaments i ideologies que treballen juntes. Així, el que el grup fa de manera conscient, ja està tenint lloc arreu encara que sigui de forma inconscient: "El diàleg és constant, perquè resulta inherent a la diversitat que forma part de nostre dia a dia".
Arnau Oliveres, membre del GDI de Reus Foto: Cedida
Noves sonoritats
En essència, l'objectiu del grup no és altre que la pròpia existència del grup. Oliveres puntualitza que no es tracta d'un grup de debat: "El debat aspira a arribar a algun lloc, el diàleg, en canvi, és un reconeixement". Dit d'una altra manera, el debat "busca desvelar una veritat"; en canvi, el diàleg "no pretén prendre cap decisió concreta, sinó posar llum sobre un tema". En definitiva, el diàleg anima a concebre una mateixa realitat expressada des de diferents prismes: "Això no vol dir que no hi hagi veritat; sinó que una mateixa veritat pot ser observada i descrita de diferents maneres", expressa Oliveres.
La dinàmica del grup, doncs, és compartir les creences pròpies i veure les semblances i les diferències amb les alienes; fet que acaba produint "ressonàncies i complicitats". Oliveres ho explica així: "És com la música: quan ajuntes el piano i la guitarra, cadascú té el seu timbre, però junts creen una nova sonoritat". En aquesta mena de joc, "no tothom està sempre igual d'inspirat", reconeix.
El col·lectiu està format de manera natural per persones que combreguen amb diferents tradicions, sense buscar expressament una representació de la realitat: "La diversitat s'ha de donar de manera orgànica, no es pot forçar", argumenta Oliveres. En aquesta línia, afegeix que "el respecte a la diversitat no implica per força la simetria" i admet que "hi ha reflexions més lúcides i posicions més intolerants", i que no es pot posar "el micròfon al mateix volum a algú que vol dividir la societat i a algú que la vol unir".
Un grup humà "viu"
Per a Oliveres, els millors moments sorgeixen quan entra algú nou: "Veus que aporta coses, però no tant perquè sigui ortodoxa o musulmana, sinó per la seva persona". En el grup hi participen aquelles que, dins de cada religió, estan disposades a obrir-se, per la qual cosa, al final, "poc importa de quin ordre siguin". Actualment, el GDI de Reus compta amb la participació activa d’una desena de persones, tot i que "neix cada dia" com a "grup humà que està viu i va canviant", expressa Oliveres.
La voluntat del grup és reprendre les trobades al setembre (ara aturades pel període d'estiu) i plantejar-se cap a on va la ciutat en termes de religió, abordant també el paper que han de tenir els grups religiosos a l'hora de treballar en la cohesió, la convivència i la igualtat en la diversitat.
Reapropiar-se d'allò sagrat
La majoria de la població catalana s'identifica amb una religió per motius de cultura o tradició, però menys de la meitat hi creu (i gairebé un 70% no va mai a cap cerimònia de culte), segons l'estudi sobre religiositat i gestió de la diversitat realitzat el 2020 per la Generalitat. Està clar que en els darrers temps, la religió ha perdut molts adeptes, sobretot entre la gent jove; però caldria matisar que el que està en hores baixes, concretament, és la religió com a institució.
"Les religions poden estar en crisi, però l'espiritualitat està de moda", assegura Oliveres. Recorda que, al llarg dels anys, s'ha anat produint "una separació entre allò sagrat i allò profà; cosa que no ha passat en altres cultures (com la hindú o la budista), on tota la vida és sagrada".
Així, Oliveres creu que "els religiosos no ens haurien d'haver desautoritzat davant la consideració d'allò sagrat", i interpreta el moment actual en el sentit que la gent vol "reapropiar-se dels termes, i reivindicar que el que fan és tan sagrat com el que passa dins l'església". Així, "hi ha qui considera més espiritual fer ioga o tocar en un grup, que anar a missa", conclou Oliveres.
Acostar-se a la religió d’una manera "sana"
Per a ell, la manera "sana" d'acostar-se a les religions és "entenent els aspectes bons que tenen, sense blanquejar els dolents": "Podem agafar el que ens agrada, com els valors, l'art... i rebutjar tot el que han fet malament els anomenats religiosos".
Recorda la famosa cita de Marx de "la religió és l'opi del poble", i matisa que el filòsof també incloïa en la mateixa reflexió que "la religió és el cor d'un poble sense cor". Ser una persona religiosa, doncs, "no et converteix automàticament en bona o dolenta", en canvi, Oliveres insisteix que "el diàleg sí que inherentment et fa millor, perquè vol dir que estàs disposat a escoltar l'altre".
Conservar l'espiritualitat
L'estudi anteriorment esmentat, també conclou que el 67% dels enquestats considera important tenir coneixements sobre les diferents religions, per tal de comprendre determinades situacions polítiques o expressions culturals i artístiques, i que un 72% estaria a favor d'incloure una assignatura general que ensenyi la religió des d'un punt de vista més ampli i divers.
Oliveres constata que "un cop expulsem la religió de les escoles i dels organismes, queda un espai buit i llavors està a mercè de cadascú el fet d'omplir-lo". D'aquesta manera, és partidari de "treure la religió de les institucions, però no l'espiritualitat de les persones".
Per a ell, "la set espiritual sempre hi és, i s'ha de cultivar" perquè pot aportar molt a la persona i a la comunitat. Tot i que admet que "els fets, a vegades, ho dificulten", Oliveres es considera un "optimista de mena". Assegura que "l'espiritualitat és la força de la naturalesa", i aquesta força sempre hi és, encara que cada religió utilitza un llenguatge diferent per parlar-ne.
"Tot i que els polítics no estiguin a l'altura, que les societats semblin adormides... Sé que hi ha gent lluitant a partir de valors espirituals, i això és infrenable", exclama. Al final, es tracta d'una força inherent a la mateixa vida.
