-
Una imatge de Cipriano Martos
Viquipèdia
Aquest dilluns és previst l'inici de les tasques per exhumar les restes de l'activista antifranquista Cipriano Martos (1942-1973), segons va anunciar dies enrere el departament de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya. Trobar-les, segons es va assenyalar, "potser no serà imminent", ja els arqueòlegs hauran de condicionar primer l’espai de la fossa comuna on es troba. Torturat per la Guàrdia Civil, i en ser obligat a ingerir àcid sulfúric, es va morir el setembre de 1973. Havia estat detingut a l'agost, per repartir propaganda en una fàbrica d'Igualada, i haver fet pintades.
Va ser mesos enrere, al març, quan el Parlament de Catalunya va aprovar (amb un únic vot en contra, el de Vox) una resolució que avalava l’exhumació de les restes de Cipriano Martos. La resolució, presentada pel grup PSC-Units, instava el Govern a revisar l’actual campanya d’exhumacions del seu pla de fosses, per incloure la intervenció arqueològica destinada a recuperar les restes de l'activista i poder retornar-les a la seva família per “reparar” la memòria de la víctima i “proporcionar-li una sepultura digna”.
La iniciativa va rebre, doncs, 15 vots a favor (de PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, En Comú Podem i Ciutadans), una abstenció (del PPC) i el vot en contra de Vox. Cal recordar que la família Martos Jiménez va iniciar una campanya per demanar a Justícia l'exhumació de Cipriano amb l'objectiu que se'l pugui inhumar amb els seus pares, a Granada, i poder-lo homenatjar. La llavors consellera, Lourdes Ciuró, va assenyalar que el de Martos és "un cas singular, identificat i localitzat, d'una fossa del franquisme situada dins d'un cementiri". "No podem reparar el mal a aquesta víctima del franquisme si no exhumem i retornem les restes a la família, que sempre l'ha reivindicat", va afegir.
Cal subratllar igualment que el cas de Cipriano Martos va ser inclòs, el 2014, i a instàncies del seu germà Antonio, en la macroquerella presentada a la justícia argentina per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista. Tornant a la campanya, aquesta va ser iniciada per la família i ha comptat amb la complicitat i el suport d'entitats i algunes formacions polítiques. L'estiu de l'any passat, posem per cas, Martos va ser objecte d'un emotiu acte d'homenatge. S'hi van aplegar desenes de persones, i s'hi van afegir associacions com les Bruixes del Nord de Sabadell, o la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià.
Sota el lema Cipriano exhumació!, l'acte es va incloure en l'esmentada campanya de recollida de signatures i adreçar-les a la Generalitat de Catalunya, com a responsable de les polítiques de Memòria i en compliment de la seva Llei de fosses. En aquell moment, segons es va apuntar, se n'havien recollit més d'un miler, per part d’entitats, partits, sindicats, associacions i particulars. Tot plegat per “exigir que es compleixi amb els principis dels drets humans de veritat, justícia i reparació seguint els protocols de Nacions Unides en matèria de desaparicions forçades o involuntàries”.
La figura de Martos ha estat objecte també d'altres homenatges al territori. De fet, l'activista té dedicada una plaça al seu nom a la localitat de Sabadell. En concret, a la Plana del pintor, la barriada que el va acollir durant un temps. Quant a la nostra ciutat, resta pendent la col·locació d'una placa al carrer on va viure, Pubill i Oriol. Com a una de les parts promotores de la iniciativa, la CUP Reus va denunciar, temps enrere, que no s'hagi avançat en la qüestió. En un article d'opinió publicat a Reusdigital.cat el setembre de 2021, Mariona Quadrada va exposar que la demora era a causa del text que havia de contenir la placa en qüestió.
Fonts municipals consultades per aquest mitjà han assenyalat, al seu torn, que se segueix treballant en la iniciativa. Tot plegat va sorgir arran d'una moció presentada per la CUP en l'anterior mandat, el maig de 2018, per homenatjar les figures de Martos i Guillem Agulló. La proposta cupaire, que no va prosperar, passava per dedicar carrers als difunts. En el govern del moment, tan sols Esquerra hi va donar suport (també en formaven part el PDeCAT i Ara Reus). Des de l'oposició, el PSC va fer costat als anticapitalistes.
El PDeCAT i Ara Reus, i Cs i el PP hi van votar en contra. Tot i que la moció no va tenir èxit, el cas és que el batlle, Carles Pellicer, va anunciar la col·locació de la placa en un acte al Centre de Lectura. La vigília de la Diada Nacional de 2019, l'Esquerra Independentista va optar per col·locar una placa "simbòlica" a la casa on va viure Martos. Els seus integrants també van despenjar plaques franquistes en habitatges diversos del terme, en el marc d'una anomenada cercavila antifeixista.
El sindicalista i militant marxista-leninista Cipriano Martos va ser detingut, el 25 d'agost de 1973, per haver repartit propaganda en una fàbrica d'Igualada i per haver fet pintades. Aleshores, va ser víctima de tortures al quarter de la Guàrdia Civil i el van obligar a ingerir un líquid corrosiu (segons sembla, àcid sulfúric) que el va cremar des de la gola fins a l'estómac.
El 29 d'agost, el jutge va voler prendre declaració Cipriano Martos al mateix Hospital Sant Joan de Reus, sense que aquest pogués respondre. Es va morir el 17 de setembre del 1973. En els darrers dies de la seva agonia, es va impedir tant als pares com al seu advocat visitar-lo. Les seves despulles van ser inhumades a una fossa de beneficiència al Cementiri General de Reus.
Un cop acabada la intervenció amb l'inici previst aquest dilluns, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques.
Va ser mesos enrere, al març, quan el Parlament de Catalunya va aprovar (amb un únic vot en contra, el de Vox) una resolució que avalava l’exhumació de les restes de Cipriano Martos. La resolució, presentada pel grup PSC-Units, instava el Govern a revisar l’actual campanya d’exhumacions del seu pla de fosses, per incloure la intervenció arqueològica destinada a recuperar les restes de l'activista i poder retornar-les a la seva família per “reparar” la memòria de la víctima i “proporcionar-li una sepultura digna”.
La campanya de la família
La iniciativa va rebre, doncs, 15 vots a favor (de PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, En Comú Podem i Ciutadans), una abstenció (del PPC) i el vot en contra de Vox. Cal recordar que la família Martos Jiménez va iniciar una campanya per demanar a Justícia l'exhumació de Cipriano amb l'objectiu que se'l pugui inhumar amb els seus pares, a Granada, i poder-lo homenatjar. La llavors consellera, Lourdes Ciuró, va assenyalar que el de Martos és "un cas singular, identificat i localitzat, d'una fossa del franquisme situada dins d'un cementiri". "No podem reparar el mal a aquesta víctima del franquisme si no exhumem i retornem les restes a la família, que sempre l'ha reivindicat", va afegir.
Cal subratllar igualment que el cas de Cipriano Martos va ser inclòs, el 2014, i a instàncies del seu germà Antonio, en la macroquerella presentada a la justícia argentina per delictes de genocidi i crims de lesa humanitat comesos pel règim franquista. Tornant a la campanya, aquesta va ser iniciada per la família i ha comptat amb la complicitat i el suport d'entitats i algunes formacions polítiques. L'estiu de l'any passat, posem per cas, Martos va ser objecte d'un emotiu acte d'homenatge. S'hi van aplegar desenes de persones, i s'hi van afegir associacions com les Bruixes del Nord de Sabadell, o la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democràtica del País Valencià.
Sota el lema Cipriano exhumació!, l'acte es va incloure en l'esmentada campanya de recollida de signatures i adreçar-les a la Generalitat de Catalunya, com a responsable de les polítiques de Memòria i en compliment de la seva Llei de fosses. En aquell moment, segons es va apuntar, se n'havien recollit més d'un miler, per part d’entitats, partits, sindicats, associacions i particulars. Tot plegat per “exigir que es compleixi amb els principis dels drets humans de veritat, justícia i reparació seguint els protocols de Nacions Unides en matèria de desaparicions forçades o involuntàries”.
La plaça de Sabadell, la placa de Reus
La figura de Martos ha estat objecte també d'altres homenatges al territori. De fet, l'activista té dedicada una plaça al seu nom a la localitat de Sabadell. En concret, a la Plana del pintor, la barriada que el va acollir durant un temps. Quant a la nostra ciutat, resta pendent la col·locació d'una placa al carrer on va viure, Pubill i Oriol. Com a una de les parts promotores de la iniciativa, la CUP Reus va denunciar, temps enrere, que no s'hagi avançat en la qüestió. En un article d'opinió publicat a Reusdigital.cat el setembre de 2021, Mariona Quadrada va exposar que la demora era a causa del text que havia de contenir la placa en qüestió.
Fonts municipals consultades per aquest mitjà han assenyalat, al seu torn, que se segueix treballant en la iniciativa. Tot plegat va sorgir arran d'una moció presentada per la CUP en l'anterior mandat, el maig de 2018, per homenatjar les figures de Martos i Guillem Agulló. La proposta cupaire, que no va prosperar, passava per dedicar carrers als difunts. En el govern del moment, tan sols Esquerra hi va donar suport (també en formaven part el PDeCAT i Ara Reus). Des de l'oposició, el PSC va fer costat als anticapitalistes.
El PDeCAT i Ara Reus, i Cs i el PP hi van votar en contra. Tot i que la moció no va tenir èxit, el cas és que el batlle, Carles Pellicer, va anunciar la col·locació de la placa en un acte al Centre de Lectura. La vigília de la Diada Nacional de 2019, l'Esquerra Independentista va optar per col·locar una placa "simbòlica" a la casa on va viure Martos. Els seus integrants també van despenjar plaques franquistes en habitatges diversos del terme, en el marc d'una anomenada cercavila antifeixista.
Víctima de la repressió franquista
El sindicalista i militant marxista-leninista Cipriano Martos va ser detingut, el 25 d'agost de 1973, per haver repartit propaganda en una fàbrica d'Igualada i per haver fet pintades. Aleshores, va ser víctima de tortures al quarter de la Guàrdia Civil i el van obligar a ingerir un líquid corrosiu (segons sembla, àcid sulfúric) que el va cremar des de la gola fins a l'estómac.
El 29 d'agost, el jutge va voler prendre declaració Cipriano Martos al mateix Hospital Sant Joan de Reus, sense que aquest pogués respondre. Es va morir el 17 de setembre del 1973. En els darrers dies de la seva agonia, es va impedir tant als pares com al seu advocat visitar-lo. Les seves despulles van ser inhumades a una fossa de beneficiència al Cementiri General de Reus.
Un cop acabada la intervenció amb l'inici previst aquest dilluns, totes les restes recuperades es traslladaran al laboratori d’antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona per extreure’n mostres genètiques.
Etiquetes:
