DE LA POBRE IMAGINACIÓ I DE LA IMAGINACIÓ POBRE
Fa uns dies el senyor Koiner i jo conversàvem, amigablement asseguts i tot bevent una cervesa, de símbols i contra símbols, de la imaginació i de la seva mancança, quan a propòsit d'unes pintades al terra li vaig exposar: -Napoleó Bonaparte va dir: "en tota manifestació hi ha dues menes de persona: els que la promouen i els que se'n aprofiten". Els protagonistes del maig francès del 68 demanaven: "La imaginació al poder". De la guerra de símbols entre unionistes i republicans a casa nostra, em permeto ser més fi, i ho rebatejo, la guerra de símbols entre "ciudadanos" i republicans. De les seves manifestacions i els seus arguments en trec la següent conclusió: de promoure, els primers no promouen res, s'aprofiten del que fan els altres, si uns col·loquen cartells demanant un referèndum, ells els arrenquen de mala manera, si uns pinten al terra un llaç groc, ells el repinten, si uns han tingut la iniciativa de dur un mocador groc al coll, ells els regalen de color taronja, volen el poder, però no tenen imaginació per ostentar-lo, sempre diuen el mateix, els seus raonaments són com la tornada d'una cançó "del verano". Tracten als seus adversaris de violents, però, quan hom passeja amb un llaç groc al coll, els puja la febre al cap i t'increpen amenaçant-te: "Os tendrían que fusilar a todos! Viva España! Arriba España!... i per acaba es planten davant teu i alçant el braç i saluden a la romana, això si, s'ofenen si apareix algú i els tracta de violents i nazis feixistes...
El senyor Koiner em va contestar: És clar home, que no ho saps: els violents i nazis feixistes sempre són els altres.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics