Del Reus.net al Reus.cat, 20 anys de pàgina web municipal

La pàgina web de l'Ajuntament de Reus compleix 20 anys de funcionament
Enrique Canovaca
Disseny actual de la pàgina web
Un dels primers aspectes de la pàgina web municipal
Targetó d'invitació per anar a la presentació de la pàgina web municipal

Sense cap mena de dubte, les xarxes formen part de la nostra vida quotidiana. Fins i tot, hi ha qui etiqueta l’actual com a generació ‘app’, en relació al paper que la tecnologia –especialment la mòbil- ocupa en el nostre dia a dia. Una transformació social que molts ciutadans han viscut en primera persona, de manera accelerada i que permet, fent la vista enrere, adonar-se del gran salt tecnològic i d’hàbits que ha fet el nostre entorn immediat. Una mostra d’aquests canvis és el vintè aniversari de la posada en marxa del web de l’ajuntament de Reus (des de 2007, www.reus.cat però inicialment www.reus.net) que es compleix aquest 17 de febrer.

Nascuda per iniciativa de l’àrea de Projecció Econòmica i Estratègia de Ciutat el febrer de 1997, la pàgina web del consistori reusenc va ser una de les pioneres en tenir presència a la xarxa en un moment en què Internet tan sols era una eina per uns 2.000 reusencs i l’Estudi General de Medis (EGM) informava que els usuaris a l’Estat eren uns 800.000. Segons Tomàs Barberà, aleshores cap de l’àrea, el reus.net va ser el segon web municipal en posar-se en marxa a Catalunya rere el de Barcelona i, segons les dades de l’època, es va tractar de la quinzena web del país i va ser una de les primeres cinquanta a nivell de tot l’Estat espanyol.

Una intuïció electoral pionera

Com va sorgir, però, la pionera iniciativa? Barberà recorda que va ser durant la campanya electoral de 1995 quan una de les persones que l’assessorava en matèria de comunicació li va suggerir la importància d’aquest tema per atraure gent jove. Tot i aquesta visió avançada, Barberà assegura que en el transcurs de la campanya es van adonar que “electoralment no servia” perquè representava encara un interès minoritari entre els votants.

La llavor, però, s’havia plantat i afirma que als integrants del grup “ens va quedar la sensació que si algun dia podíem i, per tant, estàvem en poder de decidir-ho a l’ajuntament començaríem a fer la pàgina web oficial”. Un moment que no va trigar gaire en arribar. Després d’un període curt a l’oposició dels convergents, el PSC i CiU van signar un acord de govern a Reus el 1996 que –entre d’altres temes- va possibilitar posar en marxa aquest innovador projecte a partir de l’àrea de Projecció Econòmica i Estratègia de Ciutat.

Naixement del Reus.net

Després d’un treball de nou mesos per part de l’agència de comunicació Pragma per dissenyar el web i crear els continguts originals, la presentació ciutadana del web es va realitzar el 17 de febrer de 1997 al saló de plens. Barberà destaca que en aquesta fase de disseny i creació van col·laborar també altres professionals de la comunicació tant del gabinet de premsa de l’ajuntament de Reus com d’altres àmbits. Havia nascut el Reus.net. Sota el lema ‘La ciutat de qualitat’, el nou web de Reus disposava de 600 pàgines d’informació, permetia accedir a 3.000 fitxers (textos, gràfics, fotos,…) i tenia una extensió total de 500 megabytes. Cromàticament, el web es caracteritzava per “l’ús de difuminats” que Barberà assegura que aleshores “estaven de moda” i explica que en poc temps van veure “que s’havia d’anar als colors sòlids i molt de parxís”. El cost del pressupost destinat a l’empresa encarregada del disseny va ser de gairebé un milió de pessetes.

No cal dir que les condicions tècniques de fa dues dècades en el món de la xarxa eren molt diferents a les actuals. Amb una gran dosi d’ironia, l’exregidor afirma que malgrat l’aposta per fer molt àgil el web “a l’hora de baixar una fotografia et podies anar a fer el cigarro o anar a fer el vermut i tornar i, si estaves de sort, ja s’havia baixat”. Petites exageracions a banda, l’esforç inicial per oferir informació va ser notable a través de la creació de 17 apartats o àmbits temàtics al web: Ciutat; Plànols ciutat; Entorn Turístic; Comerç i Serveis; Agricultura i Ramaderia; Cultura i Entitats; Fires i Congressos; Hotels i Restauració; Serveis de Ciutat; Comunicacions; Turisme; Agenda d’Activitats; Indústria i Negocis; Ensenyament, Esports i Entitats; Institucions i Associacions i Ajuntament.

Pel que fa al servidor i els aspectes més tècnics, l’allotjament es va encarregar a Ylos. Segons Barberà, l’oferta presentada per l’empresa permetia ja obtenir dades sobre l’ús d’aquest web. “No teníem dades sobre el perfil dels usuaris però sí sobre l’hora de connexió, el dia, estadístiques del mes, temps de permanència,…”. A nivell de difusió de la nova eina d’informació, l’àrea presidida per Barberà va crear unes estores pels ratolins que es van difondre per tots els departaments municipals, escoles de Reus, entre d’altres serveis de la ciutat. Complementàriament a la posada del web municipal, l’aleshores regidor de Promoció Econòmica i Estratègia de Ciutat destaca que a aquesta acció es va afegir la creació d’un telèfon anomenat ‘Reus a cau d’orella’, en el qual s’oferia tota la informació de Reus a l’usuari.

Les contínues transformacions d’una eina

És evident que en 20 anys, aquella eina pionera ha esdevingut cada cop un element d’informació i, especialment en els darrers anys, de comunicació bidireccional entre administració i administrats. Formalment, el web Reus.net va patir dues transformacions visuals importants a banda de la inicial: la del maig de 2000, en la que el home s’articulava al voltant de l’escut de la Rosa de Reus de la qual sortien 4 apartats (Turisme, L’Ajuntament, La Ciutat i Serveis de L’Ajuntament), i la de febrer de 2002, quan es va dissenyar amb un apartat central on es penjava la secció ‘L’Ajuntament informa’, rodejat de diferents baners i amb la incorporació d’una webcam de la plaça del Mercadal.

Canvi de domini al Reus.cat

De forma similar a molts altres webs, el 2006 es va incorporar el domini Reus.cat a l’original Reus.net, un domini que s’adoptaria completament a la pàgina home el febrer de 2007. Aprofitant el canvi de domini, la versió reus.cat 1.0 va redissenyar-se al format 1024 x 768 píxels, enlloc del format utilitzat fins aleshores de 800 x 600 píxels. Pel que fa a la imatge corporativa que oferia la nova versió del web, la portada s’organitzava en 4 columnes: en la primera s’hi disposaven els enllaços bàsics de la navegació i es mantenien en totes les pàgines del lloc web.

La segona columna era la dedicada a les notes de premsa sota l’epígraf “l’ajuntament informa”. La tercera l’ocupaven els enllaços d’actualitat, amb aspecte de baners. I, per últim, la quarta columna contenia la imatge de la webcam de la plaça del Mercadal. Precisament, aquesta renovació va incorporar diferents exigències d’accessibilitat perquè tothom pogués consultar-la.

Dades de 2010

Fa tan sols un lustre que els continguts s’autogestionen des dels serveis municipals, tasca que fins aleshores encara desenvolupava l’empresa Pragma. Segons dades de l’any 2010, els llocs webs de l’Ajuntament de Reus es dividien principalment en tres grups: la pàgina principal, Reus.cat, amb una estructura molt institucional i 428.200 visites; el Serveis.Reus.cat, on es desenvolupaven tràmits en línia i serveis al ciutadà i que rebien més de 150.000 visites i altres llocs relacionats amb el turisme i la ciutat.

El pas al web social i les necessitats de l’administració electrònica

En pocs anys, però, la gran transformació de la comunicació s’ha basat en el pas de les webs 1.0 als webs socials que fomenten les interaccions i el debat amb la ciutadania. Actualment, l’Ajuntament de Reus té una trentena de webs vinculades al consistori (empreses municipals, esdeveniments, serveis, etc) i al voltant de 50 perfils oberts en diferents xarxes socials. En aquest sentit, el regidor d'Innovació, Empresa i Ocupació, Marc Arza, posa en valor “l’esforç de ser al cap d’aquest canvi tecnològic” i opina que “no és una casualitat que la ciutat fos de les primeres” en apostar per aquest camp. Fent pedagogia, Arza afirma que “la feina d’actualitzar i que no es veu” és “d’una complexitat enorme i que s’ha d’estar al damunt”.

El desenvolupament legislatiu de l’anomenada administració electrònica també ha obligat al consistori a adequar-se a les demandes en aquest marc. Des de l’any 2009, l’Ajuntament va implantar la seu electrònica per facilitar a la ciutadania, les empreses i les entitats a relacionar-se per aquest mitjà. En aquest sentit, la darrera actualització en aquest camp correspon a l’any 2015 en què el portal va incorporar un catàleg de tràmits (amb terminis, departament responsable, forma de tramitació, etc) i la seu electrònica (tauler electrònic, publicitat de les tramitacions, pagament de tributs,…).

Aquest canvi de paradigma al qual s’han d’enfrontar totes les administracions ja per llei sovint resulta a la pràctica menys complicat del que pot semblar. Així ho constata Arza que explica com es temia el pitjor “fa un any i mig quan es va fer el pas a la factura electrònica” i finalment les problemàtiques han estat pràcticament irrellevants.

De l’ordinador al dispositiu mòbil

El canvis d’hàbits manen i una de les darreres adequacions del web municipal de Reus ha estat preparar-lo pels nous usos que la ciutadania en fa. D’aquesta forma, Arza comenta que el reus.cat és ja un web responsiu, aspecte que permet adequar-se a les pantalles dels dispositius mòbils amb què cada cop més les persones la consulten. I és que per primera vegada, el 2016, la consulta a Reus.cat a través d’un dispositiu mòbil va superar -de manera puntual- l’ordinador convencional.

A nivell de visites, Reus.cat registra més de mig milió a l’any, xifra a la qual s’han de sumar els 1,2 milions de visites anuals de les 23 webs municipals amb estadístiques centralitzades. D’aquestes dades, 635.131 corresponen a usuaris únics. Amb 8.000 visites el 2016, les dades de consulta del Portal de Transparència al qual per llei es veuen obligades les administracions són comparativament més modestes.

Nous reptes

“En un món que es mou molt ràpid”, en paraules d’Arza, el treball per fer que el web sigui una eina útil és constant i divers. Des de la feina invisible que fa que un administratiu de l’àrea de Mobilitat informi de les afectacions de trànsit en línia a l’instant a la millora del posicionament als buscadors o la correcció de les errades quan s’han de fer actualitzacions en alguna de la trentena de webs vinculades al consistori. “Els ciutadans les troben i te les fan arribar”, comenta Arza, per mostrar el constant examen públic d’aquesta eina que té una utilitat real.

Fent un pas més en aquest univers encara en evolució, Arza recorda que el consistori reusenc va adjudicar el portal de dades obertes (Open Data) el setembre passat. Una decisió que posarà a l’abast d’empreses o particulars les dades en brut que gestiona l’administració permetent, d’aquesta forma, la generació de continguts o de nous serveis. Aprofundint encara més, Reus va esdevenir ciutat pilot internacional del nou protocol de dades obertes de la City Protocol Society des del passat novembre.

Tot plegat, fa pensar en el llarg camí recorregut des del febrer de 1997 quan es va posar en marxa el web. Una trajectòria en la qual molts dels reptes de futur encara no podem ni tan sols intuir.

Feu clic sobre qualsevol fotografia per iniciar el passi de diapositives