Dins de la sopa de lletres del panorama polític català, Demòcrates de Catalunya lluita per ser alguna cosa més que la formació fundada dels desencantats amb Unió Democràtica. Amb una trentena de militants a Reus i prop d'un centenar al Camp de Tarragona, ha estat el primer partit a encetar la campanya nacional a favor del sí de cara al referèndum per la independència que s'hauria de convocar el mes de setembre per part del govern de la Generalitat. Partint de la certesa d'aquesta premissa, que està contemplada dins del calendari per al pròxim any de la revista 'Time' però que té encara molts entrebancs a saltar en l'àmbit domèstic, el mecanisme escollit és l'impuls d'una plataforma ciutadana anomenada 'Demòcrates pel Sí' originada en l'acord previ amb Solidaritat i membres de la societat civil independents que busca la "transversalitat".
És a dir, en paraules del diputat i portaveu nacional Toni Castellà, està obert a altres partits, entitats i institucions de cara a buscar voluntaris que permetin convèncer de les raons per votar a favor de l'adéu a Espanya als indecisos, tot i ser conscients que després "d'haver sacsejat" el debat tant ERC com PDCAT, la CUP i l'ANC ja han anunciat que iniciaran les seves pròpies campanyes a partir del mes de gener.
Tot això ho va explicar Castellà en el primer acte organitzat per aquest nou actor social de l'independentisme fora de Barcelona. L'escenari escollit va ser Cal Massó, ple aquest dimarts a la nit amb prop de cent persones entre les quals es trobaven membres d'ERC, la CUP, EUiA, Reagrupament, Súmate, DenouReus, Llista Unitària, de totes les entitats vinculades al procés i de representants de la societat civil com el president del CF Reddis. No hi havia representació de l'antiga Convergència perquè a la mateixa hora estaven escollint Jaume Vendrell com a màxim representant local.
Castellà va ser, també, el més nítid de tots els membres de la seva formació que van intervenir. "Ens vam posar d'acord amb Solidaritat perquè algú havia de trencar el gel. No hem d'oblidar que tenim menys de deu mesos per guanyar el referèndum i encara no hem començat la campanya en favor del sí". Amb el "minut zero" gastat, el rellotge ja està en marxa.
Després de lamentar que el debat "s'hagi centrat massa sobre què farem i com el farem" quan el govern i la majoria parlamentària que el sustenta "ja ha anunciat que el convocarà", Castellà va recordar que l'executiu "haurà de ser neutral" un cop s'hagi premut el botó que donarà inici a la maquinària de la qual va dibuixar l'engranatge: "Els 72 diputats del Parlament que donen suport ja tenen llesta la llei de transitorietat que substituirà el marc legislatiu espanyol pel català". Aquest "conflicte de legalitats" només podrà convèncer a la comunitat internacional si el referèndum és massiu i la majoria a favor del sí és folgada.
Per aconseguir-ho cal partir de prospeccions demoscòpiques. "Els últims estudis del CEO diuen que prop de 350.000 persones que estarien a favor d'una Espanya federal o confederal estarien també disposats a votar sí a la independència. És aquesta bossa d'indecisos als que ens cal convèncer". La intenció és "treballar en tres àmbits. Tenim localitzats 60.000 perfils i adreces d'usuaris de Facebook i Twitter que generen dubtes sobre la conveniència de la independència. Necessitem voluntaris pel sí que interlocutin directament amb elles donant arguments". En segon lloc caldrà també "mobilitzar als partidaris del no i garantir-los que se'ls permetrà defensar els seus raonaments" i finalment "la mobilització ciutadana".
L'acte va comptar amb altres intervencions. La més sentida pel respecte que genera la seva figura va ser la de la primera dona presidenta del Parlament, Núria de Gispert. Reconeixent que la manifestació convocada el juliol del 2010 contra la sentència que laminava l'Estatut li va fer caure "la bena dels ulls" i va ser l'inici de la seva "desconnexió amb Unió", va admetre que "Jo no era independentista fins fa prop de dos anys. Mirant sortides vaig veure que la tercera via no era millor que la de l'Estatut, que se'l van carregar, i llavors vaig entendre que el millor era la via cap a la independència".
De Gispert va formar part del guió destinat a donar raons per al sí, remuntant-se a la seva condició d'exconsellera de Justícia. "Va ser impossible aconseguir una millor Justícia a Catalunya perquè la Justícia espanyola sempre obeeix a l'Estat. Jo vull una Justícia en el futur que parli català i que quan hi hagi un problema polític no acabi portant davant un jutge a la presidenta del Parlament".
Per la seva banda, el diputat reusenc de Demòcrates pel Sí, Carles Prats, va aportar dades econòmiques per justificar l'adéu ("els catalans hem aportat el mateix que tres plans Marshall a Espanya i a canvi només ens hipotequen en negocis i infraestructures tancats a la llotja del Bernabeu i que no ens beneficien mai en res"), mentre que el responsable territorial del partit i secretari d'Habitatge, Carles Sala, va carregar contra els atacs en forma de denúncies al Tribunal Constitucional per part de l'Estat de lleis sorgides del Parlament destinades a millorar el benestar dels ciutadans de Catalunya.
