Eduard Rovira, alcalde de Torredembarra: «El poble demanava estabilitat»

La situació política a la plaça del Castell de Torredembarra és radicalment diferent ara a la que era fa una dècada. De la permanent inestabilitat política es va passar a la vila pràcticament lliure de polèmiques actual. La Torre afronta uns anys de transformació urbanística amb l'N-340, les futures pantalles acústiques de la via del tren o equipaments com ara la coberta de la piscina municipal i el nou Centre d'Atenció Primària.

Eduard Rovira, el seu alcalde, apunta que hi ha bona relació amb l'oposició i que malgrat les crítiques la seva intenció és no incrementar el deute per plantejar-se grans projectes a llarg termini. La reobertura de la mobilitat, a més, ha donat una mica d'oxigen a l'hostaleria, una de les principals activitats econòmiques del municipi.

- Torredembarra s'havia caracteritzat anteriorment per la seva inestabilitat política i en els últims dos mandats això ha canviat. Hi ha bona relació ara mateix entre el govern de majoria absoluta i l'oposició?

- El mandat anterior vam fer un pacte a tres bandes, amb la consciència que l'estabilitat era més important que qualsevol escarafall o qüestió partidista, ja es va entrar amb aquesta cultura de treballar plegats i per això vam aguantar el mandat. L'estabilitat era una cosa que el poble demanava. Aquesta filosofia de col·laborar l'intentem mantenir encara que tinguem majoria absoluta, hi ha un diàleg molt important amb els partits de l'oposició, sobretot amb el partit socialista, que és amb qui ja havíem treballat.

- Tot plegat en un municipi que no és tan majoritàriament independentista com podrien indicar els resultats.

- Una de les coses que vam plantejar al 2015, que no les prevèiem tan dures però que ja les prevèiem d'alguna manera, va ser que aquestes qüestions no serien motiu de trencament. I això és el que preval i segueix prevalent.

- Com encara la campanya turística Torredembarra?

- Torredembarra té un parell d'hotels petits i quatre càmpings, que s'omplen sovint de clients molt antics o fins i tot segones residències de l'àmbit urbà de Barcelona. I els apartaments que hi ha per llogar també entren dins d'aquest àmbit. Sí que hi ha turisme estranger, però és familiar i venen de molt a prop, per una quinzena. L'obertura amb el Regne Unit i amb altres països no ens afecta a nosaltres.

- Torredembarra ha estat un dels municipis que ha atret també l'arribada de nous empadronats arran de la pandèmia.

- Molts eren de segones residències, que venien a temporades. També molta gent ja jubilada, que encara mantenia la primera casa, i aquells que aprofiten el teletreball. No crec que ara se'n tornin, es queden.

- Ara mateix hi ha en marxa les obres de la carretera N-340. Quins terminis hi ha?

- Ha d'estar acabada en 8 mesos. Permetrà integrar-la més en l'entorn urbà, es regularitzarà més el trànsit, a part que construïm un carril bici al llarg de tota la carretera.

- Aquesta obra ja venia de l'anterior mandat. Quines altres s'han fet o queden per fer en la mateixa línia?

- El jardí de Federica Montseny, del carrer Lleida, que ja està acabat; també tenim la reparació del dipòsit d'aigua potable del Pujol, que es posa en marxa aviat; i també el cobriment de la piscina. Aquests són els projectes que ja estan en marxa, i els previstos en els pressupostos de l'any que ve hi ha l'arranjament de la plaça Catalunya, la rehabilitació de l'antic escorxador, així com alguna altra obra de restauració, per exemple la Sínia de la vila i la capella de l'Ajuntament, dos elements patrimonials que s'estaven degradant.

- Sobre l'obra de la piscina municipal, quina previsió de terminis hi ha?

- Ara s'està en procés de fer el projecte per poder-lo posar a exposició pública i fer el plec de condicions i licitar l'obra. La previsió és que es faci al llarg d'uns 8 mesos, també. Suposo que no estarà tot preparat per començar fins passat estiu o mig estiu i acabar al 2022.

- De cara a aquesta segona meitat de mandat, quines altres inversions hi ha planificades?

- Estem demanant projectes del carrer de la Sort, i dos o tres carrers que possiblement hagin de ser per a vianants. També hi ha altres projectes que no depenen de nosaltres, són altres administracions les que els han de fer: la comissaria dels Mossos d'Esquadra, que està a punt de signar-se el conveni de cessió del terreny, preveiem que a finals d'any ja tinguin la comissaria construïda; i per altra banda estem en un procés inicial de cessió de terrenys perquè Salut construeixi un nou CAP que doni tots els serveis com a Àrea Bàsica de Salut del Baix Gaià. Si s'acaba cap al 2024, crec que abans no, penso que és molt necessari perquè el CAP de Torredembarra va quedar petit de seguida i fa molt de temps que s'intenta ampliar.

- Sempre hi ha hagut queixes amb el CAP de Torredembarra.

- Perquè no hi ha hagut possibilitat d'ampliar serveis perquè no hi ha espai. És una cosa que Salut fa temps que ho té previst, però preveien l'ampliació del CAP actual en uns terrenys que encara no estan urbanitzats, i per tant hi ha hagut problemes per fer l'ampliació. I s'ha optat per cedir un terreny municipal per a un CAP sencer. A l'antic li donarem un altre ús municipal.

- Hi ha projectes més ambiciosos a llarg termini?

- La intenció és contenir l'endeutament però fer les inversions i la despesa que és necessària per Torredembarra. Molts diuen que no tenim visió de futur, però és que la visió de passat era molt dramàtica i estem actualitzant el present i el planejament l'estem fent en mires d'estudi i de mirada llarga. Estem fent un pla local d'habitatge i un pla estratègic de desenvolupament local, perquè ens ajudin a prendre decisions més endavant. També estem treballant en el Pla General d'Urbanisme, amb modificacions puntuals.

- Hi ha alguna idea sobre què fer al port?

- També tenim una ocasió en la pròrroga de la concessió del port esportiu. L'empresa que ho porta ara ho veu, o si no amb una licitació nova, de mirar de generar un focus de generació d'ocupació no a través de l'hosteleria sinó de l'activitat portuària i de l'educació.

[noticiadiari]45/40749[/noticiadiari]

- Des de l'Ajuntament s'han sumat a un front comú contra les pantalles acústiques que vol instal·lar Adif.

- Aquest projecte respon a una directiva europea de 2007, que obliga a protegir la salut per les molèsties pels sorolls de les vies fèrries. Va estar en exposició pública al 2008, al 2011 va estar aprovat definitivament. Ara estem en la fase d'execució. Estem en la doble necessitat d'aïllar acústicament la via del tren i no fer un mur que separi el poble, que ja ho fa prou la via però si a més a més és una cosa opaca encara farà més mur.

- Va a tot el terme?

- Pràcticament agafa tota la trama urbana, el que volen és protegir allà on hi ha habitatges, del pont dels Munts al pont de Clarà.

- Quina alternativa proposen?

- Hem presentat al·legacions per tal que els murs no siguin tan alts com ells proposen, entenem que hi ha llocs on no cal. I el que volem és que tapin i protegeixin aquests murs amb vegetació per fer-ho una mica més amable. Una de les qüestions que motiven els murs és la més densitat que passaran amb el tercer fil, més trens d'ample internacional que passaran sobretot a les nits. Al marge que passin per aquí o per un altre lloc, creiem que la solució al problema de les mercaderies és que des d'un punt de vista efectiu han de circular per una via diferent a la dels passatgers. Perquè el problema és doble: si passen mercaderies per aquí, hauran de passar menys trens de passatgers. Si les mercaderies ho impedeixen, és doble càstig: més soroll, menys viatgers i els riscos que això comporta. Altres municipis estan demanant que soterrin la via. Nosaltres tenim clar que és pràcticament impossible, perquè som gairebé sota l'aigua. Cal una plataforma independent per mercaderies, lluny de terrenys urbans.

[noticiadiari]45/41643[/noticiadiari]

- Parlant de mobilitat, amb la Subdelegació també van tenir converses sobre la rotonda ara amb new jerseys.

- Quan arribi la gratuïtat de l'autopista, la rotonda no serà necessària. El conflicte seguirà sent el mateix amb altres dimensions si l'accés de l'A-7 a l'AP-7 es fa amb un nus com el que hi ha a Torredembarra. No ho solucionarem fins que no hi hagi el desdoblament des de la Móra fins a la Torre o un enllaç sense passar per la rotonda.

- Hi ha veus que ja estan plantejant retornar a les autopistes de pagament.

- Si el pagament es fa per vinyeta, és a dir, amb quotes de vehicles anuals o mensuals que vulguin circular per les vies ràpides, hi estem d'acord. És una solució que ja es proposa per a tot l'estat espanyol per part d'Esquerra, és a dir, pagues una quota anual i el que està de pas paga per estar de pas, i no serveix de res passar d'una autovia a una autopista sinó que pagues per totes les vies ràpides.

- I això mantindria fora els new jerseys?

- Sí, perquè no hi hauria peatges. La gent aniria per l'AP-7 directament i no farien aquest canvi, sobretot els vehicles de gran rodatge.

- Quines mesures ha adoptat l'Ajuntament de Torredembarra respecte a la crisi econòmica?

- L'aturada de 2020 va afectar especialment les famílies que vivien directament de l'hostaleria. L'Ajuntament aquí hi ha posat tots els diners que ha pogut: ajudes al comerç, a les famílies, però la maner que té l'Ajuntament és molt complexa i s'acaba donar molt poc diner a cada família o a cada comerç. Hi ha hagut partides que no les hem gastat perquè els comerços per pocs diners no han volgut tramitar papers. Hem pogut ajudar a la compra de tot el material anti-Covid -mampares, mascaretes, netejadors-, però molts negocis no han entrat ni a demanar-ho. El nostre pressupost està molt ajustat i no podem fer grans desviacions del pressupost per ajudar molt poc a les famílies, perquè alhora que reparteixes queda molt poc.

- Aquest 2021 Torredembarra ha estat notícia pel conflicte al carrer de les Mimoses i l'atac al centre de menors. S'ha pogut resoldre?

- Era un problema de delinqüents, s'ha pogut aïllar i s'han separat, té poc a veure amb el centre de menors. Hi havia alguna interacció i això feia que es barregés tot, però en realitat era una qüestió puntual que ara mateix es controla. Els del carrer de les Mimoses ja no són aquí. Va fructificar en el moment que hi va haver les protestes, però feia pràcticament dos anys que els Mossos d'Esquadra i la Policia Local estaven darrere d'aquests delinqüents. Com que els furts que feien no eren de prou importància cada vegada que anaven al Vendrell en dos dies tornaven a sortir. Es va barrejar tot i amb la protesta es va aconseguir que el propietari tanqués l'habitatge. Però fer el procés per tal que la propietat denunciés per desallotjar també va ser lent, no és una qüestió de l'Ajuntament.

- Dins d'aquest conflicte, alguns veïns van denunciar que havien arribat persones d'altres municipis per generar malestar.

- En el moment en què hi ha la protesta, amb algun element de característica xenòfoba, hi ha partits i entitats que els agrada remenar i evidentment aquests grups encara que a la Torre n'hi pugui haver algun representant en realitat sempre venen amb reforços d'altres llocs. Però, bé, en el moment que això s'ha reduït aquests personatges ja no venen.

- Hi ha un nou focus de protesta, en aquest cas amb el CSOA Les Naus. S'ha parlat amb els ocupants?

- D'entrada, és un moviment que la majoria no són ni de Torredembarra, simplement aquestes naus havien estat abandonades per la propietat. Mai no s'han posat en contacte amb l'Ajuntament, ni han demanat res.

- Per acabar. Com serà la festa major?

- Com la de l'any passat, una mica més d'aforament i activitats perquè ja tenim la pràctica de l'època dura. A mesura que el Procicat vagi permetent fer més coses, anirem obrint el ventall de possibilitats. Ara mateix, seran actes en recintes tancats, sobre escenaris, i control d'aforament. També serà així al festival de la Roca Foradada, al port. No sabem com farem la festa dels Indians, Sant Joan serà tot a la carpa.