-
El racó reusenc que destaquem en aquesta ocasió és el carrer Ample
MBO
El lliurament d'aquesta setmana de la sèrie Més racons de Reus el dediquem al carrer Ample. De cara al futur ha de ser objecte d'una ambiciosa reforma en el marc de l'anomenat eix central, i en què també hi figura la plaça del Víctor. D'aquesta via del terme se'n poden subratllar diversos atractius: el seu ric (i divers) teixit comercial, posem per cas; o el patrimoni arquitectònic, que té en la casa Ramon Vendrell tota una joia modernista.
El primer nom que va rebre la via va ser carrer dels Seminaris, perquè conduïa el veïnat a la casa-missió de Sant Vicenç de Paül (construïda el 1758 al lloc on ara hi ha la caserna de la Guàrdia Civil). Quant a les referències documentals, la primera data de 1773, en aparèixer al projecte d'urbanització de l'entorn.
Segons va manifestar Ramon Amigó a Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus (Associació d'Estudis Reusencs, 1988), el carrer va ser un lloc "habitual" on la burgesia reusenca feia les seves passejades. El 1899, el nom de la via va ser substituït pel de Castelar, si bé entre els ganxets ja era conegut popularment com el carrer Ample.
Amb la victòria feixista el 1939 i la imposició del règim, el carrer Ample es va transformar en la avenida del generalísimo Franco. Això va durar fins a la tornada de la democràcia; l'any 1979, finalment, va ser restituït l'actual nomenclatura.
Quant als canvis en la construcció i la disposició de cases i altres elements, cal apuntar que a la segona meitat del segle XIX es va enderrocar el portal dels Seminaris, quelcom que va permetre l'edificació de cases noves. El 1860, a banda, es van autoritzar les obres per impulsar la plaça del Pastells (avui, del Víctor).
Si l'itinerari el comencem per la plaça de la Llibertat en direcció a la Palma, el primer edifici de notable rellevància que surt al pas és l'institut de Puericultura (al número 11), actual seu de la regidoria de Salut. Va ser construït per Josep Simó i Bofarull per acollir-hi la institució La Gota de Llet, lligada al doctor Alexandre Frías, per combatre la mortalitat infantil. Es va posar en marxa el 1919. L'arquitecte Simó hi va aplicar "moderadament" les formes noucentistes, segons va indicar Jordi March a Catàleg de l'arquitectura noucentista de Reus (Pragma, 2003).
Amb tot, l'edifici icònic del carrer Ample és la casa Ramon Vendrell (al número 46-48). El projecte el va signar Pau Monguió (cèlebre per l'església i el convent neogòtic de les Carmelites de Tarragona), però . Amb tot, qui va constuir la casa va ser Pere Caselles.
Més amunt, ja a tocar del passeig de Mata i de l'estació de trens, ens acull la Palma. Aquest teatre a l'aire lliure es va construir a principis del segle XX, si bé va ser objecte d'una rehabilitació a la dècada dels 90. Segons el web de l'ajuntament, l'aforament és de 800 persones (i la sala polivalent, 400). La Palma va passar a ser equipament municipal després d’una intensa campanya ciudadana que, als 80, va fer famós l’eslògan la Palma per al poble.
Més enllà del valor patrimonial de diversos edificis i equipaments, el carrer Ample ha destacat sempre per tractar-se de la via d'entrada de molts visitants i viatgers que arriben a casa nostra a través de la xarxa ferroviària. El ric teixit comercial de la via pot considerar-se, en aquesta línia, un primer tastet del que després es trobaran tomb de ravals endins, al nucli antic. De comerços de proximitat n'hi ha una colla. Hi ha forn de pa, cafeteries, una xocolateria, establiments per encarregar-hi menjar, un saló recreatiu, una carnisseria... la llista, per sort, és diversa, variada.
Breu apunt històric i urbanístic
El primer nom que va rebre la via va ser carrer dels Seminaris, perquè conduïa el veïnat a la casa-missió de Sant Vicenç de Paül (construïda el 1758 al lloc on ara hi ha la caserna de la Guàrdia Civil). Quant a les referències documentals, la primera data de 1773, en aparèixer al projecte d'urbanització de l'entorn.
Segons va manifestar Ramon Amigó a Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus (Associació d'Estudis Reusencs, 1988), el carrer va ser un lloc "habitual" on la burgesia reusenca feia les seves passejades. El 1899, el nom de la via va ser substituït pel de Castelar, si bé entre els ganxets ja era conegut popularment com el carrer Ample.
Amb la victòria feixista el 1939 i la imposició del règim, el carrer Ample es va transformar en la avenida del generalísimo Franco. Això va durar fins a la tornada de la democràcia; l'any 1979, finalment, va ser restituït l'actual nomenclatura.
Quant als canvis en la construcció i la disposició de cases i altres elements, cal apuntar que a la segona meitat del segle XIX es va enderrocar el portal dels Seminaris, quelcom que va permetre l'edificació de cases noves. El 1860, a banda, es van autoritzar les obres per impulsar la plaça del Pastells (avui, del Víctor).
Patrimoni
Si l'itinerari el comencem per la plaça de la Llibertat en direcció a la Palma, el primer edifici de notable rellevància que surt al pas és l'institut de Puericultura (al número 11), actual seu de la regidoria de Salut. Va ser construït per Josep Simó i Bofarull per acollir-hi la institució La Gota de Llet, lligada al doctor Alexandre Frías, per combatre la mortalitat infantil. Es va posar en marxa el 1919. L'arquitecte Simó hi va aplicar "moderadament" les formes noucentistes, segons va indicar Jordi March a Catàleg de l'arquitectura noucentista de Reus (Pragma, 2003).
L'institut de Puericultura Foto: MBO
Amb tot, l'edifici icònic del carrer Ample és la casa Ramon Vendrell (al número 46-48). El projecte el va signar Pau Monguió (cèlebre per l'església i el convent neogòtic de les Carmelites de Tarragona), però . Amb tot, qui va constuir la casa va ser Pere Caselles.
Més amunt, ja a tocar del passeig de Mata i de l'estació de trens, ens acull la Palma. Aquest teatre a l'aire lliure es va construir a principis del segle XX, si bé va ser objecte d'una rehabilitació a la dècada dels 90. Segons el web de l'ajuntament, l'aforament és de 800 persones (i la sala polivalent, 400). La Palma va passar a ser equipament municipal després d’una intensa campanya ciudadana que, als 80, va fer famós l’eslògan la Palma per al poble.
La casa Ramon Vendrell Foto: MBO
Exterior de la Palma de Reus Foto: MBO
Més enllà del valor patrimonial de diversos edificis i equipaments, el carrer Ample ha destacat sempre per tractar-se de la via d'entrada de molts visitants i viatgers que arriben a casa nostra a través de la xarxa ferroviària. El ric teixit comercial de la via pot considerar-se, en aquesta línia, un primer tastet del que després es trobaran tomb de ravals endins, al nucli antic. De comerços de proximitat n'hi ha una colla. Hi ha forn de pa, cafeteries, una xocolateria, establiments per encarregar-hi menjar, un saló recreatiu, una carnisseria... la llista, per sort, és diversa, variada.
Etiquetes:
