-
Antonio Martos, amb el monòlit dedicat al seu germà al cementiri de Reus
ciprianomartosjimenezinmemoriam.blogspot.com.es
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous 31 de març, amb l’únic vot en contra de Vox, una resolució que avala l’exhumació de les restes de Cipriano Martos Jiménez, militant antifranquista mort el 1973 després d’haver ingerit àcid sulfúric durant un interrogatori de la Guàrdia Civil de Reus.
La resolució, presentada pel grup PSC-Units, insta el Govern a revisar l’actual campanya d’exhumacions del seu pla de fosses, per incloure la intervenció arqueològica destinada a recuperar les restes de Martos i poder retornar-los a la seva família per “reparar” la memòria de la víctima i “proporcionar-li una sepultura digna”. La iniciativa ha rebut 15 vots a favor -de PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, En Comú Podem i Ciutadans-, una abstenció -del PPC- i un vot en contra, el de Vox.
Cal recordar que la família Martos Jiménez va iniciar una campanya per demanar al Departament de Justícia de la Generalitat l'exhumació del lluitador antifranquista Cipriano (Maldonadillo, Granada, 1942-Reus, 1973). L'objectiu de la campanya és que la seva família el pugui inhumar amb els seus pares, a Granada, i poder-lo homenatjar.
El sindicalista i militant marxista-leninista va ser detingut, el 25 d'agost de 1973, per haver repartit propaganda en una fàbrica d'Igualada i per haver fet pintades. Aleshores va ser víctima de tortures al quarter de la Guàrdia Civil i el van obligar a ingerir un líquid corrosiu que el va cremar des de la gola fins a l'estómac. El 29 d'agost, el jutge va voler prendre declaració a Cipriano al mateix Hospital Sant Joan de Reus, sense que aquest pogués respondre. Cipriano va morir el 17 de setembre del 1973. En els darrers dies de la seva agonia, es va impedir tant als seus pares com al seu advocat visitar-lo a l'hospital.
Les despulles d'en Cipriano van ser inhumades per les autoritats franquistes en una fossa de beneficiència al Cementiri General de Reus, sense permetre a la família assistir a la inhumació ni emportar-se el cos a la seva terra d’origen.
El cas d’aquest militant antifeixista forma part de la Causa 4591/10 que s’instrueix a la República Argentina. Entre les peticions que ha fet el seu germà Antonio a l’empara de la Justícia Universal està l’exhumació d’en Cipriano. Aquesta exhumació va ser sol·licitada per la justícia argentina mitjançant un exhort que el Jutjat d’Instrucció Nº 4 de Reus va retornar el 2016 a instància de la Fiscalia de Tarragona, atenent les directrius de la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, i incomplint els acords bilaterals entre l’Estat espanyol i l'Argentina.
A principis de 2020 es va tornar a lliurar un altre exhort. L’agost del 2020 l’actual Fiscal General a petició de querellants i associacions d'Espanya i de l’exili va deixar sense efecte la comunicació de la seva predecessora en el càrrec. Per això els advocats Máximo Castex i Ana Messuti, en cas de nova devolució, tornaran a sol·licitar un nou exhort a la jutgessa María Servini per a l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez. Els advocats de la família de Cipriano demanen a la justícia espanyola que atengui els exhorts de la justícia de la República Argentina.
La resolució, presentada pel grup PSC-Units, insta el Govern a revisar l’actual campanya d’exhumacions del seu pla de fosses, per incloure la intervenció arqueològica destinada a recuperar les restes de Martos i poder retornar-los a la seva família per “reparar” la memòria de la víctima i “proporcionar-li una sepultura digna”. La iniciativa ha rebut 15 vots a favor -de PSC-Units, ERC, JxCat, CUP, En Comú Podem i Ciutadans-, una abstenció -del PPC- i un vot en contra, el de Vox.
Cal recordar que la família Martos Jiménez va iniciar una campanya per demanar al Departament de Justícia de la Generalitat l'exhumació del lluitador antifranquista Cipriano (Maldonadillo, Granada, 1942-Reus, 1973). L'objectiu de la campanya és que la seva família el pugui inhumar amb els seus pares, a Granada, i poder-lo homenatjar.
Una mort plena d'interrogants
El sindicalista i militant marxista-leninista va ser detingut, el 25 d'agost de 1973, per haver repartit propaganda en una fàbrica d'Igualada i per haver fet pintades. Aleshores va ser víctima de tortures al quarter de la Guàrdia Civil i el van obligar a ingerir un líquid corrosiu que el va cremar des de la gola fins a l'estómac. El 29 d'agost, el jutge va voler prendre declaració a Cipriano al mateix Hospital Sant Joan de Reus, sense que aquest pogués respondre. Cipriano va morir el 17 de setembre del 1973. En els darrers dies de la seva agonia, es va impedir tant als seus pares com al seu advocat visitar-lo a l'hospital.
Les despulles d'en Cipriano van ser inhumades per les autoritats franquistes en una fossa de beneficiència al Cementiri General de Reus, sense permetre a la família assistir a la inhumació ni emportar-se el cos a la seva terra d’origen.
El cas s'instrueix a l'Argentina
El cas d’aquest militant antifeixista forma part de la Causa 4591/10 que s’instrueix a la República Argentina. Entre les peticions que ha fet el seu germà Antonio a l’empara de la Justícia Universal està l’exhumació d’en Cipriano. Aquesta exhumació va ser sol·licitada per la justícia argentina mitjançant un exhort que el Jutjat d’Instrucció Nº 4 de Reus va retornar el 2016 a instància de la Fiscalia de Tarragona, atenent les directrius de la Fiscal General de l’Estat, Consuelo Madrigal, i incomplint els acords bilaterals entre l’Estat espanyol i l'Argentina.
A principis de 2020 es va tornar a lliurar un altre exhort. L’agost del 2020 l’actual Fiscal General a petició de querellants i associacions d'Espanya i de l’exili va deixar sense efecte la comunicació de la seva predecessora en el càrrec. Per això els advocats Máximo Castex i Ana Messuti, en cas de nova devolució, tornaran a sol·licitar un nou exhort a la jutgessa María Servini per a l’exhumació d’en Cipriano Martos Jiménez. Els advocats de la família de Cipriano demanen a la justícia espanyola que atengui els exhorts de la justícia de la República Argentina.
Etiquetes:
