Joves que empenyen en la investigació mèdica

Pacients amb alt risc de patir un infart. Famílies amb diversos càncers de mama hereditaris. Obesos mòrbids que acaben desenvolupant esteatosi hepàtica o malaltia arterial perifèrica. Són els blancs perfectes de les investigacions que desenvolupen tres joves científics contractats per l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), associats a l'Hospital de Sant Joan de Reus.  Salvador Fernández té 35 anys és biòleg i bioquímic, així com doctorat en química analítica, i està realitzant una beca postdoctoral. Bàrbara Roig té 39 anys i és biòloga, doctorada en el departament de Medicina i Cirurgia de la URV i membre de la Unitat del Consell Genètic del càncer del centre reusenc. Per últim, Daiana Ibarretxe, la més jove, amb 34 anys, és especialista en medicina interna i està vinculada a la Unitat de recerca en lípids i arteriosclerosi, amb una beca (Río Hortega) per fer la tesi.

 Tots tres treballen amb un objectiu clar: millorar la qualitat de vida dels pacients i aconseguir, en la mesura que es pugui, curar les malalties. "Sense investigació no hi ha futur", assegura la Daiana. "Si aconseguim que un pacient tingui un cor sa fins als 60, molt millor que el tractem amb un infart als 40", continua la jove investigadora. "I si estalviem recursos a la sanitat pública, doncs millor que millor", replica el Salvador. Això sí, "no tenim finançament públic i estem mirant cap als Estats Units", es lamenta la Bàrbara. La inseguretat laboral els caracteritza, però a la vegada, cap dels tres defalleix i lluita amb vehemència per continuar amb la carrera acadèmica i qui sap, si en un futur, liderar-la.

A la recerca de biomarcadors a la sang

Salvador Fernández forma part de la Unitat de Recerca Biomèdica de l'IISPV i estudia "les bases metabòliques per conèixer com es desenvolupen" l'esteatosi hepàtica, especialment associada a l’obesitat mòrbida, i la malaltia arterial perifèrica. "Fins ara, l'única manera de conèixer si tens les malalties és a través d'una biòpsia. Nosaltres estem buscant biomarcadors en sang que ens donin la mateixa informació", indica Fernández. És a dir, d'una tècnica invasiva es passaria a una altra menys agressiva, que a més suposaria estalvi per a la sanitat pública.

Aquesta investigació podria donar molts bons resultats per "detectar la malaltia en una primera fase, quan encara no presenta cap símptoma", continua l'investigador, qui adverteix que l’esteatosi hepàtica pot derivar en esteatohepatitis, cirrosi, i finalment, hepatocarcinoma (és a dir, una mort segura si no es preveu i s’agafa amb temps). Per altra banda, la malaltia arterial perifèrica pot dur, fins i tot, a l’amputació de cames. "Busquem alguna cosa que ens indiqui què tens, per començar el tractament i que la malaltia no vagi a més", continua Fernández, qui es mostra optimista, perquè no, que un futur s'obrin les portes a una cura.

Mitigar la influència del càncer hereditari

Membre de la Unitat de Consell Genètic del càncer, Bàrbara Roig treballa intensament per descobrir les mutacions dels gens que provoquen l'herència del càncer de mama i ovari en moltes famílies del nostre entorn. "A nivell mundial, encara no s'ha aclarit la causa genètica de l'agregació familiar de la malaltia, però si s'han trobat gens, com el BRCA1 i BRCA2, que es troben modificats en aquests casos", explica la investigadora. La unitat ofereix la possibilitat als familiars dels pacients perquè es facin un test i si es descobreix que tenen la mateixa modificació genètica passen a un programa més exhaustiu de detecció precoç.

"Tenen una probabilitat aproximada d’entre un 50 i un 20% de desenvolupar càncer de mama i d’ovari respectivament al llarg de la vida i a nivell clínic se'ls hi fa un seguiment més exhaustiu. Si per exemple la mamografia és recomanable a partir dels 50 anys, en aquestes casos es fan ressonàncies magnètiques de mama a partir dels 25 anys", assegura la doctora Roig. Per la seva banda, els que no tenen la mutació dels gens BRCA1 i BRCA2 "tenen un risc general, com qualsevol altra persona".

D'altra banda, la unitat també té un vessant de recerca, centrat en aquelles persones que no compleixen la modificació genètica "però que veus que el càncer afecta a molts individus de la família. Hi ha alguna cosa". "Fa un any vam començar a investigar amb una nova ciència òmica, la metabolòmica, per tal de cercar nous biomarcadors a la sang que et puguin explicar una altra manera de detectar els pacients de risc", afirma Roig.

"Tant la Bàrbara com jo fem més o menys el mateix. A banda de saber si una persona té risc o no, també es planteja la possibilitat de com curar més eficientment que ara. Si comprens millor el mecanisme metabolòmic i les proteïnes implicades, pots trobar nous fàrmacs o anar a les molècules per modular-les", replica el Salvador Fernández.

Reduir el risc cardiovascular

La Daiana treballa a les Unitat de recerca en lípids i arteriosclerosi (URLA) i la Unitat de medicina vascular i metabolisme (UVASMET), que entre d'altres tasques, realitzen assajos clínics per validar nous fàrmacs que properament haurien de sortir al mercat per reduir els nivells de colesterol i per tant el risc cardiovascular. "Portem molts assajos clínics amb una molècula que abaixa molt el nivell de colesterol al pacient que té dislipèmies genètiques o molt alt risc cardiovascular, és a dir, que hi ha una causa genètica per tenir alt el colesterol", explica la investigadora. Un dels objectius és també conèixer fins a on s'ha de baixar el colesterol per reduir al mínim el risc de patir infarts de miocardi o cerebrals, especialment, a edats entre els 40 i 50 anys.

"També som referència de la comarca per fer un estudi genètic de la hipertescolèmia familiar, a aquells pacients que tenen més risc cardiovascular", comenta la Daiana. La unitat compta amb un ecògraf per estudiar les artèries i estratifica els pacients segons la possibilitat de patir una dolència cardiovascular. D'altra banda, "també tractem amb població infantil" per tal de detectar els nens que tenen una predisposició genètica al risc cardiovascular i iniciar-los en una dieta i exercici correctes, així com en aspectes cardiosaludables i tractaments farmacològics.

Fragilitat laboral i joventut investigadora

Una de les qüestions que pot sorprendre és el fet de considerar joves a persones que tenen més de 34 anys. Però realment ho són, almenys, en el món de la investigació, que requereix d'un esforç incommensurable. "Acabes la carrera en 5 anys, amb l'antic model d'estudis, i estàs altres 6 anys per llegir la tesi, amb beca o sense i treballant del que pots. Després demanes una beca postdoctoral i ja et plantes als 30", descriu el Salvador.

"El meu cas és pitjor. Són 6 anys de carrera, un any de preparació del MIR i 4 o 5 d'especialitat, en funció del que passi, i ja tens 30 anys, sense plantejar-te la possibilitat de fer la tesi doctoral i amb la dificultat d'haver-ho de compaginar amb la feina", li replica la Daiana. En el seu cas va acabar l'especialitat el 2011 i "vaig tenir la sort de poder-me incorporar al grup del professor Masana per fer investigació cardiovascular".

Posteriorment, "l'IISPV em va oferir un contracte d'un any i mig, que es va acabar, i en vaig fer un altre any a través de la intensificació horària del doctor Massana", continua la Daiana. Finalment, l'any passat aquesta jove investigadora va poder accedir a una beca Río Hortega, que ofereix un contracte predoctoral de dos anys. Abans era de tres anys i oferia la possibilitat d'anar a l'estranger. Però ja se sap amb les retallades públiques.

"Segurament, fa 10 anys estaria treballant com a especialista amb un contracte. És una via professional que està poc valorada des del punt de vista del sou", lamenta la Daiana, qui en tot cas és mostra "molt orgullosa i agraïda" perquè li hagin donat aquesta oportunitat d'avançar acadèmicament. Per la seva banda, la Bàrbara porta dos anys lligada a la unitat del consell genètic, després de tenir experiència en recerca al Grup Pere Mata, i té signat un contracte amb l'IISPV.

Futur incert i finançament públic

Una de les qüestions que més preocupa als tres investigadors és la manca de finançament públic, agreujat amb la crisi econòmica. "Només accedeixen a aquestes diners els grups més potents", assegura la Daiana. La Bàrbara posa l'exemple de l’Institut Pere Mata, que, en els inicis de la seva anterior investigació, va anar a buscar finançament als Estats Units, principalment a fundacions. A més, afirma que els doctors Gumà i Borràs han impulsat la recerca de la unitat de consell genètic sense cap diner públic. "Si aconseguim resultats, tindrem més punts per accedir-hi a aquest finançament".

"El primer que fa el govern és retallar els diners de la investigació, que no és com una constructora, no et dóna beneficis a curt termini. Però ells tenen 4 anys per demostrar que Espanya va bé", es queixa el Salvador. "Sense investigació no hi ha futur i aquesta no pot donar resultats immediats, s'ha de deixar fer", reflexiona la Bàrbara.

I què passarà quan s'acabin les beques? El doctor Fernández contesta amb sinceritat: "no ho sé". "Estic demanant totes les convocatòries i si em donen alguna cosa, ets l'home més feliç del món. És fort dir-ho", continua l'investigador, qui assegura que intentarà continuar amb la seva tasca aquí però que si sorgeix una oportunitat a l'estranger "hauré de marxar".

El cas de la Bàrbara és més complicat. Té marit i fills i "seria molt complicat moure tota la família a fora". "Durant els anys de la meva trajectòria acadèmica, qui ha mantingut la família és el meu marit, perquè amb el meu sou no podríem", se sincera la investigadora. "La gent és conscient de la importància de la investigació i els fruits es donen ara en mercats estrangers perquè aquí no ens deixen", rebla el Salvador.

"Les nostres investigacions permetran en un futur una millor qualitat de vida, un millor diagnòstic en la sanitat  i un millor tractament. Fins i tot, es pot curar als pacients però ens han de donar temps", continua l'investigador. "En el cas de la nostra investigació no hi ha cap bibliografia referida. A Reus tenim un centre innovador en ciències òmiques a nivell estatal", conclou la Bàrbara. Només fa falta que els polítics i la societat en general els posi en valor.