El ple aprova la moció cupaire en defensa dels CDR

La junta de portaveus prèvia al ple municipal d'aquest dilluns ha validat un manifest en suport del CDR. PDeCAT, Esquerra i la CUP hi han votat a favor, mentre que Cs ha fet després una piulada en què ha compartit el contingut del text per apuntar que "val la pena llegir-lo per saber l'opinió de l'alcalde", que al parer de la força taronja "només és el batlle d'uns quants". Posteriorment, el ple ha recuperat la qüestió en una moció cupaire, que ha prosperat pel suport de part del govern (PDeCAT i Esquerra). 

D'aquesta manera, el text ha recollit quatre punts, votats per separat. El primer ha passat per consolidar la construcció de la república (14 vots a favor, 12 en contra); la segona, pel suport del consistori als comitès "davant la ràtzia de l'Estat" (mateix resultat); el tercer, per garantir els drets dels reusencs que els han vist vulnerats (18 suports, inclosos els del PSC, dos vots en contra del PP i l'abstenció de Cs), i el quart, per transmetre els acords a la Generalitat i altres instàncies (20 vots favorables i sis de negatius). Des d'Ara Reus, Daniel Rubio ha apuntat que la de l'1 d'octubre "va ser una gran mobilització popular", tot i mantenir-se al marge posteriorment en alguns dels punts del text cupaire. 

Les fotografies de Domènech

Ha estat el regidor Edgar Fernández l'encarregat d'exposar els motius per defensar el text, en què s'ha indicat que "la llibertat d'expressió està perill" i que l'Estat ha usat "la violència repressiva". El cupaire ha assegurat que els comitès són "una eina no violenta" i ha carregat contra el tractament mediàtic i polític que reben els seus integrants amb l'objectiu "d'acabar amb l'independència". El debat ha anat augmentant el to davant la presència d'integrants del CDR i d'alguns tabarnesos. 

Posteriorment, i des del PP, Sebastià Domènech s'ha queixat de "manca de respecte" per part del cupaire Xavier Angelergues. "Els CDR han coaccionat jutges i accions policials. Aquestes no són actituds democràtiques", ha assenyalat, tot mostrant fotografies dels talls de vies durant les aturades de país. El conservador, de fet, s'ha encarat diverses vegades amb assistents al ple i ha tallat en ocasions la seva intervenció. "Condemnen aquestes accions intolerables i les persones que hi donen suport", ha reblat. 

Labrador, dura

Des d'Esquerra, Noemí Llauradó ha lamentat "la construcció del relat" per part de l'Estat per "justificar els delictes de rebel·lió i sedició". Després, i a les files del PSC, Andreu Martín ha defensat que "volem un Estat diferent a l'actual per un progrés real i estem d'acord en què la Constitució és obsoleta en diversos aspectes".

"Defensem la llibertat d'expressió dels CDR, però trobem que aquesta no és una moció per debatre al ple", ha puntualitzat el portaveu socialista per negar el seu suport al text (a excepció del tercer punt). "Si l'independentisme estigués criminalitzat, tots vostès serien a la presó", ha criticat en acabat la regidora de Cs Pepa Labrador. "Tot ho disfressen. Ni vivim en una república, ni hi havia estructures d'Estat", ha disparat. Arribats a aquest punt, Pellicer ha hagut de demanar silenci al públic en algunes ocasions. 

En nom del PDeCAT, Montserrat Vilella ha recordat que just aquest dilluns s'han complert quatre anys de la data en què diversos diputats al Parlament (entre els quals Marta Rovira i Jordi Turull) per demanar un referèndum pactat a l'Estat. "I ara ens trobem on ens trobem. Per això hem donat suport al manifest del CDR", ha explicat. "Entenem que no hi ha hagut violència, senyora Labrador, tot i els seus grans adjectius", ha etzibat a la regidora taronja. La regidora demòcrata ha censurat l'actitud de Cs, tot assegurant que "vostès, perquè alguns de nosaltres hem fet un manifest i pensem diferent, ens han dut als jutjats".