La metamorfosi definitiva de La Sedera

Habitatges, un centre cívic, o projectes alternatius com una piscina... Les possibilitats urbanístiques que la illa delimitada pels carrers de la Sedera, d’Evarist Fàbregas, el passeig de Misericòrdia i, fins i tot, l’avinguda de Pere el Cerimoniós han estat variades i sempre polèmiques des del 30 de maig de 2008, la data en què es va aprovar la modificació puntual del PGOU que va situar en el centre del debat la destinació urbanística d’aquesta zona. Totes, possibilitats que la inauguració del nou supermercat de la firma Mercadona ha tancat definitivament aquest dilluns, 14 de desembre.

Construïda l’any 1957 per l’empresa Comercial Casacuberta SA, amb seu a Barcelona, la Sedera del passeig de Misericòrdia era fins al seu enderroc ara fa quatre anys un dels escassos exemples de factories vinculades al passat tèxtil de Reus. I, sens dubte, l’exemple més polèmic de la seva categoria amb diferència, molt per davant d’espais com l’emblemàtic Vapor Vell, del qual només se’n parla en períodes electorals.

De la unanimitat a la guerra oberta

Amb la perspectiva que dóna el temps, crea sorpresa pensar que l’inici del procés que va posar el focus sobre aquest espai s’iniciés de manera anodina i rutinària en un ple del llunyà maig de 2008, quan tots els grups municipals van votar per assentiment la modificació puntual de la revisió d’aquesta àrea, iniciant una batalla que ha durat més d’una dècada.

Inicialment, la modificació puntual contemplava un canvi importantíssim després d’anys d’abandonament de l’espai. En primer lloc, canviar la qualificació dels terrrenys situats al passeig de Misericòrdia (industrials) i de l’avinguda de Pere el Cerimoniós (comercials) a residencials i, posteriorment, preveure a la nova zona residencial 218 habitatges, un 50% del qual seria per habitatges de protecció oficial.

La proposta plantejava que els blocs lineals amb façana al carrer de la Sedera tinguessin alçades de planta baixa més quatre i cinc pisos i unes torres aïllades al carrer d'Evarist Fàbregas amb alçades de planta baixa més vuit pisos. L’ordenació preveia poc més de 4.000 m2 de sol destinat a espais lliures i gairebé 1.500 m2 destinats a equipaments.

Durant el període d’al·legacions públiques, tan sols l’associació de veïns de Mas Vilanova va presentar-ne. Ben aviat, però, es va iniciar una campanya ciutadana que va superar les expectatives i que va situar l’equip de govern en una posició molt incòmoda que va generar dubtes, fins i tot, sobre l’aprovació definitiva de la revisió puntual el juliol de 2009.

Al mateix temps, la creació d’una campanya ciutadana sota els lemes ‘La Sedera per al poble’ o ‘Salvem La Sedera’ va generar un gran soroll mediàtic i polític que va acabar posant contra les cordes a la iniciativa urbanística pensada per la zona.

Un evanescent centre cívic

Gràcies a la victòria a les eleccions de les forces oposades a la modificació puntual de la zona, el maig de 2011 el projecte va entrar en un nou moment. Una etapa en què es va replantejar la proposta i es va presentar públicament, fins i tot, el projecte de fer-hi un centre cívic el març de 2014. A la idea s'hi sumava a més la continuïtat de conjunt amb l’entorn més immediat, a través d’una zona verda.

Malgrat no presentar-se oposicions, el projecte no va tenir temps de madurar a causa de l’espasa de Damocles d’una denúncia plantejada sobre la modificació puntual, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va anunciar el desembre de 2014 i que representava retornar a usos industrials els terrenys (recordem-ho) de titularitat privada.

L'última plataforma

Des d’aquell punt, l’enderrocament de la fàbrica, l’estiu de 2016, i la venda dels terrenys a un privat no deixava de ser una qüestió de temps. Amb una temptativa de repetir l’oposició veïnal i ciutadana, l’estiu de 2018 es va intentar crear de nou un moviment que evités la venda a la firma que ara inaugura el supermercat. Una proposta més voluntariosa que efectiva.

Durant mesos, els impulsors van reunir-se a la plaça del Velòdrom intentant generar un consens inexistent i vèncer el Goliat dels supermercats. Tot fent bullir l’olla, es va parlar de propostes per l’espai com una piscina, d'horts urbans o un centre cívic. Faltava, però, l’element essencial, com era la propietat del sòl i la voluntat política del govern per canviar el final més evident.

Després de perdre la CUP la moció al plenari corresponent, la tardor de 2018 la qüestió de la Sedera va semblar adormir-se a l’espera del darrer acte. Un acte que aquest estiu va iniciar-se amb les vertiginoses obres que han convertit el solar en el darrer supermercat de la firma valenciana Mercadona a la ciutat.

Pel camí, 12 anys en què s’ha planejat, somiat i lluitat per tal que aquest indret emmarcat al passeig de Misericòrdia es convertís en zona residencial, un centre cívic, una piscina coberta o multitud d’altres opcions. Un camí en què diversos regidors d’Urbanisme del consistori reusenc han esbossat uns projectes que no s’han materialitzat i que, definitivament, han deixat a la iniciativa privada realitzar el seu projecte per aquesta zona.