L'atenció de Càritas Reus als més vulnerables s'estabilitza malgrat la crisi

"Sempre tenim feina, hi hagi més o menys crisi", explica el director de Càritas Reus, Antonio García. L'entitat ha fet públiques les dades relatives a la seva activitat durant l'any 2015, en què 3.895 persones van ser ateses a la ciutat (l'any 2014 la xifra va ascendir als 3.812 beneficiaris) a les vuit parròquies locals. "Els números s'han estabilitzat, és cert, però no és pas perquè la situació econòmica hagi millorat", observa. De fet, i si de cara al tancament de l'actual exercici s'espera un impacte similar al dels anteriors és "perquè la gent ajuda la gent". "Hi ha pares que ajuden els fills sense feina, i avis que mantenen una casa sencera amb la pensió", matisa.

L'alimentació, el servei més demandat

L'informe de Càritas Reus quantifica les accions solidàries que s'han fet i les classifica per àrees tals com l'alimentació, l'habitatge, la salut o la formació, entre d'altres. És en el primer camp on s'ha fet més feina "i on sempre en tindrem de pendent". D'aquesta manera, i del total de 18.422 d'actuacions d'atenció als més necessitats, 15.954 (un 86,60%) han satisfet demandes bàsiques per rebre menjar. "Malgrat l'elevada demanda és un servei que sempre tenim ben cobert", apunta García, en especial per les aportacions que arriben de fora. En aquest sentit, el director de l'organisme a Reus assenyala que "més del 95% dels nostres ingressos provenen dels donatius i dels ajuts directes".

No hi ha un perfil tipus de família que requereixi els serveis de Càritas, tot i que García alerta de l'increment de les unitats en què "un dels membres de la parella, amb fills petits, es queda sense feina". Amb tot, els col·lectiu més vulnerable a partir de l'experiència del director segueix sent l'immigrant. "I de gent jove també en ve", detalla tot seguit. No són pasos casos rellevants ni significatius, en part per l'abans esmentat suport familiar i també perquè "els costa venir-nos a veure i demanar menjar i roba", precisa. L'objectiu, des de Càritas Reus, passa per aconseguir que menys ciutadans hagin de ser atesos. "Això voldria dir que hi ha més feina", raona. 

L'entesa amb el consistori

També s'ha detectat, "tot i que són casos molt puntuals", usuaris que demanden serveis en diverses parròquies. "És quelcom que entre nosaltres genera una gran controvèrsia", apunta García, perquè si bé "entenem que són persones que necessiten ajuda" s'ha d'impedir la duplicitat d'atencions ja que això priva a altres de l'accés al suport de Càritas. L'altre debat calent a les entitats socials és l'almoina. Se n'ha de donar? "Jo no ho faig", admet el director de Càritas Reus. "Crec que hi ha altres vies per poder ajudar una persona, i que entitats com la nostra o l'administració poden assumir aquest rol", diu. En aquesta línia, García esmenta que des de l'Ajuntament s'està implantant un programa que precisament mirarà de controlar aquests casos amb l'objectiu de poder garantir l'atenció a més beneficiaris.

La col·laboració amb la regidoria de Benestar Social, d'altra banda, "és constant". Un dels projectes solidaris més consolidats a Càritas passa pels menjadors socials de la ciutat, que ja al 2014 van duplicar els seus serveis. Les seus del carrer de Francesc Bartrina i al barri Sant Josep Obrer funcionen a ple rendiment gràcies a l'entesa amb el consistori i al projecte Recuperem els aliments. "Un dia ens va venir a veure una noia que volia bolquers, però no es va voler quedar els que poden rentar-se perquè a casa no hi tenia aigua", recorda García. "Això ens va fer adonar que potser tampoc podrien cuinar, així que vam pensar en lliurar carmanyoles amb els plats ja cuinats", continua el director. Mesos enrere, segons es va indicar, es lliuraven entre 40 i 50 carmanyoles diàries als usuaris que més ho necessiten.

Línies concretes d'acció

De cara al Nadal, "l'època de l'any en què ens cal més ajuda per poder ajudar", García fa una crida a la ciutadania. "De llet sempre ens en fa falta", revela. "Ara que s'acosta el fred la roba de llit ens és útil", però ja que s'acosta el temps de regals i més regals per a la canalla, García exposa que Càritas Reus està en contacte amb "una empresa" per poder engegar una campanya solidària de recollida de joguines per als més petits de casa. "Tot cop de mà és ben rebut", afegeix. És a dir, que no cal fer una aportació econòmica. "Tenim un centenar de voluntaris, però sempre en calen més", fa constar.

I és que els voluntaris són "l'ànima de Càritas". Molts d'aquests s'involucren directament en qualsevol dels programes específics de l'entitat, com ara els formatius. A la seu reusenca s'hi imparteixen classes de català per a nouvinguts (105 alumnes, l'any 2015) i es tira endavant el projecte Suport Pedagògic, en què "mestres jubilats o joves que han acabat els seus estudis i encara no treballen" fan classes de reforç a menuts d'entre 7 i 14 anys, aproximadament. L'any passat se'n van beneficiar 108 menors. "Treballen els continguts que fan a l'escola i fan tot tipus d'activitats", matisa García. El director destaca també el projecte Llet i farinetes (53 mares ateses al 2015), impulsat per una metgessa que dóna pautes adequades a les mares amb nadons. Roba filigrana, en què es venen camises, vestits i sabates i altres articles "a preus molt assequibles" és una altra de les grans línies d'acció de l'organisme. L'any 2015, 8.412 persones en va fer ús i es van servir 21.554 peces de roba.

L'atur, el maldecap

L'atur. "Aquest és el gran problema", sentencia García. En la memòria de l'entitat de 2015 també s'hi detallen els resultats dels projectes que s'impulsen, i un d'aquests, ORLA, se centra en l'orientació laboral. Es van rebre 85 ofertes de les quals, un 90% de les quals es van resoldre de manera satisfactòria. Càritas espera poder engegar línies d'acció similars que puguin aportar solucions a "qui no té ingressos i vol treballar". De fet, García es posa com a model a seguir el programa Feina amb cor, que es tira endavant des de Barcelona i que ha visitat recentment amb la regidora de Benestar Social, Montserrat Vilella. "Cadascun dels inscrits té un 'coach' que l'ajuda a trobar feina en funció de l'experiència laboral prèvia", indica.

"Actuem en determinades àrees que considerem prioritàries amb els recursos que tenim", segueix. García és rotund, en aquest camp. "Mentre no s'animi el mercat laboral, l'atenció bàsica seguirà sent el nostre dia a dia", assegura, "perquè per desgràcia n'hi ha molts que no arriben al mínim per poder viure amb dignitat. "La gent que necessiti algú que li vagi a casa a netejar o que tingui cura d'una persona gran que vingui a veure'ns", demana. L'objectiu, doncs, més enllà de mantenir l'atenció alimentària dels més desafavorits, passa per donar-los les eines necessàries amb les quals puguin arribar a ser autosuficients econòmicament.