Les colònies escolars del doctor Frias

L’estiu és temps de casals i de colònies. Després d’acabar el curs escolar, els infants gaudeixen d’activitats, visites i jocs en un entorn diferent al pròpiament lectiu, generalment relacionant-se amb nous amics i intentant el·ludir la calor estiuenca. Ara que la ciutat ha perdut en bona part aquells espais de joc més vinculats a la natura, que s’ha engrandit i ha perdut dimensió veïnal, els nens ja no passen l’estiu al carrer o als masos. En el millor dels casos,  els infants han de compatibilitzar diferents possibilitats com els casals o les colònies mentre els pares treballen a l’espera de poder compartir uns dies de descans. Tot i així, hi ha canalla que encara no pot optar a aquesta oferta a causa de motius econòmics o d’altre índole diferent.

Coincidint amb la celebració de l’Any Frias que destaca la trajectòria pionera del metge reusenc Alexandre Frias en un camp com el de l’atenció a la salut dels menors, és interessant recordar que fa més de 9 dècades un grup d’infants de la ciutat va viure les seves primeres colònies de la mà de l’Institut conegut popularment com La Gota de llet. Amb una estada d’un mes a Riudecanyes, les primeres colònies escolars  organitzades per l’Institut es van celebrar l’estiu de 1923. En aquella primera ocasió, un total de 50 infants, dels quals la meitat eren nenes, van participar en aquesta experiència juntament amb 4 mestres.

Segons explica el llibre ‘L’Institut de Puericultura Doctor Frias La Gota de llet (1919-1994)’, els participants havien estat escollits mitjançant una inspecció mèdica i escolar amb l’objectiu de triar els que tinguessin majors necessitats de regeneració física. Per aquest motiu, un dels objectius de les colònies era contribuir a l’augment de pes dels participants. Una fita que es va saldar amb un augment mitjà d’entre 500 i 800 grams entre els assistents.

Les colònies a Riudecanyes

El primer grup que va gaudir d’aquestes colònies va sortir de les escoles públiques de Reus l’1 de juliol de 1923 i la seva estada es va habilitar en l’edifici del pantà situat a la vora de la carretera i de la presa. La planta baixa es va destinar a cuina menjador i dormitori per als nens, i al pis de dalt hi van ser emplaçats els 25 llits per les nenes.

Prèviament, la realització d’aquestes primeres colònies no va estar exempta de polèmica municipal en enfrontar als regidors Josep Caixés, de la Lliga Regionalista, amb Ramon Pallejà, republicà. Finalment, l’enfrontament dialèctic es va saldar amb el beneplàcit del consistori per la seva celebració però amb la pèrdua de l’assignació de 10.000 pessetes per contribuir-hi econòmicament.

Banys de mar a Salou

Després de la primera experiència a Riudecanyes, les colònies es van continuar realitzant amb bons resultats. Traslladades a Salou on es podien realitzar banys de sol, el doctor Frias valorava i concretava els detalls sobre les edicions de l’any 1931 i 1932 en un article publicat a la revista ‘Puericultura’, l’any 1934. D’acord amb la informació que facilita aquest text, aquestes dues edicions van comptar amb la dificultat de no poder fer ús dels pavellons Docker que s’havien sol·licitat al Ministeri d’Instrucció Pública.

Aquest fet representava que els infants participants no podien fer nit a Salou i que es traslladaven diàriament des de Reus i retornaven a les 6 de la tarda. A causa d’aquesta situació, els grups de nens i nenes s’alternaven els dies i no coincidien a la platja les mateixes jornades. En l’edició de 1932, les edats dels assistents se situava entre els 7 i els 13 anys.

Tot i això, Frias comentava que l’avaluació dels participants es feia de manera acurada i que les fitxes dels infants anotaven pes, talla, perímetre toràcic i exploració pulmonar. Segons la mateixa font, els banys de sol tenien una durada d’entre 15 i 25 minuts, els banys de mar d’uns 10 minuts, la gimnàstica sueca de 20 minuts i també es realitzaven marxes lleugeres i moviments respiratoris. Concretament, el professor encarregat d’aquestes tasques era Jesús Montaner.  Al temps de descans es dedicava una hora i mitja i per la tarda se celebraven jocs a l’aire lliure.

L’acció benefactora del sol i l’aire

En l’apartat anomenat de manutenció, el doctor Frias especifica que el cost per alumne d’aquestes colònies era de 2,25 pessetes i el pressupost que ofereix el seu article mostra que és la partida més gran de les colònies amb un total de 6.275 pessetes. A aquest respecte, el metge aprecia que són les nenes les que han guanyat major nombre de pes en termes generals, una situació que considera que es deu principalment “als jocs i exercicis violents que practiquen” els nens. Tot i aquesta diferència, el puericultor assegurava que el que es buscava era “la rectificació i l’acció benefactora del sol i l’aire” sobre els assistents més que no pas el seu simple augment de pes.

Segons informa el mateix Frias, les colònies comptaven amb una subvenció de 4.000 pessetes per part del govern de la República i, en la data que l’article va ser escrit, es plantejava l’estudi de la possibilitat d’adquirir o construir un local en què els infants poguessin definitivament fer-hi estada el mes complet. Un somni que avui sabem que no s’acabaria complint mai.