Les esquerres a Reus: els Monty Python tenien raó

Que les esquerres tenen una llarga tradició de divisions és una evidència històrica. Potser qui millor ho va retratar van ser els britànics Monty Python a la inoblidable La vida de Bryan, en l’escena en què, a la graderia del circ romà, es produeix la discussió sobre el Front Popular de Judea.

Sovint, un bon gag humorístic ens serveix per entendre la realitat millor que no pas articles que pretenen analitzar en profunditat les coses que passen. El cas és que de les 12 llistes presentades a les eleccions del 28 de maig a Reus, n’hi ha tres que es disputen un electorat molt similar que, en funció de com es comporti, pot acabar sent determinant per a la configuració final del saló de plens i del govern municipal: la CUP, present a l’ajuntament des de l’any del gran canvi municipal, el 2011; En Comú Podem, teòrica hereva de la sopa de sigles de l’espai des del final del PSUC; i Reus en moviment, una candidatura independent que encapçala David Vidal, el regidor que, ell tot sol, va fer tremolar les estructures de l’Ajuntament de Reus el 2011 amb el cas Innova.

Hi ha hagut intents, aquests últims mesos, per procurar presentar-se sota una mateixa candidatura amb l’objectiu de guanyar musculatura electoral. Qui ho ha intentat ha estat David Vidal, reunint-se amb regidors de la CUP i amb gent dels Comuns. Vidal creu que a les institucions s’hi ha de ser per governar-les si els resultats electorals ho fan possible, i amb aquesta premissa ha encetat la nova aventura de Reus en Moviment.

El seu intent d’unitat ha topat amb una assemblea de la CUP que ni tan sols li ha permès exposar el seu plantejament, i amb uns Comuns obsessionats amb la presència de la seva marca en el mercat electoral, de manera que el resultat final és que un mateix espai aspiren a copar-lo tres candidatures.

Crida l’atenció com la CUP li ha tancat la porta a David Vidal. La CUP té moltes ànimes i a l’assemblea de Reus, la que domina és la del morro fort, defensora d’unes línies vermelles tan intenses, que els possibles acords de govern esdevenen gairebé impossibles. Venen a dir que no es pot pactar amb ERC perquè són uns traïdors, que no es poden fer acords amb el PSC pel seu suport al 155, i amb Junts tampoc, perquè representen la dreta... Hi ha gent de la CUP de Reus que creuen que els seus companys de Tarragona han traït les essències del seu projecte perquè han format govern amb l’alcalde Pau Ricomà, d’ERC.

Defensen el municipalisme com a eina de transformació social, i, en canvi, les línies vermelles són per qüestions de l’àmbit nacional. Tan intensa ha estat la discussió al si de la CUP, que fins i tot en algun moment s’havia posat en dubte que hi hagués llista electoral a Reus. En qualsevol cas, si la formació manté la mateixa estratègia seguida fins ara, al final del mandat haurà estat una força que haurà estat 16 anys a l’oposició. Unes sigles que convé recordar que havien aconseguit tenir sis regidors, guanyats a les eleccions municipals del 2015.

Està clar que aquestes tres forces mantenen diferències ideològiques i estratègiques importants, però també és cert que aquests matisos, si es mira en l’àmbit local i s’escolten les propostes, fa la sensació que no n’hi ha per a tant, almenys vist des de fora.  La qüestió és determinar quina de les sigles es fa dominant en el context de les esquerres locals, i intentar endevinar a qui beneficia dispersar el vot. Mentrestant, només queda donar la raó als Monty Python.