Diumenge, 21 de Juliol de 2024

Les mil i una vides de l’Anita, comunista i sindicalista

13 de Gener de 2023, per Isabel Martínez
  • Una imatge de la presentació del llibre

    Cedida

Sindicalista, feminista, refugiada, exiliada, resistent, clandestina...Els epítets per retratar la intensa vida política i personal d’Anna Sugrañes Boix (1911-2004) poden ser molts al igual que els episodis d’una biografia apassionant marcada per la lluita obrera, la Guerra Civil i la reconstrucció del PSUC des de la clandestinitat.

Després d’un procés exhaustiu de recerca de documentació, interpretació i redacció iniciat el 2012, la seva filla, Clara Rivas, i el professor de la Universitat Rovira i Virgili (URV), José Ignacio Fiz, han presentat, al Centre de Lectura de Reus aquest passat dijous al vespre, el llibre L’Anita. Anna Sugrañes Boix. Comunista i sindicalista (Silva Editorial, 2023).

Una obra on es recorren les més de nou dècades d’una política que, entre d’altres fets, va participar en el mític primer del míting del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) a Reus durant la transició, el 1976, quan el partit comunista encara no era legal. Única oradora femenina en aquest acte, el repàs de la biografia de Sugrañes mostra també un apassionant recorregut pels esdeveniments que van marcar el segle XX: les lluites obreres, el conflicte bèl·lic espanyol, la II Guerra Mundial i l’Holocaust, la clandestinitat republicana, i la reconstrucció de la democràcia.

“En diverses ocasions li va anar d’un pèl ser deportada”, ha comentat l’autor, qui n’ha destacat la gosadia i convicció de la protagonista del llibre malgrat les difícils circumstàncies que va haver de superar. “20 anys després del final de la guerra decideixen deixar França, la comoditat i tornar a Espanya” per fer tasca clandestina ha assenyalat Fiz. Així mateix, el professor ha destacat en diverses ocasions al llarg de l’acte com la informació que Sugrañes havia gravat en unes cintes fa dècades ha coincidit posteriorment amb tota la documentació que s’ha anat trobant en arxius europeus de diferent mena i en l’hemeroteca.

Emocionada i satisfeta per la presentació de l’obra, Clara Rivas s’ha encarregat d’explicar la darrera etapa política de Sugrañes des que el 1959 torna a l’estat espanyol fins els darrers anys quan va rebre diferents reconeixements polítics del PSUC així com ciutadans com la Medalla Macià i una Menció Honorífica Municipal. En aquest recorregut biogràfic, Rivas ha mencionat com la militant comunista va protagonitzar alguns moments històrics com el mítings del PSUC el 1976 a Reus ja esmentat o el del 1977 al Reus Deportiu.

Malgrat la seva avançada edat en els darrers temps, Rivas ha recordat com Sugrañes “anava a les manifestacions de l’1 de maig” cada any. “És una història individual però en realitat és col·lectiva” ha indicat Manuel Rivera, editor de l’obra.

Una biografia apassionant



Nascuda a Barcelona el 1911, Sugrañes va treballar inicialment de modista i ben aviat va afiliar-se al sindicat UGT i, a partir de 1937, va ser membre del PSUC. Al final de la guerra, va formar part d'un dels grups d'evacuació republicans que es dedicava a cremar documentació de poble en poble i va ajudar a fugir a aquelles persones que podien haver estat encausades pel règim de Franco.

Després de creuar la frontera francesa, Sugrañes va ser acollida com a refugiada a Yzeure (França) amb un grup de dones on va conèixer Robert Lettellier, un sindicalista de la CGT qui es convertirà en el seu primer marit. Empresonat i deportat a Auschwitz, Lettellier morirà el setembre de 1942 al camp. En aquella etapa, Sugrañes va formar part del grup de la Resistència dirigit per Josep Miret i Elisa Úriz, que caurà el desembre de 1942.

Durant la II Guerra Mundial, Sugrañes va intervenir en manifestacions i va tenir cura dels seus companys empresonats per les forces d'ocupació alemanya. Amb el final del conflicte, Sugrañes va conèixer, a través del seu germà Josep Sugrañes, a Francesc Boix qui també havia estat deportat a Mauthausen. Josep Sugrañes esdevindrà un dels fundadors de l’Amical Mauthausen.

El 1946, va iniciar una relació amb el que esdevindrà el seu segon company, Llorens Rivas, membre del PSUC i dirigent de la UGT el qual havia estat el darrer alcalde de Lleida. Com a membre de la Unió de Dones de Catalunya i de la Unión de Mujeres Españolas Anna Sugrañes serà una de les representants de la República al Congrés Internacional de la Federació Democràtica Internacional de Dones el 1953.

El 1958 és infiltrada clandestinament a Barcelona fent d'enllaç amb el PSUC de París i el grup de Miquel Núñez, qui va ser torturat a Via Laietana. Amb la missió de reorganitzar el PSUC, Sugrañes va abandonar París el 1959 i es va instal·lar amb la seva família a Reus. Una decisió que marcarà la seva trajectòria política i que la farà participar en primera persona en les tasques clandestines del PSUC abans de l’arribada de la democràcia, entre les quals destaca el míting que el juliol de 1976 celebrat al teatre Bartrina de Reus per commemorar el 40è aniversari de la fundació del PSUC.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges