La sala Emili Argilaga del Centre de Lectura ha acollit aquest passat dilluns la conferència de l'historiador Jaume Massó, que sota el títol 'El general Prim des de l'òptica reusenca (1814-1914)' ha congregat el màxim de públic permès per les mesures anti-covid. La xerrada ha resultat didàctica i entretinguda per als assistents que han seguit amb interès la conferència en què Massó ha detallat tota una sèrie de circumstàncies i declaracions del militar relacionades amb la nostra ciutat per ordre cronològic i fins al centenari del seu naixement.
De bon inici ha parlat de l'amistat que unia Prim amb Macià Vila, que va beneficiar el primer, jove i ambiciós. Una ambició que el duria a aliar-se amb Milans del Bosch per fer un pronunciament liberal l'any 1843 a la nostra ciutat i que va ser durament reprimit pel general Martin Zurbano, causant molts danys i morts. Un fet que molta gent de Reus mai li va perdonar.
La seva mala a fama a Reus va fer que amb posterioritat, s'hagués de presentar per Vic per poder sortir escollit diputat. Reus va rebre el 'títol de ciutat esforçada' pels sacrificis que va haver de patir pel bombardeig de 1843 i per aquets motiu es va aixecar l'estàtua d'Hèrcules, símbol de l'esforç i que avui encara podem veure a la plaça d'aquest mateix nom. Massó s'ha esplaiat en el conegut discurs catalanista que Prim va fer al Congrés espanyol al 1851, en què va reclamar un tracte just per Catalunya o que l'Estat deixés lliures als catalans 'porque para nada os necesitan'.
S'ha referit a la boda que va unir Prim amb un jove i adinerada mexicana el 1856, i a la qual pràcticament li doblava l'edat. Una relació amb Mèxic que va fer que busqués una solució pactada per evitar la guerra de 1862 contra les potències europees, però sense èxit. De Mèxic se'n a va anar a Estats Units, on es va entrevistar amb Lincoln i va preveure que els nord-americans serien la gran potència mundial del futur.
Les victòries al Marroc de 1860 van fer que la seva popularitat pugés i que fins i tot a Reus fos rebut com un heroi. Aquesta mena de reconciliació amb la ciutat el va fer molt feliç. Va aprofitar la visita per posar la primera pedra del pont del ferrocarril al congost de les Roixel·les, entre Picamoixons i La Riba. El desencant de Prim amb Isabel II es va fer cada vegada més gran, i tot haver conspirat per fer-la arribar al poder, anys més tard va fer el mateix per destronar-la.
Reus va tornar a ser punta de llança política i es va proclamar el 1869 la República Democràtica Federal, si bé va fracassar. Massó també ha fet referència a tots els enemics que va acumular Prim i que el van dur a patir l'atemptat mortal de 1870. Amb posterioritat a la seva mort, ha parlat dels dos monuments eqüestres de Prim; el del parc de la Ciutadella de Barcelona i el de la nostra ciutat. El de Barcelona es va fer en agraïment a la recuperació de la ciutadella per a la ciutat després de ser un fortí creat per Felip V per atacar-la. Mentre que el de Reus, no va arribar fins el 1892 i sense inauguració oficial perquè encara hi havia molta gent que no li perdonava el bombardeig de 1843.
De mica en mica, la memòria de Prim i la reconciliació amb la ciutat va anar prosperant. Al 1900 es va fer un acte de record de la guerra d'Àfrica de 1860 i, el 1914, un altre acte per recordar el centenari del seu naixement que omple la plaça que porta el seu nom.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics