Ja portem més de dos mesos del nous curs polític. Un cop superat l’equador del mandat, el govern s’afanya per desplegar els que han de ser els seus grans projectes. En parlem amb la
vicealcaldessa, Noemí Llauradó: la transformació del Carrilet, els pressupostos i les ordenances, el pla estratègic
Reus Horitzó 32, entre altres.
- Ja tenen els pressupostos aprovats. Uns dies abans del ple, però, el PSC va denunciar que els serveis que ofereixen les empreses municipals augmentaven molt els seus preus. Com es justifica, aquest increment?
- Nosaltres, el que hem fet, és una actualització de l'IPC. Ja sabeu que el 2020, quan vam aprovar els pressupostos del 2021, vam congelar-lo. Ara ens hem vist obligats a actualitzar-lo. L'IPC fa que ens pugi tot de cara a la contractació de serveis, de subministraments... Això hem d'intentar sufragar-ho d'alguna manera. A més a més, hi ha l'augment dels salaris de tot el personal públic que tenim a l'Ajuntament, que també suposa quelcom que hem d'abordar. Per no parlar també d'altres partides que també augmenten i que estem contents i contentes que augmentin.
- El PSC va definir-ho com a “tarifazo”.
- El partit socialista fa servir conceptes de màrqueting que, fins i tot, semblen anuncis de les grans superfícies. Més que preocupar-se per aquestes paraules del màrqueting, el que han de fer és vetllar perquè els pressupostos de l'estat al Camp de Tarragona i a la ciutat de Reus no tinguin la davallada que s'ha anunciat. Una caiguda de les inversions de l'estat, al Camp de Tarragona i a la ciutat, d'un 32%. Si tinguéssim més inversió per part de l'estat, governat precisament pels socialistes, el panorama seria molt diferent.
- Actualment s’està desenvolupant el procés participatiu per la transformació urbanística del Carrilet. Fa uns dies s'havia previst una passejada programada que es va acabar amb una sèrie de queixes dels veïns del barri sobre la gestió del consistori en aquella zona.
- Reivindicaven la necessitat que es tinguin en compte les seves problemàtiques. I això demostra que la voluntat transformadora del consistori per aquella zona és encertada: hi ha necessitats que s'han d'abordar en el marc d'una transformació urbanística i que s'ha de fer mitjançant un procés participatiu. El que veiem és que hi ha necessitats molt diverses, molt variades. Es parla d'equipaments, de convivència, de la necessitat de racionalitzar l'espai, de la neteja, etcètera. Així és que és molt bo que aquestes queixes aflorin perquè demostra que hi ha una necessitat de transformació.
- A l'última entrevista a Reusdigital.cat, va dir que el punt de venda de producte fresc era un espai que s'havia de tenir en compte en el procés participatiu. Però durant aquest estiu ja han anunciat que sí que hi hauria un nou mercat a la zona sud. Quin és l'abast del procés participatiu, doncs?
- Nosaltres, des de l'ajuntament, vam fer una proposta que consistia a dotar d'equipaments per cobrir uns usos culturals, uns usos més relatius al jovent, usos de mobilitat... Aquests són els usos que el consistori creu que hi ha d'haver en la transformació urbanística de la ciutat. En el procés participatiu, el que volem és detectar les necessitats i saber com podem concretar aquests usos que proposa l'ajuntament. I en aquesta proposta el que diem és que considerem que hi ha d'haver un punt de venda de producte fresc. Més enllà de la necessitat de mercat, que és evident que tothom veiem, estem recollint i, per tant, enriquint, tot el projecte de transformació.
- Recentment han començat les taules sectorials del Reus Horitzó 32. Quins són els primers diagnòstics?
- Encara no els tenim. Hi ha hagut diverses taules sectorials, totes amb moltes propostes. 200 persones han fet aportacions realment interessants de possibles projectes de cara al 2032 per millorar la qualitat de vida de la gent que viu a Reus. Quan s'acabi aquesta primera fase, hi haurà una jornada que es dirà
Municipis per viure-hi: estratègies locals per encarar el futur en el qual podrem copsar diferents iniciatives, propostes i exemples de municipis que, utilitzant la planificació estratègica, han aconseguit transformar els seus entorns i han pogut satisfer necessitats que plantejaven la seva ciutadania.
- I doncs, quan s’enllestirà el pla estratègic?
- Després d'aquest tancament de la primera fase, tindrem una diagnosi. Sabrem on som, i a partir d'aquí entrarem, el 2022, en la segona fase en què es faran propostes. S'intensificaran les trobades d'aquestes taules i s'obrirà al conjunt de la ciutadania. La idea és que puguem tenir el document final del
Reus Horitzó 32 a finals de l'any vinent.
- Quina és la posició dels pobles de la vora respecte d’aquest projecte?
- Hi va haver molt bona acollida. Per tant, aprofito per fer un agraïment als pobles de la vora. Es tracta de definir l'estratègia de Reus, però també veuen que aquesta està interrelacionada amb les seves diferents estratègies municipals i del Camp de Tarragona. Queda clar que hi ha d'haver més interacció entre els diferents municipis que formem l'Àrea Metropolitana. Ens hem de tenir més en compte els uns als altres en molts aspectes. Hi ha interdependència, i ha de continuar existint. Convindria disposar d'algun fòrum o espai on anar parlant i intercanviant propostes pel Camp de Tarragona.
- L'oposició va ser molt crítica amb la presentació del "Reus Horitzó 32".
- De totes maneres, de moment formen part de la taula de treball, exceptuant la CUP. Quines propostes i aportacions han fet? Estan en espera de tenir la diagnosi que ara s'està fent. S'ha d'esperar a tenir totes les acotacions que s'han fet a la taula transversal i a les sectorials; un cop tinguem això, tots els grups municipals sabrem què és el que ens proposa el fòrum ciutadà i el territorial. A partir d'aquí podrem fer les nostres aportacions. Un cop l'acabem, la comissió que tenim creada, on hi són tots els grups municipals menys la CUP, es podrà reunir.
- Hem tingut ja processos participatius. Tenen la sensació que sempre venen de la mà d'ERC?
- No, la participació forma part de l'acció del govern. De fet, està integrada en el Pla d'Acció Municipal, el PAM. De mica en mica estem incorporant la participació de totes les àrees. Als pressupostos participatius tenim les audiències públiques, i és en una àrea que no porta cap regidor del grup municipal d'ERC. Crec que la participació és inherent a l'acció de govern.
- Fa un any van dir que només s'havien dut a terme vuit de les accions del PAM. Fa poc van dir que a final d'any hi hauria un 92% de les propostes iniciades. Quin és el balanç actual?
- A finals d'aquest any retrem comptes del grau d'execució del PAM. Però els projectes estan avançant de manera més accelerada des de l'inici d'aquest curs polític. De fet això ho estem veient en el Pla d'Inversions per al 2022 de 19,5 milions d'euros. També hi ha actuacions de transformació urbanística en marxa. I molts altres que veuran la llum aviat: sostenibilitat, mobilitat, desenvolupament econòmic... Quan hàgim de fer el recull per retre comptes, el volum de projectes serà important.
Un cop superada l'etapa més greu de la pandèmia, que és el que vam haver d'abordar primer, ens vam poder centrar a accelerar tots els projectes del PAM. Segur que voldríem que anés molt més ràpid, però tot té els seus tràmits. Estem avançant amb un pas ferm i decidit.
- Un d'aquests projectes és el centre de "fitness" a tocar del pavelló olímpic. Més competència per als dos altres clubs esportius de la ciutat.
- Tot l'Ajuntament valora positivament la feina dels clubs esportius de la ciutat. I més després de tot el que han passat després d'aquesta pandèmia. Però Reus és una ciutat de 107.000 habitants que ha de garantir la pràctica esportiva a totes les zones del terme. I la nova iniciativa respon a l'enquesta d'hàbits esportius que es va fer en el seu moment i en què es deia que la ciutadania necessitava un nou tipus d'equipament per continuar realitzant pràctica esportiva. L’ajuntament ha de garantir això. Veiem bé l'equipament perquè respon a una sèrie de necessitats que vam copsar en el seu moment en una enquesta.
- La transformació urbana també s'està duent a terme en alguns punts de la ciutat, per exemple al raval de Santa Anna. Com s'afronten les queixes dels veïns i veïnes i dels negocis?
- Nosaltres estem molt en contacte amb la gent que pot patir les conseqüències negatives de les obres. És evident que mentre duren hi ha externalitats negatives que pateixen els que són a la zona. Per estar en contacte amb aquestes persones, tenim una relació directa i immediata des dels serveis d'Urbanisme i de Promoció de Ciutat.
Aquesta relació directa entre la ciutadania i l'Ajuntament és una manera de copsar i avançar-nos a possibles conseqüències negatives que puguin tenir les obres. I pel que ens arriba, la majoria estan contents amb aquesta relació directa i la rapidesa amb què avancen les obres. Però aquestes s'han de suportar abans d'aconseguir el nou resultat, que millorarà i molt, tot el que és aquell entorn.
- Però les protestes, a vegades, van més enllà d'aquest aspecte. Hi pot haver gent que cregui que el projecte de transformació urbana no convé.
- Ho hem fet de manera participada. Això vol dir que si hi ha algun malentès, o alguna proposta que l'ajuntament no recollia, tenim les reunions suficients i necessàries perquè es puguin respondre. Per tant, entenc que les queixes que hi pugui haver tenen el seu àmbit adequat per tractar-se.
- Una de les seves propostes durant la campanya del 2019 era el desdoblament del CAP Sant Pere. Com avança?
- S'està fent un treball discret per tal que es pugui veure el resultat quan abans millor. Parlem amb diferents organismes de la Generalitat per tal de determinar l'espai que ocuparà i la fórmula per tal de dur-se a terme. No hem parat de treballar-hi.
- Es veurà algun resultat abans que acabi el mandat?
- Segur que n'hi haurà. Potser serà d'àmbit de projecte, més que d'obra, però segur que hi haurà algun resultat. S'estan intensificant les trobades i les reunions.
- Parlem de territori. Aquests dies hi ha hagut una proposta d'ubicació de la nova connexió intermodal a Vila-seca. Què en pensa? És una oportunitat per ampliar la mirada metropolitana?
- L'alcalde ja
s'ha posicionat i, per tant, aquest és el posicionament del govern de la ciutat. Continuem treballant amb el pla d'acció i amb el calendari marcat, per refermar que Reus és una ciutat que sempre suma i que és una ciutat de consens i amb visió metropolitana. Així que donarem suport a aquella proposta que sigui més integral i que connecti amb l'aeroport. El que posem per damunt de tot és que doni servei al conjunt de la ciutadania que vivim en aquesta zona. Així doncs, si serveix per estar connectats, nosaltres hi donarem suport.
- Hi ha hagut una moció de censura a Cambrils. Quina lectura en fa, com a vicealcaldessa republicana de Reus?
- Vaig veure com es donava preeminència a un projecte individual i personalista per sobre d'un projecte col·lectiu, que és el que representava el govern anterior, encapçalat per Camí Mendoza. Jo crec que la ciutadania, a les eleccions del 2023, això ho sabrà llegir i donarà suport de nou a la candidatura republicana perquè s'evidenciarà que aquesta moció de censura és una construcció artificial i en benefici dels desitjos i voluntat d'una persona que no respon a un projecte col·lectiu.
- Carles Pellicer ha engegat ara les "Convivències amb l'alcalde". Quines necessitats li transmeten a vostè, els veïns i veïnes dels barris, quan hi parla?
- Bàsicament, qüestions de neteja. A això crec que hi podrem donar resposta i solució a partir de ja, perquè tenim una nova empresa contractista que ha iniciat el servei a l'octubre. De cara al desembre també veurem nova maquinària pel que fa a la neteja viària. Se’ns parla molt de tot el tema de l'enllumenat, també. Hi ha zones que estan més fosques i provoquen sensació d'inseguretat, sobretot és una de les peticions que ens fan les dones.
D'aquí la nostra voluntat, com a govern, de fer aquestes intervencions urbanístiques amb visió de gènere. Si tenim la visió de les dones de la ciutat, millorarem per al conjunt de la ciutadania. També ens parlen de qüestions de convivència, demanen zones verdes, que es mantinguin els jardins en bones condicions... En prenem nota i ho passem a les regidories pertinents. Perquè el més important és ser propers i que els veïns i veïnes vegin que l'equip de govern també són veïns de la ciutat i que empatitzen molt amb les seves necessitats.
- Com són les relacions d'un govern de coalició de tres partits, passat l'equador del mandat?
- En general, són bones. Evidentment que hi ha moments de més tensió que altres, però nosaltres ja portem dos mandats governant. Ens coneixem. I si hi ha alguna discrepància, la parlem per mirar de superar-la.
- Tenint en compte el nou marc polític a Catalunya, ara és més factible un nou govern municipal entre ERC i PSC?
- D'aquí al 2023 queda molt de temps. Estem centrats en dur a terme el nostre actual pla de mandat, i de donar els serveis que necessita la ciutadania tan aviat com es pugui. Les eleccions de 2023 no ens fan perdre la son perquè estem molt ocupats en treballar el dia a dia de la gestió del consistori.
El que sí que li puc dir és que el PSC no ha tingut cap canvi respecte de la repressió. Sense anar més lluny, per exemple, tenim la sentència del Tribunal de Cuentas. Els organitzadors del referèndum han de dipositar unes quanties enormes i que vam haver de fer front des dels partits. Per tant, el PSC encara ha de fer molts passos en el sentit antirepressiu. Avançar cap a l'amnistia, no és suficient els indults.
- En el que sí que depèn del partit socialista, s'ha establert la taula de diàleg i s'han concedit els indults.
- La Taula de Negociació està creada, però no hi ha avenços ni en l'amnistia ni l'autodeterminació. I la repressió continua, ho estan vivint persones que encara estan a l'exili, o 3.000 persones que estan represaliades.
- Així doncs, el futur de Reus l'any 2023 seguirà depenent d'acords en el marc nacional?
- El futur de Reus el 2023 no és independent del que passa en el conjunt del país. Reus no s'ha de mirar només el melic, Reus forma part d'una àrea metropolitana, Reus forma part d'un país. I tot està interrelacionat. Tot el que passa al país ens afecta com a ciutat. I així, s'ha d'avançar cap a l'autodeterminació i l'amnistia. Si el PSC és un partit progressista, ha d'avançar amb pas ferm cap a aquests dos elements.
- Creu que Pellicer serà un rival a les futures eleccions?
- Això li ha de preguntar a ell. És una pregunta molt personal.
- I vostè repetirà?
- Sempre estic al servei del meu partit. Ja he tingut l'honor de ser candidata en dues eleccions i de ser la portaveu del partit. El que necessiti el partit i el que cregui oportú la secció local. Em posaré a disposició perquè em considero una jugadora d'equip.
