Ha estat un matí de comiats, el d'aquest dimecres, al saló de plens. Els regidors que tanquen la seva etapa política han intervingut per manifestar les seves sensacions en aquests últims quatre anys, mentre que el batlle, Carles Pellicer, s'ha reservat la intervenció final de la sessió per repassar de manera emotiva els 12 anys que ha estat al capdavant de l'ajuntament. "Marxo content, i satisfet. I marxo convençut que Reus té un gran futur per endavant", ha assenyalat entre aplaudiments.
En memòria de Carmina Pozuelo
Dels que no seguiran al ple a partir del proper 17 de juny, data prevista per a la constitució dels components del consistori, el primer en adreçar-se als presents ha estat el regidor no adscrit, Raúl Meléndez. L'ex de Cs ha agraït la "bona entesa" amb Pellicer, però també amb el PSC i la CUP. Precisament des del seu anterior grup municipal, Ricardo López s'ha mostrat satisfet per "haver pogut defensar les idees liberals i la constitució" en l'etapa 2019-2023. Acte seguit han pres la paraula els cupaires Edgar Fernández i Marta Llorens. El primer ha apuntat que "marxem amb més convicció que mai", si bé ha admès que "ens hauria agradat poder canviar més coses".
Al seu torn, la fins ara portaveu independentista ha volgut subratllar la "complexitat" de conciliar la vida personal amb la feina i l'activitat política al ple "quan ets dona". El seu relleu al capdavant del grup municipal anticapitalista, Mònica Pàmies, ha agraït la feina dels seus dos companys i "amics", dels quals "he après molt". En acabat, i encara a les files de l'actual oposició, el socialista Isaac Bonillo ha recordat la difunta companya Carmina Pozuelo, per a qui ha demanat un minut de silenci.
Tania Agudo i Héctor Fort també han intervingut. La primera ha agraït a l'actual portaveu, Andreu Martín, la "confiança" dipositada en ella. Per part seva, Fort ha tingut un record per al difunt Raimon Ferré. En clau personal, ha assenyalat que ser al ple "ha estat una magnífica experiència" i s'ha mostrat "il·lusionat" per la "nova etapa que comença, amb Sandra Guaita com a primera alcadessa" de Reus. Finalment, Martín s'ha adreçat al veïnat que "ens ha interpel·lat tots aquets anys per traslladar-nos les seves necessitats" i els ha donat les gràcies "per la confiança", en al·lusió als resultats de les eleccions municipals d'enguany.
L'alcalde, protagonista
Ja a les files del govern, el primer en intervenir ha estat el regidor Hipòlit Monseny. "Gràcies, alcalde, per haver-me permès ser al servei de la ciutadania tots aquests anys", ha dit. Més endavant, el portaveu d'Ara Reus, Daniel Rubio, ha indicat que "les idees passen, però les persones queden" per fer valer la tasca dels regidors que han estat al ple entre el 2019 i el 2023. El municipalista també ha tingut paraules d'agraïment per a Pellicer, a qui ha descrit com "un amic". Igualment s'ha mostrat encuriosit, tot fent broma, a l'espera que l'alcalde reveli "que serà del seu futur". La fins ara vicealcaldessa, Noemí Llauradó, ha manifestat que ser regidor "és un privilegi i una responsabilitat" i ha agraït també "els consells rebuts" del batlle tota aquesta etapa. "Hem construït aliances. De tu n'he après a nivell polític i a nivell personal", ha conclòs.
La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, ha argumentat que "el servei públic és com una cursa de relleus" per il·lustrar la situació viscuda aquest matí, marcada pels comiats però amb la vista ja posada a la sessió del proper dissabte. Tot recordant l'absent regidor Pere Aluja ("ens ha donat una lliçó de vida" en deixar enrere el seu accident) i la tasca de Montserrat Vilella per deixar enllestit el centre social el Roser, ha elevat després la figura de Pellicer per exposar que "has marcat una època" en la política reusenca.
Emocionat, Pellicer ha iniciat el seu últim discurs com a alcalde tot assegurant que "sé que el futur de Reus és ple d'oportunitat" perquè la nostra és una ciutat "viva, oberta al món". "Sempre a la recerca de consensos", fins i tot amb els adversaris polítics, ha subratllat que "entre tots també els grups de l'oposició, ho hem fet tot per tenir una ciutat millor, cadascú des de la seva posició". En clau personal, ha apuntat que "m'hi he deixat la pell i he procurat ser a tot arreu, escoltar tothom i fer-ho el millor possible. Quan fas d'alcalde has de saber que estàs al servei de tothom".
Un objectiu comú: Reus
Tot seguint una "vocació" per implicar-se en la política, el batlle ha apuntat també a les "dificultats" del càrrec. "Governar no és encertar-la sempre. S'equivoquen els qui es pensen que sempre ho faran bé", ha advertit. Finalment, ha apel·lat al reusenquisme com a sisè sentit inherent a qualsevol veí de la capital del Baix Camp. Una qualitat aquesta, ha assegurat, que es mostra en la "capacitat de desenvolupar allò que és nostre, i de fer junts una ciutat referent al país".
"Jo no soc l'alcalde, he fet d'alcalde. La diferència és subtil. Fer d'alcalde vol dir que hi ets un temps, i que després deixes passar els altres. Soc un ciutadà més que ha fet d'alcalde", ha conclòs, per celebrar finalment que "tots els qui som aquí treballem per un objectiu comú, una paraula amb quatre lletres: la erra, la e, la u i la essa; Reus".
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics