L’avellana

Quan no és una cosa n’és una altra. El cas és que la collita d’avellana d’enguany ha tendit al desastre, aquest cop per la sequera. Diuen que ha estat d’una quarta part de la d’un any bo, però que, a més, la manca d’aigua ha fet baixar la qualitat del que s’ha plegat. A tot això, sumem-hi la falta d’alternatives a productes fitosanitaris prohibits per la UE per combatre plagues que afecten l’avellaner... En definitiva, un desastre enguany.

Quan entre els anys vuitanta i noranta del segle passat aquest territori va viure el que alguns van anomenar com la guerra de l’avellana, sovint, des de l’administració, per rebatre els arguments dels pagesos, deien que no feien prou per posar en valor el seu producte, que havien d’aprendre d’altres sectors, que havien d’entendre el concepte del “valor afegit” emprat pels economistes... Es dirigien a un sector de pagesos d’edat massa avançada per adaptar-se al que demanaven els nous temps, que aleshores arribaven de manera accelerada. Eren pagesos acostumats a plegar les avellanes, portar-les a la cooperativa i a esperar que els la paguessin a un bon preu, i això s’estava acabant. El resultat de tot plegat (soc conscient que simplifico molt l’anàlisi) és que molts pagesos van plegar, van abandonar els camps: De 30.000 hectàrees d’avellaner que hi havia a principis dels noranta, hem passat a 10.000. S’ha perdut, doncs, dues terceres parts de superfície cultivada. Poques dades resulten tan il·lustratives de la història recent del sector com aquesta.

Però alguns pagesos joves van voler continuar, i es van adaptar als temps. Alguns, creant estructures de comercialització noves, d’altres inventant-se productes amb avellana, els que més, adaptant les finques... Tenien de referència el sector del vi del Priorat, que en pocs anys va passar de ser considerat residual a ser una referència mundial. Se la van jugar, i se la juguen, i no sembla que la societat els ho hagi premiat de manera suficient. Hi ha noves eines, com la DOP Avellana de Reus, o el Pla Estratègic del 2017, o el 'Temps d’avellana' que al seu dia van impulsar la Cambra i la DOP i que dissabte que ve celebra el seu acte principal a l’antiga Enològica... Tot això és bo i necessari, però fa la pinta que calen suports molt estructurals, com oferir alternatives als productes prohibits, per exemple. 

Defensar l’avellana no és només una obligació dels pagesos que la produeixen. L’avellaner és element essencial del paisatge d’aquest territori, especialment a la banda dreta del riu Francolí, com la vinya ho és a l’esquerra. I aquest és un element que fa pensar que societat i institucions s’hagin d’implicar en garantir el futur del sector.