Comunicació política, la DANA i les inversions de Reus

Fixeu-vos que al Govern de la Generalitat Valenciana se’l qüestiona molt més per si va avisar a temps o no de la violència que se sabia que podien tenir les tempestes, que no pas per si els rius i barrancs que es van desbordar estaven ben canalitzats, amb les lleres netes, i els llocs potencialment inundables quan es produeix una crescuda convenientment condicionats. Això, que és el que és important, no motiva debat polític. En canvi, com es va avisar la població i els errors comesos en la gestió de la informació es poden arribar a carregar un president i un govern sencer. Potser com que el tema del tractament de rius i barrancs és una qüestió a mitjà i llarg termini, no interessa en un context polític i ciutadà cada cop més curtterminista.

Vivim des de fa temps en una mena de dictadura de la comunicació política. No és important el que es fa o es deixa de fer; el que és important és si s’explica o no el que es fa, i com s’explica. 

Si el cas del País Valencià aporta arguments a aquesta tesi, a Reus hem viscut aquesta setmana un altre exemple. Temps enrere, les rodes de premsa eren el que han de ser, una eina de treball que permetia un contacte directe entre una font d’informació i els mitjans de comunicació. En cada convocatòria es donava per fet el pacte entre les dues parts, que una s’explicava, i l’altra escoltava i, cosa que és molt important, podia preguntar. Això en molts àmbits s’ha acabat. Les rodes de premsa són actes de màrqueting polític amb tendència a ser unidireccionals (els periodistes importem poc a la font), i es busca una imatge d’acord amb la idea de fons que es vol vendre, que no és el mateix que explicar. Fixeu-vos en la fotografia que il·lustrava en aquest mateix mitjà la presentació dels pressupostos d’inversions: Tot el govern en bloc, amb l’alcaldessa aguantant un cartell en què es veu ben grossa una xifra, 22,33 M€, que és el que puja el pla d’Inversions municipal per a l’any 2025. Què és, si no un element propi del màrqueting polític? Com que el periodisme s’ha afeblit aquests últims anys (especialment des de la crisi del 2008), la política cada cop té més èxit quan vol “colar” propaganda en comptes d’informació. 

A Reus, dependrà de l’oposició, dels ciutadans més compromesos i dels mitjans que tinguin recursos per fer-ho, debatre sobre si la llista de les inversions anunciades, més enllà de com les qualifica l’equip de govern, són les que la ciutat necessita o no. 

Al País Valencià, aquesta manera de fer, aquest cop, no ha colat i ja es veurà com s’acaba tot plegat. Que els ciutadans s’hagin distanciat dels polítics no vol dir que siguin tontos, encara que molt sovint sembla que els polítics els hi considerin.