Montse Llussà: 'El meu millor record de Sant Pere és la coca amb cireres'

"El meu millor record de la Festa Major de Sant Pere és el berenar de coca amb cireres", apunta amb nostàlgia la pregonera d'enguany, la comunicadora Montse Lussà. Aquest dissabte torna a casa per donar el tret de sortida a la celebració més esperada dels reusencs, i ho farà amb un escrit que ha preparat durant dies "amb il·lusió i responsabilitat", tal i com explica en una entrevista a Reusdigital.cat. Això sí, quan arribi el moment d'encendre la Tronada, passarà por. "Sí, no hi puc fer més. Sempre que he pogut l'he seguida a certa distància, perquè em fa una mica de por", revela. No obstant això, Llussà farà bona aquest vespre la màxima que assegura que Sant Pere peta fort.

Què va pensar, quan li van oferir fer de pregonera?

Doncs mira, ara que ja han passat uns quants dies, de seguida vaig dir que sí, sense ni pensar-m'ho, de la il·lusió que em va fer. Però és que jo sóc així, de vegades. Ha estat més endavant, quan m'he posat a escriure el pregó, que m'he adonat del repte que suposa. Ets al davant de la gent que et coneix, de la teva gent, i tothom està pendent de tu. Fa dies que me'l preparo, però.

L'està assajant?

Sí, i tant. L'assajo quan tinc una estona lliure o a les nits, a casa, quan estic tranquil·la. És quelcom molt especial per a mi i ho vull fer molt i molt bé. Fins aquest passat dimarts encara hi vaig estar modificacions, perquè havia d'aclarir les idees i havia d'anar entenent com havia de ser, de donar-li forma i de trobar el to adequat.

És tota una responsabilitat.

Sens dubte, tot i que també em fa molta il·lusió. I sóc d'una manera que aquestes coses m'agrada fer-les molt bé.

S'ha deixat aconsellar?

No ha fet falta, de fet, perquè molta gent que m'envolta ja m'ha aconsellat sense que jo els hagi demanat res (riu). Són del gent del gremi, amistats i familiars. Tots em diuen que parli d'això o d'allò, i ho agraeixo perquè m'agrada molt escoltar les coses de la gent, però arriba un moment en què la selecció dels temes que vols tocar al pregó te las fas tu i mires de combinar tots els elements i els records que tens de Reus perquè sigui una estona agradable, i que el pregó sigui dinàmic, ni massa curt ni massa llarg.

No em pot avançar res de res, del pregó?

No, no puc (riu). Miraré d'aportar una visió molt personal d'una cosa que ens identifica a tots els reusencs. No m'explico gaire, oi?

No, no gaire.

Ja es tracta d'això (riu).

Torna sovint a Reus?

Menys del que m'agradaria, perquè tinc compromisos, però té la seva part positiva perquè Reus és una ciutat que està tan viva que quan hi torno la trobo sempre molt canviada. És una ciutat en constant moviment i transformació, i això m'agrada, a banda de venir per veure amics i familiars.

No troba que tants canvis li fan perdre identitat?

No, no m'ho sembla. A veure, m'agradaria que el petit comerç, el de tota la vida, es mantingués, però em penso que el model actual va cap a les grans superfícies i les grans marques, i és complicat competir-hi. No obstant això, crec que els botiguers aguanten el tipus tot i tractar-se d'una ciutat amb un sector comercial molt competitiu. M'agradaria, però, que Reus mantingui un dels seus segells, que és el comerç de sempre, el de proximitat.

Està pendent de l'activitat cultural reusenca?

Reus és un referent cultural. Mira, això m'ho he estat mirant per fer el pregó, i és que a la ciutat hi tenim cinc teatres en actiu, cinc, que es diu aviat, per 100.000 habitants. Cap altra ciutat catalana que no sigui Barcelona té una vida cultural com la nostra, i la capitalitat cultural pot ser una bona eina per impulsar diverses iniciatives. Consti, però, que independentment de la capitalitat cal anar impulsant nous projectes perquè, com en el cas del comerç, són trets distintius que tenim.

I és percep, fora d'aquí, que som un referent cultural?

Possiblement. A Reus hi he pogut veure obres de teatres que no s'havien estrenat a Barcelona, posem per cas. I sempre recordaré l'estrena de 'Casa i jardí', un projecte sensacional que es va impulsar des de l'Ajuntament que va representar-se de manera simultània al Bartrina i al Fortuny. Veies una part en un teatre i l'endemà, la continuació a l'altre. Coses com aquestes són les que sempre s'han fet a Reus, i això demostra que hi ha talent, empenta i ganes d'innovar. Si volem seguir un referent, aquesta és la línia que s'ha de seguir. A banda, mostres com el Trapezi ens donen centralitat cultural.

La mala notícia és el tancament del Palace.

És horrible. Des de petita que tota la vida he anat al cinema, vaig anar al Monterrosa, al Cosmos, al Cineclub del Centre de Lectura i evidentment al Palace. Ara em sembla inconcebible que no tinguem cinema, i de fet ja em va sobtar molt el tancament dels Lauren. En el cas del Palace, mira, què hi farem, era un cinema antic. Sort encara que se suposa que per Nadal ja tindrem el nou cinema a La Fira, i espero que això sigui, perquè realment ara per ara tenim una gran mancança.

Expliqui'm un record del seu Sant Pere.

"El meu millor record de la Festa Major de Sant Pere és el berenar de coca amb cireres, tota una delícia. Això i els Gegants, clar, que m'encantaven i m'encanten. Tinc precisament aquest record a la memòria, de quan era petita i em duien a veure els Gegants tots aquells dies i jo anava berenant coca amb cireres. De fet, sempre que torno miro de recuperar els sabors d'aquells anys, i vaig a les pastisseries a buscar menjablanc o la coca d'ou.

Jo sóc del Gegant Indi. I vostè?

Ui, no, jo sóc del Vitxet i la Vitxeta, potser perquè són diferents dels altres. Els indis són preciosos, és cert, i els altres són més grans i més nous, però el Vitxet i la Vitxeta són entranyables, i molt especials per a mi. I clar, la Mulassa. No hi ha ningú a qui no li agradi la Mulassa.

Tinc entès que la Tronada li fa por. Ja ho sap, que s'haurà de posar allà al mig per encendre-la?

Calla, calla (riu). L'he d'encendre i és tot un honor, però sí, queda't allà dins i a més segueix-la. Serà molt emocionant, segur,  però no hi puc fer més. Sempre que he pogut l'he seguida a certa distància, perquè em fa una mica de por.

Fa reunsenquisme, a Barcelona?

Sempre. De fet, sempre que vinc per Sant Pere porto gent de Barcelona a veure la festa, i això que no sempre puc venir perquè hi ha molts anys que m'agafa que treballo. Enguany, almenys aquest cap de setmana, baixaré per quedar-me i duré gent amb mi que volen conèixer la Tronada i els Gegants. He arribat a ensenyar-la a les amistat, la Tronada, per Youtube, perquè n'hi ha moltes de penjades. La llàstima és que l'any passat, que la van transmetre a Rac 1, va petar com va petar (riu).

De debò que no em pot avançar res de res, del pregó?

Va, sí que et diré que hi ha una part que l'he lligada a la ràdio, perquè les meves primeres experiències professionals les vaig tenir a Ràdio Reus i d'allà, a més, en van sortir grans professionals. És una llàstima que no puguin emetre més estona.

Segueix els mitjans de Reus?

Cada dia, i un és el vostre. Ara, amb Twitter, que és una gran eina, és molt senzill estar al dia del que passa a casa meva.