J. A. C. O. 22 d'Abril de 2016
Qui tindrà la raó?
Afirmacions i desmentits... Qui no tingui raó que plegui i pagui. Ja n'hi ha prou d'embolics que, malauradament, triguen anys a tenir una resolució ferma.
-
Josep Prat, en una imatge d'arxiu
El Punt Avui
Gir de 180 graus en la peça central del cas Innova, referida al pagament d'1,1 milions d'euros a Carles Manté i Jorge Batesteza per les obres del nou Hospital Sant Joan. Reusdigital.cat ha tingut accés a una declaració davant la Guàrdia Civil de l'exdirector d'Innova i de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, realitzada el passat 10 de març, en la qual assegura que la decisió de contractar als dos imputats va ser exclusivament política, presa per l'exalcalde, Lluís Miquel Pérez, i l'exconsellera de Salut, Marina Geli.
A més, Prat indica a la seva declaració que aquests contractes es van finançar amb una ampliació dels diners que la Generalitat donava per a la construcció del nou centre sanitari, que la seva tasca no era necessària i que si hagués sabut que no eren feines "temporals i breus" no hauria signat els contractes. Amb aquesta declaració, Prat posa en entredit les decisions polítiques preses i obre la possibilitat que les parts personades en el cas (CUP, Ara Reus i Ajuntament de Reus) puguin demanar una possible imputació de Geli, que fins ara només ha declarat com a testimoni en el cas Innova.
Prat indica també a la declaració que existeix un vincle temporal entre el fet que Carles Manté abandonés el seu càrrec al CatSalut, el 27 de desembre de 2006, i que fos contractat per Innova el 15 de març de 2007. De fet, assegura que va rebre instruccions directes de Pérez i Geli per signar el contracte, en unes reunions a les quals també hi va assistir l'exdirector del CatSalut, Josep Maria Sabaté. L'objectiu era que Manté tingués les mateixes retribucions que percebia com a director del CatSalut, sumada a la part de Segurtat Social.
L'estructura de pagament, segons es desprèn de la declaració, es basava en què els diners sortien d'una ampliació de contracte entre el CatSalut i l'Hospital de Sant Joan de Reus, que després abonava les quantitats a Innova. Per últim, l'hòlding pagava a l'empresa CCM Estratègies i Salut, creada poc abans pel propi Manté. Segons explica Prat, aquesta operativa era també coneguda pels consellers delegats d'Innova, Ester Ventura, Natàlia Torrell, Lluís Nualart, Joan Benet i Carles Abelló.
Prat relata que va demanar que els pagaments a Manté no suposessin un forat econòmic per a la societat i que aquest desenvolupés una tasca "real". Per això, segons indica, es va destinar la seva feina a l'Hospital de Sant Joan i al Tecnoparc, concretament, a la presidència de l'empresa Shirota, dedicada a la investigació sanitària. Això sí, Manté hauria realitzat alguns dels informes reclamats.
La mateixa operativa amb Batesteza
L'operativa amb l'arquitecte Jorge Batesteza seria la mateixa. L'arquitecte va deixar el seu càrrec al CatSalut el 31 de maig de 2007 i quatre dies després va signar el contracte amb Innova. Preguntat per si era necessari la seva feina en la construcció de l'Hospital de Sant Joan, Prat és contundent: "L'empresa pública disposava de suficients recursos humans i mitjans per fer aquestes tasques". Finalment, però, Batesteza hauria desenvolupat la seva feina en col·laboració amb el director d'Enginyeria i Obres d'Innova, Javier Gómez Rebollo.
'Els consells d'Innova i Shirota coneixen la situació'
En un moment de la declaració, Prat assegura que tot el consell d'administració d'Innova i de Shirota conteixen la relació existent entre l'hòlding i els avui imputats per diversos delictes. No obstant, posteriorment, indica que l'exalcalde Pérez era el responsable d'informar de les decisions preses, que ell era qui fixava l'ordre del dia "i no va considerar oportú inclure aquest tema". Tant Prat com Torrell haurien parlat diverses vegades la conveniència d'informar els consells, però finalment no es va donar aquest pas.
Contractes lligats a l'arribada de fons del CatSalut
Prat també assegura que els contractes havien d'estar lligats a l'arribada de fons del CatSalut cap a l'Hospital de Sant Joan i que si els recursos no arribaven, aquests es paralitzaven. És a dir, la previsió inicial no seria que els pagaments fossin de tants anys com va succeir, fins que l'alcalde actual, Carles Pellicer, els va aturar en arribar al govern el juny de 2011. Pellicer, però, no va denunciar el cas fins després d'una auditoria, l'octubre de 2012.
De la declaració es desprèn que els contractes de Manté i Batesteza eren temporals, fins que uns o altres tinguessin una nova sortida professional. Per això, Prat assegura que si hagués sabut la duració dels pagaments, no els hauria signat: "Vaig pensar que era una situació de caràcter temporal i breu", conclou.
