Radiografia de la prostitució a Reus: serveis socials i de salut (2)

Segons un estudi de la Organització Mundial de la Salut (OMS) publicat fa uns tres anys, la societat occidental pateix un augment de les malalties de transmissió sexual amb la sífilis al capdavant. Les dades d'aquest organisme assenyalen que anualment es detecten i diagnostiquen 450 milions de casos anuals, als quals cal afegir-ne 2,7 milions més de SIDA. Si bé l'esmentat estudi no aporta xifres específiques de l'Estat espanyol, determinats experts asseguren que malgrat les campanyes de prevenció d'aquesta malaltia s'ha detectat certa actitud "relaxada" sobre les seves possibles conseqüències.

Les pràctiques sexuals de risc

"Les possibles pràctiques de risc poden derivar en infeccions de transmissió sexual, que si no es tracten inicialment i de forma adequada, poden derivar en problemes de salut molt greus", adverteix en aquest sentit la coordinadora del Servei d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASIRR) de Reus i el Baix camp, Susana Abajo. L’ASSIR dóna assistència a noies i dones en matèria de salut sexual i reproductiva. Es tracta d’un servei accessible i descentralitzat, amb el CAP Sant Pere com a coordinador i amb diversos punts d'atenció repartits a les ABS d'altres poblacions de la comarca.

"No podem parlar de cap perfil concret, però és evident que habitualment tractem amb un segment de la població vulnerable", apunta Abajo a l'hora de descriure quin tipus de dones demanden els seus serveis. L'ASSIR, però, no registra el número de prostitutes que s'hi acosten pel simple fet que "no és imprescindible manifestar-se en aquest aspecte. La nostra feina se centra en procurar una atenció integral a les dones que ens consulten amb independència de la feina que facin", detalla la coordinadora del servei.

El paper de la Creu Roja

En aquesta línia, la integrant de l'ASSIR subratlla que disposen d'un programa de coordinació amb la Creu Roja. "Fem una bona feina, el programa es dirigeix principalment a les dones treballadores del sexe comercial", subratlla. "Els professionals responsables d’aquest programa ens truquen i demanen cita per a les dones que volen visitar-nos al nostre servei", matisa. Amb tot, la tasca de l'equip coordinat per Abajo és més àmplia, ja que també inclou 'La tarda jove', "un espai on els adolescents poden realitzar les seves consultes, tant assistencials com educacionals, en salut sexual i reproductiva".

A la seu als afores de Tarragona de la Creu Roja, el tècnic Marc Ruiz explica que l'activitat de la seva unitat, dedicada a l'atenció de persones que exerceixen la prostitució, té el seu origen en els llocs on habitualment es fa aquesta feina: pisos, clubs i carreteres. Ruiz viatja amb un company en una unitat mòbil que recorre tota la demarcació (amb límit a l'Ametlla de Mar) per tal de donar assistència a qui ho necessiti. "El boca a boca hi fa molt. Les noies parlen entre elles i quan una ha estat atesa ho comenta amb les companyes que sap que necessiten ajuda", expressa. La feina de l'equip, doncs, consisteix en "anar donant petits passos" per guanyar-se la confiança de les noies. "Tenen por de la policia i de vegades creuen que nosaltres hi tenim relació", afegeix el tècnic.

'La societat és cínica'

I no és ben bé el cas. "Coexistim, i potser seria bo que compartíssim informació", proposa. Ruiz i el seu company treballen amb el suport de la psicòloga Patricia Jiménez. "La nostra feina també és preventiva, és a dir, que els expliquem quines són les pautes que cal seguir per tenir cura de la seva salut". Posteriorment, i un cop ja s'ha generat una relació de proximitat, "se les convida a usar els recursos que tenim nosaltres" amb els quals poder cobrir les seves necessitats. "No només parlem de sexe, sinó d'alimentació, dels fills i de la seva escolarització", entre molts altres factors, diu. I és que cada cas és un món. "No podem dibuixar un perfil genèric d'usuària, sinó que cadascuna d'elles té una problemàtica diferent", detalla.

Tant Ruiz com Jiménez assenyalen que en els últims anys la unitat té més feina. D'entrada, per la bona tasca feta fins ara, el que ha provocat que les prostitutes hagin deixat enrere el recel inicial i se'n refiïn. "Tenim fins i tot una bona relació amb els clubs, quelcom que anys enrere era impossible". La confiança, novament, és la clau. "Han entès que l'únic que volem és fer costat a les noies", indica Jiménez. Però també, segons apunta la psicòloga, la unitat ha anat a més pel context econòmic que s'ha viscut a l'Estat. "En funció del context laboral que tinguem al futur i dels afers d'estrangeria", la tendència seguirà anant a l'alça o s'estancarà. Les coses podrien canviar en cas que la professió es legalitzés, quelcom que les professionals del sexe han reclamat sovint però que per a Jiménez "és complicat, per no dir impossible". "La societat és molt cínica i no està preparada per acceptar-ho", assegura.

El paper del consistori

"No tenim un programa específic d'atenció a les prostitutes, però evidentment es tracta d'un col·lectiu que sí que pot ser que tingui necessitat de ser atès", diu la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Reus, Montserrat Vilella. L'obstacle, segons explica, es produeix perquè la majoria de dones que han volgut ser ateses als Serveis Socials de la ciutat són d'altres municipis. "Entre l'any passat i aquest han vingut 24 persones, el 70% de les quals no vivien a Reus", revela. "I en això no hi podem incidir, perquè han de ser ateses allà on visquin", afegeix.

El procediment d'atenció és complex. "Hem de tenir especial cura en cas que algú les obligui a exercir, perquè si és així actuem amb la Guàrdia Urbana", segueix. "També les acompanyem en tot moment, més encara si es tracta d'una menor d’edat", declara Vilella. "Si tenen fills, pot ser que aquestes criatures estiguin ben ateses i no hi hagi cap problema, però a vegades pot ser que hi hagi dificultats en la criança", raona, motiu pel qual des dels Serveis Socials se'ls dóna "la cobertura que necessitin". En tot cas, Vilella manifesta que és difícil estabir la xifra de meretrius tractades, perquè "potser ho són, les atenem i no ho sabem". 

El tercer dels reportatges d'aquesta sèrie dedicada a l'anàlisi de la prostitució a la ciutat i a la demarcació es tancarà aquest proper dimecres amb un reportatge centrat en el paper que els cossos policials tenen a l'hora d'atendre les professionals del sexe i les investigacions per desmantellar les xarxes organitzades que operen al nostre territori. En el primer, publicat aquest passat dilluns, les protagonistes han estat les professionals del sexe.