Ramon Alberch: 'Els arxius hauran de tenir una despesa massiva contínua'

“Els documents històrics no són innocents, tenen un valor jurídic”. Amb aquesta constatació referent a una carta que va decantar el plet entre l’Estat espanyol i els caçatresors de l’Odissey Explorer, el president d’Arxivers sense Fronteres Internacional, Ramon Alberch, ha volgut desmentir la idea que els arxius són únicament espais de conservació històrica sinó que poden tenir una càrrega importantíssima de prova i de fiabilitat que, davant les noves tecnologies, està per veure si es mantindrà, per exemple, dintre de dos segles. Alberch, que ha pronunciat la conferència inaugural de la 4a Jornada d’Arxius de l’Arxiu Municipal de Reus i l’Arxiu Comarcal del Baix Camp, ha centrat la seva ponència en la preservació dels documents, un dels reptes principals de l’anomenada administració electrònica. Partint d’un recorregut cronòlogic de les condicions de durabilitat de materials com els pergamins, el naixement del primer paper que es preservava amb millors condicions en obtenir-se de draps i el que s’ha emprat a partir de mitjans del segle XIX a partir de la transformació de la fusta, Alberch ha posat èmfasi en la necessitat d’assumir social i políticament que les instal·lacions dels arxius hauran de tenir “una despesa massiva contínua”. Segons Alberch, l’aposta per la digitalització no pot limitar-se a una única inversió final sinó que haurà d’enfocar-se permanentment a conceptes com les despeses de conservació dels documents o les tasques de migració per evitar l’obsolència tecnològica dels materials. “Estem en el regne de les TIC i el segon diluvi, el de la informació” ha comentat Alberch qui ha reivindicat el paper “assenyat” dels arxivers davant la tecnofília social actual. En aquest sentit, ha explicat que els documents de fax ja no són majoritàriament de consulta per l’absència de qualitat d’aquest suport.

“No hi ha vides minúscules sinó ombres gegantines” ha assenyalat David Iglésias, cap de secció de documentació forogràfica i audiovisual de l’Ajuntament de Girona qui ha incidit en la necessitat de pensar “una estratègia” tan social com personal en relació a l’ús de la imatge en la nostra societat. Iglésias ha recordat que la indústria i les grans empreses ja la tenen respecte a les metadades i que no és a causa, precisament, “d’un interès pel patrimoni” sinó a la consciència de la utilitat que pot tenir en l’allau actual d’imatges. En el terreny analògic, l’expert ha explicat que en l’actualitat s’ha iniciat un pla nacional per digitalitzar un segle i mig de fotografia.

Documents sonors

En la franja de matí, la quarta edició de la Jornada d’Arxius s’ha completat amb la ponència de Magarida Ullate, cap de la unitat de sonors i audiovisuals de la Biblioteca de Catalunya. Entre d’altres temes, Ullate ha explicat diferents experiències de la Biblioteca de Catalunya respecte la conservació i preservació dels fons de la institució com ara les mesures físiques, el tipus de mobiliari o les característiques dels enfudatges dels documents sonors que hi preserva. Ullate també s’ha referit als treballs de diferents alumnes que hi han fet pràctiques que han trobat solucions per determinades qüestions de preservació que posteriorment s’han impulsat des de l’empresa privada. Respecte la conservació d’aquest tipus de fons, Ullate ha dit que “no hi ha experts ni a Espanya ni a Europa” molt sovint.

El '#Cuéntalo' com a experìència

Definitivament centrat en el món de les metadades i, especialment, dels tuits, Aniol Maria Vallès, arxiver i membre del grup de treball sobre transparència i dades obertes de l’AAC-GD ha presentat els resultats de les captures que ha realitzat respecte a moviments com el '#Cuéntalo' arran de la sentència de ‘La manada’. En total, Vallès juntament amb altres experts va capturar i estudiar els 2,75 tuits que es van generar entre el 26 d’abril del 2018 i el 13 de maig de 2018. Classificats en 5 categories (assassinats, violació, agressió/abús, por i ràbia i els anti-Cuéntalo), Vallès ha pormenoritzat algunes de les conclusions d’aquest ingent treball en què van participar també Karma Peiró o Cristina Fallarás. Segons Vallès, 40.000 tuits es van realitzar en primera persona i tan sols 4.000 eren en contra del moviment espontani que es va generar per la sentència. Les captures també mostren que hi van participar persones de més de 60 països, entre els quals principalment Argentina i Mèxic on alguns dels tuiters eren menors i van relatar la seva experiència personal.