Ramon Ferran, l’artista compromès

En el marc protocolari del lliurament dels Guardons de la ciutat de Reus, el proper divendres l’Ajuntament de Reus nomenarà, a títol pòstum, l’artista Ramon Ferran i Pagès (Reus, 1927-2015) com a Fill Il·lustre de la ciutat. Un acte simbòlic que reconeixerà la trajectòria d’aquest creador que va destacar en terrenys com la medallística, el gravat i l’escultura però que també va excel·lir en camps com el compromís polític i social a nivell local i nacional. Prova d’aquests mèrits és que la distinció honorífica d’aquesta setmana se suma als homenatges, entre ells el de l’escola d’art del Centre de Lectura del passat juny, que s’han succeït en els darrers mesos des de la seva mort el passat gener.

Com molts altres artistes d’una generació marcada per la Guerra Civil, el camí per assolir els coneixements plàstics de Ferran va ser llarg. A les dificultats personals i del moment històric, Ferran va haver d’afegir el fet d’haver nascut en un entorn “mig pagès, de gent humil que havia perdut la guerra”, en paraules del seu fill, Marc Ferran, que també es dedica al camp de la cultura. Dificultats que l’artista reusenc va superar gràcies al suport de la seva mare, la seva vàlua artística i el seu treball constant tant a nivell d’ofici com en altres tasques de subsistència fins a poder cursar els estudis de Belles Arts a Barcelona.

El fill de l’artista opina que aleshores "el context reusenc era molt àrid per la creació artística" en trobar-se molt allunyada dels circuits i les formes trencadores del nou art.

Superats els principals entrebancs, Ferran va desenvolupar-se artísticament en els terrenys de l’escultura, el gravat i la medallística. Precisament en aquesta darrera disciplina, el reusenc va realitzar, per exemple, la medalla del 75è aniversari del FC Barcelona i, ja consagrat, la del 150è aniversari del Centre de Lectura. En aquest sentit, el president de l’ateneu reusenc, Xavier Filella, afirma que “serà el gran artista del segle XX que quedarà en el temps, el que ha dominat totes les tècniques”.

A la seva reconeguda faceta artística, caldria afegir també la tasca docent adreçada tant a escolars com a especialistes a través de l’escola d’Art de la Diputació de Tarragona de la qual va ser director així com el seu treball per a impulsar l’escola d’Art de Reus. En l’homenatge del Centre de Lectura, Albert Macaya assegurava que “Ferran ens va ensenyar a mirar” mentre que Salvador Juanpere valorava tant “la generositat” com “la complicitat” que va tenir amb els nous artistes.

Més enllà del món artístic, el compromís de Ferran es va estendre al món polític i social a través de la seva militància al PSUC i a altres moviments socials. Durant el primer mandat municipal (1979-83), Ferran va ser regidor de Cultura, un període que unànimament es valora de forma brillant.”Va ser capaç de congriar la complicitat d’un grup d’artistes joves, un dels moments més esplendorosos de les arts plàstiques d’aquesta ciutat” assegura l’exregidor Joaquim Besora que va coincidir amb ell en aquella etapa. Besora també destaca la seva tasca en matèria d’elements festius així com el seu impuls a la constitució del Consorci del teatre Fortuny o l’ajuda a noves entitats teatrals de la ciutat