-
Una imatge de la xerrada sobre trobar feina
Aleida López
Les IV Jornades Reus Refugi arriben a la seva fi després de tres dies d'activitats. En aquesta edició, l'organització ha apostat per oferir diverses propostes a diferents espais de la ciutat. Les darreres han tingut lloc aquest dissabte 27 de novembre al Centre de Lectura, amb una bona afluència de públic. Concretament, es tractava d'una conferència sobre la situació dels docents a Colòmbia i una taula rodona amb l'odissea de trobar feina sent nouvingut com a tema central, que es podien seguir en directe a través del canal de Youtube de l'entitat (i que encara es poden veure).
"Estem contents", assenyala el membre de Reus Refugi, Eduard López, qui comenta que, tot i els petits problemes d'última hora, els actes han anat "molt bé". Assegura que finalitzen aquesta quarta edició "amb bones sensacions", tot i que encara cal fer el balanç intern a l'assemblea. Personalment, López creu que aquestes jornades també han estat profitoses per la dinàmica interna de l'entitat: "Algunes persones, per diferents motius, havien estat una mica distanciades últimament, i tot això d'aquests dies ens ha fet tornar a connectar bé i fer equip de nou", ha comentat.
Oscar Iván Socha Parra va protagonitzar la primera xerrada de la jornada de dissabte, sobre la repressió que pateixen els docents a Colòmbia, accentuada sobretot en entorns rurals. Socha va compartir amb el públic diversos materials sobre el seu país, un vídeo de la zona on havia treballat (el corregimiento de Turbay) i diverses notícies; així com les amenaces en forma de notes que havien rebut ell i els seus companys.
El professor colombià resideix a Reus des d'aquest estiu juntament amb la seva família, a l'espera que es resolgui la seva sol·licitud d'asil. Durant la seva intervenció, va explicar que valora molt poder estar aquí, en un lloc "sa i estalvi".
La segona proposta era una taula rodona per parlar sobre el fet de trobar feina sent una persona estrangera que acaba d'arribar d'un altre país. Hi van participar tres joves, en Baha, en Souleymane i en Dembelé; i també M. Elisa Puigrodon, orientadora laboral, i Karim Sabni, soci fundador de la Cooperativa Idària i portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF).
Puigrodon va resumir que, un cop aquí, el que ha de fer la persona és "treure a la llum tot el seu passat i convertir-ho en papers". D'aquesta manera, s'intenta veure "què porta a la seva motxilla" i establir noves línies de formació que li puguin ser útils. El procés d'entrar al mercat laboral i trobar una feina més o menys estable pot durar entre 3 o 4 anys, però en molts casos es pot allargar perfectament 8 o 9 anys, va explicar la professional.
Per part seva, Sabni va posar èmfasi que per a les administracions "no existeixen les persones en situació administrativa irregular", ja que no estan contemplades per a res. Va explicar la seva tasca a la cooperativa que, des de l'economia social i solidària, aposta per donar feina i contribuir a regularitzar la situació d'aquestes persones. A més, també va posar en relleu que veritablement "existeix tot un submón" de gent que sobreviu com pot en l'economia submergida; i de la importància de treballar en xarxa, de la sensibilització i de la informació per tal d'oferir sortides.
A més a més, els tres joves van aportar les seves experiències personals a l'hora d'afrontar la situació de ser nou a un lloc, no parlar l'idioma, i posar-se a buscar feina. El Baha va remarcar que, al contrari del seu país d'origen, "aquí a Europa el que hi ha és el dret, i si es respecta, doncs tot va millor". També va reiterar les seves ganes de treballar, ja que aquest és el primer pas necessari per poder viure dignament. "Les dificultats que sorgeixen pel camí no poden impedir que arribis a aconseguir el que volies", va concloure.
López afirma que la idea és "mantenir aquestes jornades", tot i que cal veure quina orientació prendran en les pròximes edicions. Més enllà d'aquesta iniciativa, i de la tasca d'acompanyament i sensibilització que Reus Refugi fa dia rere dia, López avança que la pròxima cita està prevista pel 12 de desembre, en un acte per tal de commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans (10 de desembre) i el Dia Internacional de la Persona Migrant (18 de desembre).
"Estem contents", assenyala el membre de Reus Refugi, Eduard López, qui comenta que, tot i els petits problemes d'última hora, els actes han anat "molt bé". Assegura que finalitzen aquesta quarta edició "amb bones sensacions", tot i que encara cal fer el balanç intern a l'assemblea. Personalment, López creu que aquestes jornades també han estat profitoses per la dinàmica interna de l'entitat: "Algunes persones, per diferents motius, havien estat una mica distanciades últimament, i tot això d'aquests dies ens ha fet tornar a connectar bé i fer equip de nou", ha comentat.
Ser professor a Colòmbia
Oscar Iván Socha Parra va protagonitzar la primera xerrada de la jornada de dissabte, sobre la repressió que pateixen els docents a Colòmbia, accentuada sobretot en entorns rurals. Socha va compartir amb el públic diversos materials sobre el seu país, un vídeo de la zona on havia treballat (el corregimiento de Turbay) i diverses notícies; així com les amenaces en forma de notes que havien rebut ell i els seus companys.
El professor colombià resideix a Reus des d'aquest estiu juntament amb la seva família, a l'espera que es resolgui la seva sol·licitud d'asil. Durant la seva intervenció, va explicar que valora molt poder estar aquí, en un lloc "sa i estalvi".
Trobar feina sent estranger
La segona proposta era una taula rodona per parlar sobre el fet de trobar feina sent una persona estrangera que acaba d'arribar d'un altre país. Hi van participar tres joves, en Baha, en Souleymane i en Dembelé; i també M. Elisa Puigrodon, orientadora laboral, i Karim Sabni, soci fundador de la Cooperativa Idària i portaveu de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF).
Puigrodon va resumir que, un cop aquí, el que ha de fer la persona és "treure a la llum tot el seu passat i convertir-ho en papers". D'aquesta manera, s'intenta veure "què porta a la seva motxilla" i establir noves línies de formació que li puguin ser útils. El procés d'entrar al mercat laboral i trobar una feina més o menys estable pot durar entre 3 o 4 anys, però en molts casos es pot allargar perfectament 8 o 9 anys, va explicar la professional.
Per part seva, Sabni va posar èmfasi que per a les administracions "no existeixen les persones en situació administrativa irregular", ja que no estan contemplades per a res. Va explicar la seva tasca a la cooperativa que, des de l'economia social i solidària, aposta per donar feina i contribuir a regularitzar la situació d'aquestes persones. A més, també va posar en relleu que veritablement "existeix tot un submón" de gent que sobreviu com pot en l'economia submergida; i de la importància de treballar en xarxa, de la sensibilització i de la informació per tal d'oferir sortides.
A més a més, els tres joves van aportar les seves experiències personals a l'hora d'afrontar la situació de ser nou a un lloc, no parlar l'idioma, i posar-se a buscar feina. El Baha va remarcar que, al contrari del seu país d'origen, "aquí a Europa el que hi ha és el dret, i si es respecta, doncs tot va millor". També va reiterar les seves ganes de treballar, ja que aquest és el primer pas necessari per poder viure dignament. "Les dificultats que sorgeixen pel camí no poden impedir que arribis a aconseguir el que volies", va concloure.
Unes jornades que han arribat per quedar-se
López afirma que la idea és "mantenir aquestes jornades", tot i que cal veure quina orientació prendran en les pròximes edicions. Més enllà d'aquesta iniciativa, i de la tasca d'acompanyament i sensibilització que Reus Refugi fa dia rere dia, López avança que la pròxima cita està prevista pel 12 de desembre, en un acte per tal de commemorar el Dia Internacional dels Drets Humans (10 de desembre) i el Dia Internacional de la Persona Migrant (18 de desembre).
Etiquetes:
