Sagessa assegura que la facturació 'fantasma' de Traiber és un error comptable

L'aixecament del secret de sumari de la peça 4 d'Innova, amb més de 12.000 pàgines, no aporta grans novetats a la instrucció d'una causa que investiga un possible tràfic d'influències dels responsables de l'Ajuntament de Reus, així com la implantació de les pròtesis de Traiber en mal estat. No obstant això, sí que han sortit a la llum detalls de la investigació que fins ara no es coneixen. Un dels més rellevants és la justificació donada per Sagessa respecte a un possible desfalc de 2,4 milions d'euros en la facturació de Traiber de l'any 2007. Segons l'empresa sanitària, el desequilibri té el seu origen en un error humà i comptable de l'administrativa que havia d'informar l'Agència Tributària de la facturació de l'Hospital de Sant Joan, que s'hauria equivocat en la quantitat posada. Quan el jutge reclama poder parlar amb aquesta empleada, l'empresa notifica que és morta des de l'estiu del 2012.

Una carta signada per la cap de la Unitat d'Informació per a la Gestió de l'Hospital de Sant Joan, Montse Uceda, indica que les factures rebudes i registrades de Traiber pel 2007 eren de 474.853,25 euros, una quantitat que no es correspon amb els 2.974.853,01 euros que es van declarar a l'Agència Tributària. "La diferència és fruit d'un error humà en la transcripció de la quantitat, ja que les dades que s'informen es generen manualment pel departament d'informàtica i són introduïdes manualment una per una per un administratiu del departament comptable", indica la responsable en l'informe. Per la seva banda, Traiber declarava uns ingressos superiors al mig milió d'euros, en cap cas arribant als gairebé 3 milions.

Uceda indica que en tractar-se d'una declaració merament informativa, l'error no es va detectar amb posterioritat i no es va corregir. A la vegada, l'Agència Tributària no va rebre cap comunicació. Arran de les detencions i registres de la Guàrdia Civil, del 28 d'abril de 2015, quan van entrar a l'Ajuntament de Reus i altres dependències municipals, els agents van descobrir que hi havia una diferència de 2,4 milions entre la quantitat que l'hospital deia que havia pagat a Traiber i els ingressos reconeguts per l'empresa.

Reunions constants d'alt nivell polític de Márquez

Un dels principals indicis del jutge per dir que Traiber va influir i pressionar en les decisions polítiques per lucrar-se de l'adjudicació de contractes es troba en l'agenda de Márquez que la Guàrdia Civil va trobar quan es va entrar al seu domicili. En aquesta es troben diferents reunions amb l'alcalde, Carles Pellicer, així com amb altres membres del govern municipal, de Sagessa i de la Generalitat de Catalunya.

En la seva declaració després de ser detingut, Márquez assegura que no li consta que el govern autonòmic fes res per pressionar l'Ajuntament de Reus i reconeix sentir-se "cabrejat" perquè l'havien deixat fora de la facturació de l'hospital. Posteriorment, assegura que a l'ajuntament li van dir que fes un apropament al director d'ortopèdia del centre sanitari per fer-lo canviar d'opinió i que en diverses reunions es va acordar tornar a vendre les pròtesis.

Precisament, una de les declaracions més sucoses del sumari és la del metge encarregat de decidir les contractacions, Alfredo González, qui descriu pressions d'alt nivell després d'una primera negativa per comprar les pròtesis de Traiber. D'una reunió celebrada amb representants polítics i de la direcció de Sagessa i l'Hospital, el metge assegura que "el senyor Márquez va exposar els seus motius, la doctora Closa no va dir res i el senyor Arza es va mantenir en una posició discreta perquè estava allà per donar suport al senyor Márquez".

Després de diverses reunions, González diu que es va continuar sentint pressionat per no haver arribat a cap solució satisfactòria per Traiber. Finalment, les pròtesis de l'empresa reusenca van tornar a l'Hospital de Sant Joan després de l'increment de partides de la Generalitat per reduir les llistes d'espera i que la fàbrica Suïssa que les subministrava deixés de fer-ho durant 3 o 4 mesos.

Per últim, el metge assegura que no va rebre pressions directament de l'exprimera tinent d'alcalde, Teresa Gomis, però sí que tenia coneixement de la presència de Márquez "cada dos per tres" i per insistir en la necessitat d'augmentar la facturació amb Sagessa. Per últim, González se sorprèn que el propietari de Traiber estigués present en una de les reunions, entre febrer i març del 2014, per preparar el nou concurs de pròtesis, quan podia ser un dels adjudicataris. Finalment, però, aquest concurs no es va licitar.

Tota la contractació des del 8 de juny de 1995, en qüestió

El sumari inclou centenars de pàgines dedicades als contractes signats entre Sagessa i els seus proveïdors, sota la sospita que aquests no s'adequen a la llei pública de contractació. Per tal de reforçar el seu argumentari, Diego Álvarez de Juan encarrega un informe a l'interventor de l'Estat a Catalunya i aquest conclou que l'Hospital de Sant Joan és un organisme públic i que per tant s'ha de regir per la normativa pública. Tots els contractes signats a partir del 8 de juny de 1995, quan es va aprovar la llei estatal vigent, que no s'han realitzat d'acord amb aquests procediments, són susceptibles de ser irregulars.

Precisament, Teresa Gomis, en la seva declaració, assegura que Josep Prat i les persones que dirigien l'hospital el gestionaven com una empresa privada i que els consellers polítics no tenien gaire poder de decisió o de rebat. L'exprimera tinent d'alcalde reconeix que no estava preparada per ocupar aquest càrrec, així com la majoria dels representants polítics, i per això va reclamar a l'alcalde que el consell estigués format per professionals. Fins i tot, Gomis reconeix que la van escollir per gestionar l'àmbit sanitari perquè del govern municipal era la que més relació tenia amb la medicina, en donar classes de l'assignatura d'Estadística a la Facultat de Medicina de la URV.

Evidentment, l'exprimera tinent d'alcalde nega qualsevol ordre per contractar Traiber, a diferència del que assegura Josep Prat, qui afirma que Luis Márquez va finançar la campanya electoral de CiU i que per això se l'havia de tornar el favor contractant-li serveis. Per últim, cal subratllar que gran part del sumari està ple d'informes policials i pericials que demostren el mal estat de les pròtesis i els suposats suborns en metàl·lic a metges d'hospitals de Catalunya per col·locar el material de l'empresa reusenca, sabent del seu estat.