Un model comercial d'altres temps

Reus té un parell de galeries comercials, potser allunyades del rovell de l’ou però en tot cas ben connectades amb les vies principals reusenques. El model actual es dirigeix cap a les grans superfícies, malgrat que temps enrere es va voler apostar per un concepte diferent per dinamitzar l'entorn del tomb de ravals. A tocar del Pallol, l’espai Nou Centre comunica la plaça de la Sang amb la Riera de Miró. Hi ha 23 locals, dels quals una dotzena estan actius. La resta, però, són buits. Els cartells de les immobiliàries que els lloguen o venen són per totes bandes. Alguns, de fet, tan sols han estat ocupats un únic cop. És el cas d’un petit establiment en què als anys 90 hi va haver una rellotgeria. Qui hi passi per davant encara hi veurà el rètol instal·lat en què s'hi llegeix 'Tic tac' i l'interior del cubicle ple de pols.

'No convida a quedar-s'hi'

“No ho sé molt bé, per què no han funcionat”, es pregunta la Lídia, una veïna de la zona, que passa per les galeries “entre cinc i sis cops al dia”. “Hi passo sovint però és veritat que no m’hi aturo”, afegeix. “Potser és perquè no convida a quedar-s’hi, és com trist perquè tot està tancat”, conclou. Això sí, els locals que funcionen són ja veterans. És el cas de la cafeteria Roma, que fa cantonada amb la cruïlla entre el raval i la Sang, i on sempre hi ha taules plenes de gent que esmorza o fa les cerveses de mitja tarda. Temps enrere, de fet, n’hi va haver una altra però va tancar. Fins i tot hi va haver qui va provar sort amb una empresa que organitzava festes i comiats de solter. No en va tenir.

Dos altres negocis que han resistit el pas dels anys al Nou Centre són la perruqueria Moncar i la tintoreria i bugaderia Moben-net. Les galeries, els baixos d’un complex d’habitatges, acullen també altres sectors i activitats, tals com assessories o entitats com l’Associació de Marxants. “És una percepció, però potser no han acabat mai de rutllar perquè l’atractiu de Reus és que les botigues són al carrer, a l’aire lliure, i les galeries són més o menys tancades”, indica per part seva l’agent immobiliari Sergi Guillén, de Finques Sagi.

El fotomatón de les Quer

Les Galeries Quer, amb l’accés principal a l’avinguda Prat de la Riba, són “un emblema de la ciutat”, tal i com les descriuen des de l’autoescola Prim. Amb més de 40 anys de vida a la ciutat, aquest centre de botigues “les ha vistes de tots colors”. Actualment la planta inferior és pràcticament buida, i la que és a peu de carrer té diversos locals buits. “Anys enrere, als 80, això estava ple. A sota, per exemple, hi ha haver una cafeteria i una perruqueria”, recorden. Un vídeoclub, un establiment de Guissona, una gran botiga de regals i bijuteria o un 'outlet', entre molts d’altres, han ocupat l’espai. Hi ha una desena de negocis en funcionament a tot el complex.

El principal reclam, amb tot, segueix sent el fotomaton del vestíbul principal. “Sempre hi ha estat, és cert, i encara tira”, subratllen. Actualment segueix havent-hi moviment, però de locals se n’han obert i tancat diversos per diverses raons, tals com els preus dels lloguers. Un dels establiments que ara és obert i que fa cantonada amb el carrer dels Recs (on hi ha un accés lateral), és una botiga de marcs. Abans, s’havia provat sort amb la venda de roba d’estètica hip hop, una sabateria i fins i tot un negoci dedicat a la informàtica d’efímera existència.

Sigui com sigui, les dues galeries resisteixen com poden el pas del temps. Potser és perquè totes dues compten amb negocis que s'han fet una clientela lleial, o perquè en el cas de les botigues de Nou Centre, formen part del necessari comerç de barri d'Horts de Miró. Els grans centres comercials a les perifèries i a l''upper' Reus, gegants amb desenes de firmes, centren ara la preferència dels consumidors. No obstant això, hi ha qui encara s'estima més el tracte directe i personal d'un establiment de dècades d'existència, sigui una autoescola, una tintoreria o una gestoria, mostra d'un temps en què la ciutat tenia un altre model d'atendre les necessitats de la seva gent.