Aquest és un bon moment per recordar la controvèrsia entre Rosa Luxemburg i Lenin sobre la qüestió nacional. Ho faig, però, d'una manera breu, i segurament superficial.
Cal dir, en primer lloc, que la qüestió nacional sempre ha generat controversia dins del marxisme, començant pels pronunciaments del seu fundador.
Karl Marx, en carta a Friedrich Engels, el 2 novembre de 1867 va fer palesa aquesta contradicció tot dient: "Abans jo considerava impossible la separació d'Irlanda d'Anglaterra. Ara la considero inevitable, encara que després de la separació s'arribi a la federació". Uns dies més tard, en l'informe al Consell de la Primera Internacional, Marx hi feia constar: "L'interès absolut i directe de la classe obrera anglesa exigeix la ruptura de la seva actual unió amb Irlanda".
Molts anys despres, el debat sobre la questió nacional es va revifar just quan Karl Kautsky, aleshores el personatge més respectat dins del moviment socialista internacional, estava abandonant l'ortodòxia marxista per asimilar acriticamente el concepte de democràcia amb el significat que avui en dia encara es coneix en el món capitalista.
Lenin , llavors, va voler mantenir en peus l'ideari socialista i va proposar unir la lluita contra el capitalisme amb la defensa de reivindicacions democràtiques que els capitalistes estaven poc interesat en defensar, combatent, a la vegada, les expresions de reformisme que s'anaven instalant en el moviment socialista.
Un tema de debat, va ser, justament, la posicio a pendre davant la dependència d'un país "oprimit" con era aleshora Polònia, per un altre "opressor", com era Rússia. Aquí Lenin va xocar frontalment amb Rosa Luxemburg, que a la vegada mantenia una forta controversia amb el Partit Socialista de Polònia defensor del dret a la lliure determinació.
Rosa Luxemburg, estava molt radicalitzada, i amb raó, per el paper antisocial de la burgesía polaca i temia que l'autodeterminació de Polonia (que aleshores depenia de Rússia) afavorís a aquesta burgesia. Només es manifestava partidària "de l'autodeterminació en els petits estats on la independència depèn dels grans".
Lenin, en canvi, suggeria una cosa que ara encara és més vàlida que llavors: "No només els petits Estats sinó també Rússia, per exemple, depenen completament, en el sentit econòmic, de la potència del capitalisme financer imperialista d'els països burgesos rics".
Les pors de Rosa Luxeembur, la portaven a dir que : "Reconèixer el dret a l'autodeterminació equival a donar suport al nacionalisme burgès de les nacions oprimides". Lenin li replicava: "Resulta que tement el nacionalisme de la burgesia de les nacions oprimides Rosa Luxemburg afavoreix, en realitat, el nacionalisme ultrarreacionario dels russos", i afagia més endevant: "Apassionada per la lluita contra el nacionalisme a Polònia ha oblidat el nacionalisme rus, i aquest nacionalisme és ara el més temible".
Per Lenin, el nacionalisme rus era més feudal que burgès i consistia en "el major fre per a la democràcia i la lluita proletària".
El debat té punts de contacte amb tot el que aquest dies sentim a Catalunya.Per una banda, reapareix el fetitxisme vers la democràcia burgesa, tot i que aquesta democracia no té cap mirament per els procediments democràtics, com es veu en la llei alectoral, amb la utilització abusiva del tribunal Constitucional com a tercera cambra o amb la negació del dret a la lliure determinació.
D'altra banda, el rebuig cap a les polítiques burgeses del govern català, porta a alguns a obsessionar-se amb aquesta govern, oblidant el caràcter ultrareaccionari del govern central i els continguts oligàrquics i centralistes de l'actual Estat espanyol.
Hi ha, sortosament, un moviment contestaria a favor dels drets nacionals de Catalunya que incorpora moltes persones d'esquerres. Aquesta moviment s'allunya dels plantejaments de Rosa Luxemburg sobre la qüestió nacional. Però seria de desitjar que això vingués de la mà, d'un acostament cap als posicionaments revolucionaries que respecte a la mobilització de les masses, sobre la lluita democràtica i social i pel que fa al vincle entre reformes i revolució, sempre va mantenir la inoblidable i exemplar Rosa Luxemburg.
Antoni Puig és llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses, i tècnic superior en Seguretat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics