Els que canviem de llengua quan parlem amb una persona que sabem que és castellanoparlant, fins ara ho justifiquem que és per respecte i educació, per allò que potser no ens entendrà. Per respecte i educació, algú no catalanoparlant, a Catalunya canvia? Clar, això vist des del punt de vista de qui considera que Catalunya és Espanya amb el castellà n'hi ha prou i no hi ha ni motiu de debat. No s'hauria de portar a l'extrem d’haver de justificar o argumentar el parlar amb la llengua d'un, on sigui i davant de qui sigui, i més a casa seva.
No pot ser que en quinze anys, quan la població ha crescut, el català tingui mig milió de "baixes", que un de cada tres residents a Catalunya parla català de manera habitual, i que vuit de cada deu catalanoparlants canviïn la llengua quan algú els parla en castellà, segons l'Informe CAT 2021. Això té la senzilla explicació que l'augment ha estat basant-se en immigrants, que no precisen ni senten la necessitat d’aprendre i parlar la llengua pròpia del lloc de la seva residència, i molt pitjor si, com és el cas, n'hi ha una altra de més expansió i protecció.
També es diu que nou de cada deu productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català, sense que ningú vigili i fiscalitzi el seu compliment. I que segueix incomplint-se la llei del cinema, sense cap acusació particular, sense cap grup polític que ho denuncii, ni cap fiscal requereixi una investigació al respecte.
O la tan d'actualitat, nova llei de l'audiovisual, que, tot i que esgrimeixen que tan sols és un projecte, ja s'ha filtrat que no contempla cap quota de producció i projecció en català, i que no hi ha pressupost per a tal dispendi. Punt que tampoc consta en cap ordre del dia de cap comissió de treball, ni de la taula de diàleg parada entre l’Estat i Catalunya.
És possible que no existeixi ningú amb prou força i influència per a contrarestar els que això els hi va de cara, que ja els hi està bé, perquè el que voldrien és veure el català al contenidor de les escombraries.
No pot ser que en quinze anys, quan la població ha crescut, el català tingui mig milió de "baixes", que un de cada tres residents a Catalunya parla català de manera habitual, i que vuit de cada deu catalanoparlants canviïn la llengua quan algú els parla en castellà, segons l'Informe CAT 2021. Això té la senzilla explicació que l'augment ha estat basant-se en immigrants, que no precisen ni senten la necessitat d’aprendre i parlar la llengua pròpia del lloc de la seva residència, i molt pitjor si, com és el cas, n'hi ha una altra de més expansió i protecció.
També es diu que nou de cada deu productes incompleixen la normativa de Catalunya que obliga a etiquetar en català, sense que ningú vigili i fiscalitzi el seu compliment. I que segueix incomplint-se la llei del cinema, sense cap acusació particular, sense cap grup polític que ho denuncii, ni cap fiscal requereixi una investigació al respecte.
O la tan d'actualitat, nova llei de l'audiovisual, que, tot i que esgrimeixen que tan sols és un projecte, ja s'ha filtrat que no contempla cap quota de producció i projecció en català, i que no hi ha pressupost per a tal dispendi. Punt que tampoc consta en cap ordre del dia de cap comissió de treball, ni de la taula de diàleg parada entre l’Estat i Catalunya.
És possible que no existeixi ningú amb prou força i influència per a contrarestar els que això els hi va de cara, que ja els hi està bé, perquè el que voldrien és veure el català al contenidor de les escombraries.
