-
Imatge aèria d'una planta fotovoltaica prop de la presa de la Talarn.
Visiondrone
La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, vol modificar abans de novembre el decret de les renovables, del 2019, que regula el desplegament de les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Els canvis busquen, en primer lloc, assegurar la participació del territori, i així impedir que proliferin projectes sense l’acord d'almenys el 85% dels propietaris dels terrenys.
A més, els promotors estaran obligats a informar dels seus projectes als ajuntaments. Així mateix, volen distribuir el nombre d’instal·lacions, per evitar la concentració d’equipaments a les mateixes zones. I, finalment, també es vol impedir que la transició energètica comporti la substitució massiva de camps de conreu per plaques fotovoltaiques i generadors eòlics.
En aquest sentit, Jordà ha explicat que l'agricultura i el medi ambient no són "antagònics", ja que els agricultors són "els veritables gestors del territori" i els que més poden preservar la biodiversitat. Per això, aposta per la cogovernança amb tots els agents implicats, un sistema més lent però més efectiu de protecció del territori i que genera menys malestar a la població afectada, ha dit.
La seva prioritat principal serà la producció energètica i ha apostat per un model "sobirà, democratitzat i proper en la captació, transport i distribució". De fet, ha dit que el Govern posarà "dues velocitats més" a la implantació d'energies renovables. "Si no ho fem nosaltres, ens ho faran des de fora i seguint el model oligopolístic del segle XX", ha reblat.
Requisits per als promotors
Així, els projectes fotovoltaics i eòlics només podran iniciar la seva tramitació si compten amb l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar a l’entorn del 85% de la superfície.
A més, per presentar els projectes, els promotors també hauran d’acreditar que n’han informat els ajuntaments corresponents. Tant l’acord dels propietaris com el coneixement dels ajuntaments serà un requisit indispensable per a tots els projectes encara pendents de sortir a informació pública, per tant, per a totes les instal·lacions projectades al Pallars. Des de l’aprovació d’aquesta norma, de finals de novembre del 2019, els promotors han presentat 522 avantprojectes.
La Generalitat ha rebut 380 propostes d’instal·lacions fotovoltaiques i 142 d’eòliques. L’òrgan encarregat d’analitzar-ne la viabilitat de l’emplaçament, anomenat Ponència de les renovables, n’ha analitzat 392. S’ha donat el vistiplau a la tramitació de 253. D’aquestes, n’hi ha 4 que ja han arribat al tràmit d’informació pública, totes fotovoltaiques.
Només al Pallars Jussà, han entrat fins la data prop d'una vintena d’expedients per instal·lar plaques solars, que sumen un total de 632 hectàrees, de les quals només se n’han considerat 3 com a no viables. Aquestes dades, així com el Visor ambiental i dades d'energies renovables, les trobareu seguint aquest enllaç.
A més, els promotors estaran obligats a informar dels seus projectes als ajuntaments. Així mateix, volen distribuir el nombre d’instal·lacions, per evitar la concentració d’equipaments a les mateixes zones. I, finalment, també es vol impedir que la transició energètica comporti la substitució massiva de camps de conreu per plaques fotovoltaiques i generadors eòlics.
En aquest sentit, Jordà ha explicat que l'agricultura i el medi ambient no són "antagònics", ja que els agricultors són "els veritables gestors del territori" i els que més poden preservar la biodiversitat. Per això, aposta per la cogovernança amb tots els agents implicats, un sistema més lent però més efectiu de protecció del territori i que genera menys malestar a la població afectada, ha dit.
La seva prioritat principal serà la producció energètica i ha apostat per un model "sobirà, democratitzat i proper en la captació, transport i distribució". De fet, ha dit que el Govern posarà "dues velocitats més" a la implantació d'energies renovables. "Si no ho fem nosaltres, ens ho faran des de fora i seguint el model oligopolístic del segle XX", ha reblat.
Requisits per als promotors
Així, els projectes fotovoltaics i eòlics només podran iniciar la seva tramitació si compten amb l’acord majoritari de la propietat dels terrenys, que es podria situar a l’entorn del 85% de la superfície.
A més, per presentar els projectes, els promotors també hauran d’acreditar que n’han informat els ajuntaments corresponents. Tant l’acord dels propietaris com el coneixement dels ajuntaments serà un requisit indispensable per a tots els projectes encara pendents de sortir a informació pública, per tant, per a totes les instal·lacions projectades al Pallars. Des de l’aprovació d’aquesta norma, de finals de novembre del 2019, els promotors han presentat 522 avantprojectes.
La Generalitat ha rebut 380 propostes d’instal·lacions fotovoltaiques i 142 d’eòliques. L’òrgan encarregat d’analitzar-ne la viabilitat de l’emplaçament, anomenat Ponència de les renovables, n’ha analitzat 392. S’ha donat el vistiplau a la tramitació de 253. D’aquestes, n’hi ha 4 que ja han arribat al tràmit d’informació pública, totes fotovoltaiques.
Només al Pallars Jussà, han entrat fins la data prop d'una vintena d’expedients per instal·lar plaques solars, que sumen un total de 632 hectàrees, de les quals només se n’han considerat 3 com a no viables. Aquestes dades, així com el Visor ambiental i dades d'energies renovables, les trobareu seguint aquest enllaç.
