Divendres, 18 d'Octubre de 2024

Sí i sí

03 de Novembre de 2014, per Vicent Sanchis

Dijous es reunia el Consell d'Estat. No saben res del que passa a Catalunya. Només es miren el procediment administratiu. Van decidir impugnar la botifarrada de diumenge vinent. Si és una botifarrada, per què la impugnen? Que vinguin i que es mengin les patates que en sobrin! L'endemà es reunia el Consell de Ministres. Amb les conclusions que els havia lliurat el Consell d'Estat. Les pròpies conclusions. Perquè havia estat el govern qui els les havia fet arribar després d'haver donat les instruccions pertinents als advocats de l'Estat perquè les redactessin. El govern va decidir impugnar la costellada de diumenge vinent. Si és una costellada, per què la impugnen? Que vinguin i que roseguin les que en quedaran.

Dimarts es reunirà el Tribunal Constitucional. Amb el plec de càrrecs i prohibicions que li haurà fet arribar el govern de l'Estat, redactat pels advocats de l'Estat i beneït pel Consell d'Estat. El Tribunal Constitucional impugnarà la festa de diumenge vinent. Si és una festa, per què la impugnen? Que vinguin i que en recullin les darreres llàgrimes. No vindran. Ni els uns, ni els altres, ni els darrers. Perquè no els agraden les botifarres, ni les costelles, ni les festes. Són gent trista, aquella. No vindran perquè tot això els fa ois. I si vinguessin, seria per fer-nos-ho agre. Botifarres, costelles i festa. Que omplin tots els papers que vulguin. No en farà cas ningú. Estem de festa. Quan passi ja els enviarem alguna costella. Estellada. A veure si s'hi ennueguen.

Vicent Sanchis és periodista i professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Ramon Llull.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (11)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

josep  03 de Novembre de 2014

Quant penso quel sou d·aqueta

Quant penso quel sou d·aqueta persona al paguen am als impostus de tots i als meus,me foto de una mala llet que espante,recullin les darreres llagrimes dels altres catalans que no portem los mateixos colors que Vds.que per sert no existim per vosaltres, que ingnorant, surt al carre i veuras unaltre cara

Reportatges