Festival Trapezi, 20 elefants després

Des del 1997, el mes de maig a Reus té una cita ineludible amb el festival Trapezi del qual enguany s’ha celebrat la vintena edició. Sense cap mena de dubte, aquesta trobada del camp de les arts ha convertit la capital del Baix Camp en un referent nacional i internacional en matèria de circ i representa un atractiu de primera magnitud pels milers d’espectadors que gaudeixen d’una oferta artística i lúdica. Però, com i per què va sorgir aquesta iniciativa a finals dels anys 90 del segle XX? Quin model i referents tenia la proposta inicialment? Quina evolució ha tingut al llarg dels anys? i Quines grans fites s’han assolit?,… Reusdigital.cat ha parlat amb dos dels regidors de Cultura, Josep Maria Galofre (1995-1999) i Xavier Filella (1999-2007), que van ser essencials en la gestació i consolidació d’aquest projecte del qual la ciutat avui se sent especialment orgullosa.

La gènesi i la primera edició

Concretament, la primera edició de Trapezi es va celebrar a Reus durant quatre dies del maig de 1997 i va tenir un pressupost de 20 milions de pessetes, segons l’anunci públic l’octubre de 1996 pels que aleshores eren responsables polítics del festival, Josep Maria Galofre, per Reus, i Josep Lluís Vidal, per Vilanova. Segons l’exregidor reusenc, la proposta naixia de la voluntat de buscar “algun referent en què poguéssim ser-ho de país” i en el qual Reus es pogués “convertir en la marca d’una especialitat determinada”.

En aquest sentit, Galofre jutja que el naixement del festival es va basar en una diagnosi sobre el paper cultural de la ciutat a finals del segle XX: “A Reus sempre ens hem omplert molt la boca de la capitalitat cultural i moltes vegades ho fèiem per les rendes que portàvem”.  Des del primer moment, “el tema del circ va estar damunt la taula” tot i que es van plantejar altres alternatives, com les titelles, que finalment va quedar descartades.

Una de les singularitats que va tenir el projecte fins l’any 2001 és que el festival es va programar de manera conjunta a dues ciutats, Reus i Vilanova, tot i que anualment una d’elles aglutinava el gruix fort de les activitats. Galofre comenta que “el projecte era d’una complexitat molt gran” i que, per aquest motiu, “tenia sentit que ens el repartíssim entre els dos municipis”. En aquest sentit, Galofre opina que la fórmula escollida afavoria a les dues poblacions i generava un gran nivell de complicitats en la qual –destaca- era indiferent el color polític que governava en cadascuna de les dues ciutats (PSC a Reus i CiU a Vilanova) i que –paradoxalment- es va trencar quan a les dues seus va coincidir la mateixa força, els socialistes.

A nivell tècnic, l’exregidor destaca sobretot la confluència de dues persones com Alfred Fort a l’IMAC i Bienve Moya a Vilanova, que van ser essencials en el projecte. Paral·lelament, l’elecció de la direcció artística que va anar a càrrec d’Escarlata Circus (Jordi Aspa i Bet Miralta) va incidir també, al seu parer, en l’èxit de la proposta un cop es va decidir tirar-la endavant. En aquella tardor de 1996, Escarlata Circus afirmava al Nou Diari que l’esperit del certamen tenia com a voluntat “recuperar la il·lusió del circ tradicional, que en els últims anys s’ha perdut. Hi ha gent jove que fa coses molt bones, i això s’ha de potenciar”.

Si les complicitats eren màximes a aquest nivell, Galofre recorda que l’equip impulsor intuïa reticències en altres àmbits: “Estàvem entusiasmats però això trencava esquemes pressupostaris i no va ser fàcil explicar-ho”. Respecte a aquests recels es mostra comprensiu perquè la ciutat ja havia viscut altres experiències culturals fallides en èpoques properes com va ser durant el mandat de l’alcalde Anton Borrell. El Trapezi tampoc es volia emmirallar en altres fires com la de Tàrrega que ja funcionaven amb un model molt concret: “Volíem que la gent a la que li interessés pogués venir a casa nostra i que pogués contractar per un altre lloc. Que es fes la creació d’un mercat de productors d’aquest gènere però nosaltres ni volíem muntar un càmping ni coses d’aquestes”.

La bona sort, però, va venir  de cara en aquella ocasió, segons rememora Galofre: “El primer espectacle inaugural a la plaça del Mercadal (Les arts saux) va treure tot tipus de dubtes, va enganxar  des del primer moment” i va aclarir qualsevol ombra que hi pogués haver sobre el projecte. La primera edició va comptar amb la participació d’una desena de companyies que van oferir una quinzena d’espectacles. Ja des d’aquesta primer any, una de les representacions era produïda pels organitzadors.

Si Reus va tenir l’honor l’any 1997 de ser la seu principal del Trapezi, l’any següent va ser el torn de Vilanova que també el va acollir amb bones sensacions. Segons recorda Josep Maria Galofre, la col·laboració entre les dues ciutats va anar més enllà de la merament pressupostària i representativa: “Fletàvem trens especialment amb escolars i anàvem a Vilanova a veure els espectacles de La Carpa i a la inversa”.

La inspiració en altres models europeus

Si Trapezi s’inspirava en altres experiències calia buscar-les al nord d’Europa. Concretament, el nucli impulsor va visitar una fira de circ a la Normandia francesa per veure les dificultats que plantejava l’organització d’un certamen d’aquestes característiques. Un interès que va generar una relació fluïda entre Saint-Lô i la capital del Baix Camp, fruit del qual es va arribar a plantejar, fins i tot, un projecte més ambiciós: “No ho vam aconseguir però volíem fer un projecte europeu de circ contemporani amb tres models de festival: Saint-Lô a França, Reus a Espanya i Namur a Bèlgica”.

Una altra idea que ja es plantejava des del començament del festival era l’aspiració a que el festival generés un vessant formatiu potent. D’aquesta manera, va sorgir una proposta perquè la URV plantegés estudis universitaris en aquesta especialitat, una qüestió que, a través del Giny, ha quedat parcialment coberta amb el pas dels anys.

La deserció de Vilanova

Respecte a la gestió del festival, un dels moments claus d’aquesta primera etapa es va produir el desembre del 2000 quan el nou responsable de Cultura al consistori reusenc ja era Xavier Filella. L’aleshores regidor i actualment president del Centre de Lectura de Reus recorda com coincidint amb el canvi del seu homòleg a Vilanova van iniciar-se els dubtes sobre la idoneïtat de continuar celebrant el festival conjuntament a Reus. Finalment, la ciutat barcelonina va prescindir de la partida pressupostària destinada a aquest objectiu durant l’exercici 2001.  “Va ser un error”, considera avui Filella, qui relata que, posteriorment, va iniciar-se a Vilanova una campanya ciutadana en contra d’aquesta decisió municipal.

A la recerca de la sostenibilitat econòmica i el reconeixement nacional

A partir d’aquell moment, la continuïtat del Trapezi depenia exclusivament de la voluntat política del govern de Reus, que hi va continuar apostant en solitari. En aquesta nova etapa del festival, Filella destaca sobretot que a partir del 2002 es va lluitar “per tal d’aconseguir un festival sostenible econòmicament i consolidar-lo definitivament com un esdeveniment cultural de país”. Per aquest motiu, l’exregidor posa l’èmfasi en què la creació del Centre d’Arts Escèniques de Reus (CAER) l’any 2005 i la redacció de les bases pel seu desenvolupament eren  “la fórmula perquè la ciutat no assumís en solitari el pressupost d’un esdeveniment nacional”.

Així mateix, valora molt positivament la consecució del Contracte Programa entre el Departament de Cultura de la Generalitat, la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Reus que assegurava de manera plurianual les partides destinades per part de les diferents administracions i que englobava no només els festivals (Trapezi i Cos) sinó també  les programacions dels teatres Fortuny i Bartrina i les produccions escèniques del CAER.

Va ser també en aquesta etapa quan el Trapezi va participar en projectes europeus conjunts com ‘Le Reseau European de nouveau Cirque’ (Xarxa Europea de nou Circ), una plataforma que aglutina les principals manifestacions i organismes vinculats amb la programació del circ a tota Europa i en la que hi eren presents ciutats com París, Zagreb, Brescia, Madrid, Budapest o Brussel·les.

Paral·lelament a aquest treball, la realitat és que la ciutadania s’havia fet seu un festival en què artísticament s’havien donat a conèixer grups com ‘Les arts saux’ (França), ‘Transe Express’ (França), ‘Circus Baobab’ (Guinea), ‘Gosh Sud’ (Alemanya), ‘L’epate en air’ (França), o ‘L’ecole de cirr Phare Ponleu Selpak’ (Cambotja). I és que fins fa pocs anys, gairebé el 80% de les produccions eren de factura francesa, fet basat en l’ampli reconeixement que les arts del circ tenen a aquest país europeu.

La crisi sacseja el Trapezi

En plena crisi econòmica, l’any 2011 un estudi de l’empresa Ceres determinava que el Trapezi  va deixar al vuit comercial de Reus un total de 2.303.975 euros, tenint en compte que les condicions meteorològiques van ser desfavorables durant la celebració d’aquell any. Segons l’empresa impulsora de l’estudi, aquesta xifra significava sis vegades més que el pressupost del Trapezi, que va comptar amb 385.539 euros durant aquell exercici.

Durant els darrers anys, un seguit de circumstàncies com el canvi de gestors al consistori, les retallades pressupostàries de les administracions, la crisi econòmica,... van transmetre la percepció que perillava la continuïtat del festival. Aquesta és, almenys, la sensació que va tenir Josep Maria Galofre i que va preocupar a amplis sectors de l’àmbit cultural. “Hi va haver moments molts perillosos pel Trapezi i cal dir-ho. Aquell any ens va salvar la campana. Ara, pel que jo sé, sembla que tornem a donar-hi el tomb”, assegura l’exregidor. En aquest sentit, considera providencial la concessió del Premio Nacional de Circo que el 2012 va atorgar el Ministeri de Cultura a la ja veterana fira del circ i que va demostrar, de nou, el valor d’aquesta proposta.

Novament, aquest cap de setmana l’emblemàtic elefant del festival s’ha passejat pels carrers de Reus,  apel·lant al públic perquè gaudeixi d’una aposta cultural original i brillant. Per molts anys, doncs, Trapezi!