La catarsi psicològica

Una sala. Un grup de gent. Algú que exposa un problema que té a casa, amb la parella o qualsevol altre parent. Amb aquests mínims elements es pot dur a terme una constel·lació familar, un exercici de "creixement personal en ple auge" tal i com el descriuen el seus practicants. La teràpia sosté que tot sistema social està regit per una sèrie de patrons, no sempre detectables d'entrada, que afecten les relacions establertes entre els seus membres i la qualitat d'aquestes.

El problema, vist 'des de fora'

L'esmentat sistema està regit per quelcom que els especialistes anomenen 'ànima familiar'. "És l'equilibri entre les persones i garanteix la igualtat", detalla el psicòleg Carles Romero, del centre de teràpia Nou espiral de Reus. "Quan algú té un problema de qualsevol tipus amb un altre membre del cercle es produeix una tensió que en compromet l'estabilitat", matisa després. L'exercici, per tant, serveix per detectar què és el que està fallant i per quines causes s'ha pogut produir. La dinàmica per desenvolupar-lo, a més, és "simple però efectiva", afegeix Romero.

Bàsicament, qui exposa el seu conflicte farà la tasca d'observador. "Ha d'explicar de manera breu i sintètica què li passa", apunta el psicòleg. "Suposem que una noia té una mala relació amb la seva germana i la mare. Mentre que ella analitzaria, dues altres persones del grup de treball farien els rols restants, posem per cas", explica. És important, això sí, no aportar més informació del compte. "Això podria generar soroll i una opinió i un posicionament als altres membres del grup que duran a terme els rols", indica Romero. "La gent que ve a les sessions no es coneix de res, i si tingués la mínima informació del cas que es tractarà podria projectar-hi idees preconcebudes", precisa.

El fet de veure allò que ens angoixa encarnat pels companys de la sessió fa que es produeixi "quelcom màgic", segons el terapeuta. De cop, qui representa el rol encomanat sent i parla com ho faria el personatge real. "Això és el que més costa de fer entendre a la gent que no ha experimentat mai amb la teràpia", raona. Sempre ens han dit que des de la distància i "des de fora" les coses es veuen de manera molt fàcil, i d'alguna manera les constel·lacions familiars ho permeten. "De sobte, qui ha exposat el seu conflicte veu clar què està passant en el seu entorn", revela el terapeuta, per a qui partir d'aquell instant comença "un treball que aquella persona haurà de fer a banda, ja sigui per lliure o amb el suport d'una altra teràpia", manifesta Romero.

Una teràpia a l'alça

L'Annabel Giménez és una pedagoga que participa en constel·lacions familiars amb certa freqüència. "És una manera més de treballar el meu creixement personal", diu. "En una única sessió passen i es veuen moltes coses. Un matí de treball et pot permetre conèixer-te millor i iniciar un camí o tancar una etapa", assegura. Per a Giménez, tot plegat es tracta d'usar "les eines que tenim a l'abast" per poder guanyar en benestar i de "deixar-se anar". "Si hi assisteixes amb l'actitud adequada, l'energia que es mou t'arriba a sacsejar", segueix. Com el cas de Romero, això sí, Giménez creu que l'exercici permet detectar "els factors que causen determinats dels nostres maldecaps" però que cal complementar-lo amb un "treball psicològic" en paral·lel.

11 professionals de diferents àrees del sector, formats alguns d'ells en teràpia Gestalt, formen part de l'equip de Nou Espiral. En no haver-hi una formació reglada a l'Estat en aquest camp, molts "intrusos" que han assistit a cursos i tallers de curta durada ja es presenten "com experts", lamenta Romero. "Fa uns 15 anys que tot això s'ha començat a treballar, i a casa nostra el pioner ha estat Joan Garriga, de l'Institut Gestalt de Barcelona", detalla el psicòleg. Des d'aquesta institució es forma en aquest tipus de teràpies, malgrat que els alumnes no obtenen pas una titulació universitària. El seu prestigi, però, és prou atractiu en molts casos per a qui "busca nous nínxols de mercat en aquest món", explica.

El pare d'aquestes tècniques és el psicoterapeuta alemany Bert Hellinger. De fet, Romero s'ha format amb un dels seus deixebles, per al qual ha organitzat sessions i tallers arreu durant anys. Amb el pas del temps i a mesura que ha anat agafant experiència, el piscòleg s'ha establert pel seu compte a causa, entre d'altres raons, del creixent interès social que hi ha per l'aplicació pràctica de la teràpia Gestalt. Això, sumat a l'auge les constel·lacions familiars i la curiositat per les noves experiències hi ha fet la resta. El cas, però, assegura Romero, és que "funciona". "És un recurs molt valuós per veure, de manera gràfica i ràpida, què s'ha espatllat en un sistema de relacions humanes", conclou.