Mercè Martínez: 'Només m'inspira les ganes de pintar després de 30 anys'

La pintora Mercè Martínez torna a exposar els seus quadres després de més de 30 anys sense pintar
Clàudia Ruiz
La pintora Mercè Martínez torna a exposar els seus quadres després de més de 30 anys sense pintar
Clàudia Ruiz
La pintora Mercè Martínez observant un dels seus quadres
Clàudia Ruiz
L'exposició 'Tornem-hi' romandrà oberta fins el 3 d'agost al Centre de Lectura de Reus
Clàudia Ruiz
L'exposició 'Tornem-hi' romandrà oberta fins el 3 d'agost al Centre de Lectura de Reus
Clàudia Ruiz

Mercè Martínez és interiorista i amant de la pintura. Des del 22 de juny fins al 3 d'agost, es pot veure la seva exposició de quadres 'Torne-m'hi', al Centre de Lectura de Reus, després de 30 anys d'inactivitat. Les seves obres parteixen de taques de pintura d'oli, a partir de les quals tria les formes que treballarà, la majoria d'elles cossos humans, i a l'exposició es pot trobar pintura sobre tela, fusta i collages.

Quan va començar a pintar?

Això és quelcom bastant especial. Fa molts anys que pintava però a causa de la meva feina professional, sóc interiorista, vaig haver de deixar-ho, i he estat sense pintar durant molts anys i ara ho he tornat a agafar. Durant els anys 70 i 80 vaig realitzar moltes exposicions, m’hi podia dedicar bastant però ara he estat una temporada molt llarga aturada, gairebé 30 anys on no he pintat res. Ara he tornat a trobar el moment per combinar la meva feina de decoració amb la pintura i he reprès el pinzell, pràcticament on el vaig deixar, amb la tècnica una mica més polida i més treballda però molt igual a quan ho vaig deixar.

Ha tingut una motivació especial per tornar a agafar el pinzell?

No, bàsicament la motivació que he tingut sempre. La pintura necessita temps i al treballar pel meu compte i sola doncs no li podia dedicar i havia de triar entre una cosa i una altra. Per tant la motivació no ha marxat mai, la motivació i la inspiració ve treballant i quan he tingut més temps, ha aparegut.

En aquest temps on ha deixat al marge la pintura, no ha pintat res?

No, res de res. Vaig deixar de pintar totalment.

Després de l’aturada i en aquesta nova exposició, ha mantingut l’estil de sempre?

Crec que sí. Per mi és com si hagués tancat un llibre i l’hagués tornat a obrir per la mateixa pàgina, tot i que hi ha gent que ha vist l’exposició i que em coneix de fa temps i diu que no, que els colors són més intensos, però per a mi és bastant igual, les figures desdibuixades, les transparències... No he forçat en cap moment, he dibuixat allò que m’ha semblat, allò que m’ha sortit de dins.

La temàtica segueix també la línia de la primera etapa?

Sí, hi hagut algun canvi, ja que he realitzat un parell de quadres més abstractes, però en línies generals pinto el que em surt i tot és molt semblant. No puc pintar una altra cosa.

Què l’inspira per pintar?

Simplement les ganes de pintar, no m’inspira res més. Suposo que el que més m’agrada és el cos humà, les cares... tot això que l’envolta, ja que sempre acabo fent el mateix. Un paisatge a mi no me diu tant com el que és el cos humà, segurament és perquè pel paisatge ja tinc la fotografia, en canvi el cos humà crec que és una cosa que va molt més enllà, a més el que jo faig és fer-lo meu, lligar-ho amb taques, tampoc m’agrada fer un dibuix al natural. Però no hi ha res que m’inspiri expressament, són les ganes de pintar.

Té cap referent?

No. Tothom m’ho pregunta però ho tinc molt clar. Vaig estudiar a l’escola d’art de Tarragona i mai ens van deixar veure cap exposició d’altres pintors o dels mateixos professors, que també eren pintors. Penso que ho feien expressament perquè no tinguéssim referents, quan en tens és molt fàcil acabar copiant. Per dir alguna cosa, diria que m’agrada Goya, però ni miro moltes exposicions ni em fixo en molts pintors. Durant aquest temps on no he pintat, encara menys. Em feia ràbia veure exposicions d’altres perquè jo no podia pintar.

Què troba el públic quan veu aquesta exposició?

Principalment, el que més m’han dit és el tema del color, colors molt combinats. Crec que la gent entén més el tema dels colors que no pas la figura humana en sí.

Què pretén transmetre amb la combinació de colors, materials i taques que formen els seus quadres?

Conscientment no pretenc res, m’agrada pintar i prou. Evidentment quan fas una exposició és perquè la gent se la miri, però tampoc ho forço, no faré res perquè agradi més o menys.

Alguns dels quadres fugen de la línia i combinen altres materials, com va sorgir la idea?

Això és una cosa que m’agradaria fer més i ho penso fer més (assenyalant el quadre on ha representat les quatre barres catalanes). És una de les coses que em fan diferent de la meva anterior etapa, la idea ve de la vinculació amb la decoració, la meva professió m’ha portat a treballar amb materials molt diferents i han resultat ser inspiradors. En aquest altre quadre (el d’una dona embarassada) he utilitzat la fusta, he provat en pintar sobre la fusta directament i afegir transparències on es barregi aquest material amb la pintura i m’ha agradat el resultat; també hi ha la tècnica del collage, és molt especial, ja que l’he fet amb retalls de pàgines de llibre d’escriptores guanyadores del Premi Nobel. Quant a la tècnica, m’agrada molt l’oli, ja que dóna molta capacitat de treballar, és molt transparent perquè el treballo com si fossin aquarel·les.

L’exposició està organitzada seguint cap ordre?

No, està pensada bàsicament en l’estètica. Tot i que els he agrupat per temàtiques, hi ha un grup on són tots homes, després hi ha les cares, però està pensat per fer bonica la sala que és molt gran i impressiona. També hi ha interacció en algun dels quadres (referint-se a dues pintures que formen una parella que s'uneix intentant donar-se la mà. En aquest espai, una punta de cada quadre, el marc està obert, donant més la sensació d'unió).

Seguirà pintant?

Sí, espero poder fer més exposicions. Després de tants anys i a la meva edat, les musses, tot i que es troben treballant, encara no han marxat, el pols, la mà, em veig força bé, fins i tot penso que aquests quadres són millors que els antics.