Música, literatura, humor, humanisme i curiositat són els eixos que composen la figura de l’artista reusenc, Miquel Vilella. Dissabte, 18 de juny, actuarà al Teatre Bartrina, en motiu de les festes de Sant Pere, per posar punt i final al seu darrer treball ‘Després del món–Farewell, Dear Towermen’. Vilella obre la seva ànima i reflexiona sobre el seu èxit, l’orgull reusenc, la independència i els seus propers projectes.
Han passat dos anys des de la presentació del seu darrer treball, ‘Després del món–Farewell, Dear Towermen’. Com valora el seu èxit?
Serè molt franc, la valoració per mi és interna. L’èxit és que la música generi nova música, que no hagis de forçar-te per fer un nou disc, que de forma natural, la trajectòria d’un projecte et porti a un de nou. Això és el que ha passat amb ‘Després del món’, ara estic acabant el nou, i ha passat de forma natural. Quan succeix això és molt inspirador perquè vol dir que hi ha un equilibri en tot plegat. A banda, el disc ha servit per tenir una certa repercussió en mitjans i per tant és positiu, i això és el que artísticament em permet continuar en el camí.
El disc sorgeix d’una novel·la que tenia intenció de publicar amb posterioritat, però que encara no ha sortit publicada. Què ha passat amb aquest escrit?
La novel·la està acabada, ara estem mirant com i quan es publica, ja que a l’octubre sortirà el nou àlbum. Els tempos de la música i la literatura són diferents, ara es troba en una situació de reflexió, quan acabi el nou disc la tornaré a llegir i veurem què fem.
Què és el més especial d’actuar a la Festa Major del seu poble?
Home, estic content! Té un punt d’orgull que et convidin a tocar per la Festa Major de Reus. És especial tocar quan estàs a casa però sobretot, és especial fer-ho en aquest format, és un concert on a més de la banda de rock, estaré acompanyat del quartet de corda, això només s’ha fet un cop i va ser al Liceu, per tant és un fet molt especial. I a més, aquesta actuació, tanca el cicle de l’àlbum anterior, i ho fem aquí a casa, al Centre de Lectura, al Teatre Bartrina, tot això ho fa encara més especial.
Se sent més pressió pel fet d’actuar a casa?
Hi ha un punt de pressió però no pel fet que el concert sigui a Reus, ni perquè sigui aquest tipus de concert, sento pressió a cada actuació que faig, tracto de fer sempre un show que valgui la pena, això és sempre una pressió per tal que surti bé. Per altra banda, tothom està col·laborant molt bé per la producció del concert, em sento molt ben acompanyat, així que més que pressió sento il·lusió per fer-ho.
Com és la col·laboració amb el quartet de corda reusenc?
Molt bona! Són estudiants de l’Escola de Música del Centre de Lectura i la veritat és que són uns nois encantadors que encaixen amb la meva música a la perfecció. Hi ha una cosa que, més enllà de la música, és visual, quan mires una fotografia qualsevol i les peces encaixen, es nota i n’hi ha prou. Entre el quartet i un servidor hi ha equilibri en tots els sentits.
És l’únic reusenc que actuarà a la Festa Major de Sant Pere, creu que l’Ajuntament de Reus hauria d’apostar més pels artistes locals?
No ho sabia! Ara sí que sento pressió! Bé, crec que la cultura com menys etiquetes tingui, millor. La funció cultural és barrejar el que es fa aquí, que no l’etiqueta de cultura local, amb el que es fa fora d’aquí, i que estiguin al màxim en contacte possible per enriquir-ho. S’ha de fer el possible per enriquir aquesta comunicació cultural. Promocionar artistes locals pot ser una funció, però crec que l’interessant està a provocar l’intercanvi d’artistes. Al final ets d’aquí toquis aquí o no, llavors recórrer territori és el repte. En darrer lloc, tampoc m’hi vull posar en la tasca de l’Ajuntament, ja que no sé com funciona. Però vaja, tindrem un reusenc adoptat a les barraques, Juantxo Skalari. De totes maneres, m’estranya ser l’únic.
Fa un parell de mesos que al seu blog publica la mateixa imatge, amb diferents peus de fotografia en clau d’humor. Quin sentit té?
Ho faig amb menys freqüència de la que m’agradaria. Cada setmana llegeixo la revista ‘New Yorker’, allà les vinyetes tenen una rellevància molt gran, tenen un sentit de l’humor molt bèstia i això va ser una idea que va sorgir quan estava a Nova York, volia fer les meves pròpies vinyetes. El que pretenc amb això és donar un element més lleuger a tot el que escric i a tot el que faig, és una manera més gamberra, menys corrent, que serveix de contrapunt.
Aquestes vinyetes lliguen amb la teva música?
Lliga amb tot el que faig. Faig música, però també pretenc seguir escrivint novel·les, tot forma part de l’art que m’agrada. Al final m’agrada molt fer cançons, i alguna bona he fet, però alhora no pretenc fer únicament cançons.
S'ha mostrat públicament a favor del sobiranisme català. En quin sentit creu que el posicionament de l’esfera pública beneficia la possible independència?
La comunicació ha canviat, la gent s’ha expressat més clarament i per tant hi ha hagut un intercanvi, abans hi havia capelletes, ara tot és més transversal. Crec que expressar-se amb respecte i claredat ajuda a enriquir el debat polític. Som diferents els artistes que ens hem expressat, però si això no va acompanyat de la consciència a peu de carrer és irrellevant. Conscienciar a la gent és feina de la política, si el que fem ajuda està bé però amb compte, considero que l’artista té una funció humanitària, això comporta una gran responsabilitat que s’ha d’exercir, i això són paraules majors i és una cosa que em prenc molt seriosament. Per tant crec que sí, però s’ha de tenir consciència de la responsabilitat que implica, tots estem subjectes a un grau de manipulació i s’ha d’anar amb compte. Amb les meves cartes el que pretenc no és fer populisme, això no m’agrada, el que vull es crear debat, expressar-me amb aquesta línia em sembla oxigenant.
Ha manifestat en alguna ocasió que a les lletres del seu darrer àlbum va trobar la llibertat per expressar-se lliurement. S’ha plantejat mai, dins del seu estil, tornar a la cançó protesta?
Entenc la independència des de la premissa de la solució més raonable de totes les que hi ha sobre la taula per assolir una millora de les condicions democràtiques de la nostra societat. La meva relació de la música amb l’Estat espanyol sempre ha estat magnífica. Tinc llargues converses amb amics a Madrid i quan parlem del tema, sempre el tracto des de l’anhel d’una millora democràtica, i clar, la meva perspectiva és la de la independència. Dit això, no ho descartaria, però hi ha gent que ho fa molt millor que jo, sobre aquest tema prefereixo expressar-me parlant que no cantant. Sóc un cantant reivindicatiu, reivindico l’humanisme modern i això és una reivindicació, quan expliques les coses tan bé com pots i des de la veritat, estàs reivindicant. La reivindicació política fa anys que es fa i la fan amics i a mi ja m’està bé, però el meu món és un altre.
Ha viscut entre Nova York i Reus, actualment viu entre Barcelona i Reus, què en treu de cada ciutat i com es complementen?
Això és molt personal, però anar a Nova York o Barcelona i tornar, és una passada, em permet redescobrir la ciutat d’una forma pràctica en el sentit global, dóna perspectiva. Estiguis on estiguis, aquell món acaba convertint-se en la teva ciutat i això es magnífic, com a escriptor i compositor donar un context global a la realitat de Reus és molt oxigenant perquè em permet barrejar històries que he conegut a Barcelona o Nova York amb les d’aquí.
Què pot dir del seu nou projecte?
És un disc que està enllestit, sortirà a la tardor i la veritat és que tot està anant molt bé. El tema que envolta l’àlbum és la circumstància de l’amor, sona molt redundant, però em vaig proposar fer un disc que tractés de forma explícita de les coses que passen quan estimés. M’han sortit unes històries bastant tristes però les melodies són bastant alegres, així que ja veurem com encaixa tot.
Títol de l’àlbum?
No el puc avançar encara, ja que l’estic acabant, sí que té títol però... i si el canvio?
Amb què es quedaria, amb la música o la literatura?
Sóc curiós i m’agrada la curiositat i cada cosa que faig la converteixo en un repte, el que faig és explorar un tipus de sonoritat o un tipus d’història. Clar, escriure una novel·la ha estat meravellós perquè no n'havia escrit mai cap, en canvi, fent ara el disc, he hagut de crear noves sonoritats i parlant de l’amor, un tema que tampoc havia tractat mai... tot això ha estat molt estimulant. Per què m’he de quedar amb una cosa si ho puc fer tot? Però sempre treballant sota aquesta premissa de satisfer la curiositat.
La curiositat l’ha portat a descobrir el món de la literatura i de l’amor. Es planteja crear una nova novel·la, que a més a més tracti de l’amor?
Sí que em plantejo fer una nova novel·la, i el tema de l’amor sempre hi és. El que passa és que en el disc nou serà explícit, parlo de les coses que et fan posar vermell, en el sentit més tòpic, però tocar temes com la possessió o el record distorsionat d’una relació que no saps si ha acabat d’existir és interessant. En tot el que fem hi ha amor, però ja veurem si ho incloc en una novel·la.
Quin seria el tema amb el qual se sent mès còmode?
M’agrada molt la relació que té l’home amb la seva ànima.
Projectes a la vista?
A partir de la tardor iniciarem un espectacle nou que ja estem preparant. Encara no es pot dir, però segurament farem una gira amb algunes actuacions per Espanya, i molt de territori, tinc moltes ganes, la veritat és que seran uns mesos molt divertits.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics