Najat El Hachmi: ‘El meu procés d’escriptura també és de traducció’

Un públic d’allò més il·lustrat ha rebut aquest dijous, 7 d’abril, a la sala d'actes de la seu d'Òmnium Baix Camp, la presentació del nou treball de l’autora Najat El Hachmi (Nador, 1979), ‘La filla estrangera’, en el marc del cicle ‘Els Dijous de l’Òmnium’. L’obra presentada ha rebut el Premi Sant Joan de Narrativa i ha originat reflexions, preguntes i un material extens de curiositats. Tot plegat s’ha fet palès en l’actitud dels assistents, els quals s’han interessat en la perspectiva de l’escriptora pel que fa a races, idiomes i el futur generalista (i no tant) de les llengües fragmentades.

L’acte l’ha presentat Agnès Toda, qui ha qualificat de “complex” el tractament que du a terme El Hachmi amb la protagonista de l’obra. En aquesta mateixa tònica, ha considerat rellevant esmentar el fet de ser analfabet. “Dins l’obra es contempla que, quan menys coneixements tens, menys pateixes. Per tant ets més feliç”, ha donat pas Toda a l’escriptora.

La dona com a protagonista

El paper de la dona és rellevant i protagonista dins l’obra, segons ha introduït l’escriptora Najat El Hachmi, i ha afegit que “el lector pot trobar aquell sentiment de no estimar-se a si mateix i que, a vegades, una decisió presa a la vida, pot generar situacions de soledat, perquè la família et giri l’esquena”. El seu començament ha estat contundent, però la seva senzillesa expositiva ha subjugat el públic, el qual silenciós, ha aglutinat amb facilitat la informació precisa.

‘La filla estrangera’ tracta la vida d’una noia jove que viu una mena de transició vital en traslladar-se de la seva ciutat natal, al Marroc, a una ciutat d’interior de Catalunya. Reflexions i rebel·lió continguda afloren i la figura de la mare que té un pes important és essencial en aquesta evolució interior de la protagonista, que barreja conceptes de tradició, llengua i sentiments.

Decisions condicionades per factors incontrolables

Najat El Hachmi, a més, ha detallat que “he hagut de posar-me a la pell d’una noia de 18 anys, que a més de viure una època de canvis que vénen produïts per la seva edat, també ha d’adaptar-se a un nou entorn, una altra cultura i una altra tradició”. L’autora toca els temes de la dependència de la figura maternal i el xoc de cultures. “Tots són factors que condicionen les teves decisions vitals”, ha aportat. I arriba, llavors, un moment substancial: “A vegades, tenir totes les eines i facilitats a l’abast no fa fàcil la presa de decisions a la vida. Aquest és un concepte que tothom des de fora no sempre veu”.

Segons l’autora, en aquest llibre tampoc ha pogut abandonar una “dèria que sempre tinc, que és la d’incorporar reflexions lingüístiques dins el llibre”. De fet, segons ha explicat, “el meu procés d’escriptura, també és un procés de traducció”, perquè quan escriu, diu, ho fa en un altre idioma i ho ha de traduir al català. “Aquest factor m’encanta i m’estimula moltíssim, perquè hi ha molts pensaments i reflexions que els esmentaria barrejant totes les llengües que conec, perquè això també et dóna una riquesa conceptual i et saps explicar millor”.

Tot plegat, segons l’escriptora catalana d’origen amazic, pretén “desmuntar una realitat plena d’etiquetes i el fet de conèixer més coses que la teva tradició i llengua pròpies si que et poden allunyar, però no s’ha de tenir por d’aprendre”. Per últim, ha afirmat quelcom que ha generat certa sorpresa a la sala: “Aquí a Catalunya la mare soltera que emigra del Marroc és minoritària, estem més acostumats a veure dones d’Amèrica del Sud i això molta gent no ho ha viscut de manera propera”, ha conclòs davant una creixent cua de gent per la signatura de llibres.