Reus veu i viu el microteatre

Podeu imaginar un teatre amb sales de tres metres quadrats que representin peces de quinze minuts? Un teatre que trenqui la barrera entre actors i espectadors? La manca de creativitat dels monopolis teatrals ha fet que molts artistes i directors apostin per un format escènic a un preu raonable, sense els filtres de la indústria, tot combatent el 21 per cent d'IVA cultural. Un teatre directe, íntim, creat per qui gosa mirar de prop. Això és el microteatre, una expressió artística que situa l'espectador a pocs centímetres de l'actor, en una escenografia immersiva on l'acció es desenvolupa de forma ràpida i concisa.

En els darrers anys, el gènere s'ha popularitzat i avui suposa un canvi arreu de Catalunya, ja que permet que el públic s'apropi al teatre de manera fàcil i econòmica. Aquest dissabte ha estat el torn dels reusencs que han trepitjat els diferents escenaris de la cinquena edició del Quarts de Teatre, un festival organitzat per Les Artistes Locals i Perejil's Sounds, i que proposa espectacles de petit format (d'entre un i tres actors), de curta durada, en espais petits i poc habituals. D'entrada, i acostumats a les grans sales, els espectadors ganxets s'han mostrat cohibits pel respecte, de vegades inconscient, que transmeten els actors i les actrius. A mesura que han avançat les peces, però, la por a desconcentrar els intèrprets s'ha esfumat per donar pas a la interacció: el públic ha començat a ser còmplice de la creació teatral i a formar part de les històries.

Escenaris singulars, temes populars

No s'han esperat butaques, tampoc grans focus. Els espectadors han gaudit del festival recorrent un itinerari de set peces seguides en un mateix dia, tot desplaçant-se per espais singulars de la ciutat, com ara el Círcol, el Museu Salvador Vilaseca, la galeria d'Art Antoni Pinyol, el Castell del Cambrer o la Sala Hortènsi Güell del Centre de Lectura. "Ens entusiasma el lloc", diuen les intèrprets de 'Lloronas' mentre observen les dependències del Círcol després d'un dels seus passis.

Entre microteatre i microteatre, el públic també ha aprofitat per tastar els àpats de la Ganxet Pintxo, omplint els carrers i les terrasses del centre de la ciutat de gom a gom. A més, i per primera vegada, al matí s'han representat obres destinades al públic infantil: 'El follet ideal', una peça d'Iker Montero en què una exploradora té la missió de salvar el món dels contes, i 'Històries i llegendes', un text de Soraya Àvila que adapta les llegendes catalanes que comparteixen un element comú: els castells.

Les rialles, protagonistes de la jornada

Ja a la tarda, el festival ha ofert peces de temàtica diversa, tant per adults com per infants. 'Lloronas', de Jaume Viñas, ha estat una de les més divertides: una mena d'entrevista en què dues joves, amb una tècnica emotiva i sensorial, demostren el seu talent per plorar els estafadors, empresaris i polítics corruptes, tot sota les instruccions d'una entrevistadora amb caràcter. Les rialles han inundat el Círcol mentre una de les actrius llençava un tros de fuet a un dels espectadors. 'Ninis', de Rafaela Rivas, tampoc s'ha quedat enrere. Guanyadora del premi a la millor obra i al millor actor, l'argument se centra en les estàtues de la Verge Maria i de Sant Francesc d'Assís, que fa més de 160 anys que es troben tancades en una església. Aquestes conversen sobre la seva existència, cada vegada més anodina, i envegen la vida de les persones de l'exterior i tot allò que no poden fer. 

A 'Parats', d'Anna Sarrablo, la cara còmica també ha estat ben present. Dos desconeguts resten a l'espera d'un autobús nocturn i comencen a parlar i, en conseqüència, a sincerar-se; els actors han sabut reunir la complicitat que requeria una representació amb personatges antagònics. Les protagonistes més contrastades, però, han estat les de 'Sense ànim de lucre', obra de Josep M. Teixell Aguilà que situa el públic en una oficina on una usuària demana una subvenció a una funcionària poc assertiva; una sol·licitud que es complica i fa sortir les veritables personalitats, a més d'alguna rialleta.

A 'Sis autors a la recerca de personatge', de Ramon Pardina i paròdia inversa de l'obra mestra de Luigi Pirandello, els espectadors han estat confrontats amb l'arribada de tres autors que van a un càsting per escollir un personatge que aparegui a les seves obres. El conjunt de representacions, amb tot, ha convertit la jornada en una experiència teatral intensa i sorprenent, que ha estat celebrada al pub Pilée amb una gran festa de clausura i l'entrega de premis, aplegant tota l'organització del festival, a més dels directors, actors i públic.