Títol: 'La Keka i els ous màgics'
Autores: Marta Montserrat i Marta Garriga (textos), amb il·lustracions de Marta Nolla
Editor: Editorial La Torratxa
Immersos en un món audiovisual que educa les noves generacions, la pervivència del paper com a element pedagògic continua resistint amb més solidesa de la que vaticinaven experts i profetes. 'La Keka i els ous màgics' n'és un exemple de llibre i un llibre que és un exemple.
Aquest conte infantil destinat a nens i nenes d'entre dos i sis anys pretén ensenyar de manera divertida i autònoma a gestionar l'enuig. Amb textos elaborats per Marta Monserrate i Maria Garriga, i il·lustracions a càrrec de Marta Nolla, l'obra neix de la llar d'infants M. Dolors Medina de Cambrils. Tant la Marta com la Maria hi treballen d'educadores i reconeixen que "la vivència d'un conte" les ajuda a "complementar les excursions".
"Els infants -afegeixen a tall d'explicació dels objectius del relat- poden identificar imatges treballades a l'aula amb espais i personatges reals". En aquest sentit, afirmen que "la reiteració d'algunes frases acompanyades de moviments han proporcionat a l'infant seguretat i molta satisfacció, ha treballat la memòria, ampliat vocabulari i exercitat la musicalitat de les paraules".
La història gira al voltant del Pep, que un matí en recollir els ous al galliner veu com la gallina Keka ha post un ou diferent, blau i brillant. Un element que té vida més enllà dels límits de les pàgines i que pot ser utilitzat com eina corpòria d'ús diari amb una mica d'imaginació. Deixant clar que l'ou no és una joguina, cal buscar-li un lloc fixe a casa i permetre que només pugui ser agafat pels infants quan estiguin enfadats. Llavors és el moment d'iniciar la litúrgia destinada a invocar els seus poders, tancant els ulls i pronunciant les paraules màgiques: "Ou lluent, posa'm content". Una tasca que els més grans també podran fer seva tot just després de llegir els diaris o mirar el telenotícies, perquè el món actual necessita, com a mínim, d'un parell d'ous...
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
Agraïment a la secció local de la Biblioteca Central Xavier Amorós per la seva disponibilitat
