Títol: Univers Manent. Homenatge a la figura i obra d'Albert Manent i Segimon
Autors: Diversos, coordinats per Fina Anglès o Eugeni Perea
Editor: Diputació de Tarragona
Els artífexs de la creació d'un país no s'han de buscar exclusivament als llibres gruixuts d'història lineal. Moltes vegades es troben a les notes a peu de pàgina, amagades i tapades per la xerrameca inherent als grans relats prefabricats. I això a pesar que la construcció d'identitats compartides requereix en el fons de petites peces que van encaixant com si fos un d'aquells Exin-Castillos de la generació dels antics. Entre aquestes figures polivalents que ajuden a configurar el tot, que en aquest cas és Catalunya, destaca Albert Manent, nascut a Premià de Dalt l'any 1930 i mort a Barcelona el 2014. Vinculat al territori per les arrels reusenques de la seva mare i per la decisió de residir a L'Aleixar (població de la qual en va acabar sent Fill Adoptiu), la seva trajectòria personal i literària l'identifiquen com una de les persones de pes dins de l'articulació de la cultura i el teixit associatiu nacional. Ho atresora el seu tarannà vital i quotidià, així com el fet d'haver rebut guardons com el Premi Josep Pla, el Ramon Llull o el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. La tasca desenvolupada de manera clandestina o pública en els camps de la poesia, la biografia, la història, la descripció dels trets dialectals catalans i la toponímia, expliquen tot just dos anys després de la seva mort l'aparició del llibre 'Univers Manent. Homenatge a la figura i obra d'Albert Manent i Segimon'.
L'obra (publicada l'any 2016) persegueix tres objectius, tal com exposa en el capítol de presentació el president de la Diputació de Tarragona (organisme encarregat de la seva edició), Josep Poblet. "L'estima per la història local -afirma-, dibuixada o escrita amb els topònims; la memòria de la terra, la gent i l'Església, i la Guerra Civil espanyola. Aquestes van ser les seves preferències investigadores, transmeses a bona part dels seus col·laboradors i amics, i exercides sempre amb la voluntat de construcció nacional". Per elaborar-ne un retrat fidedigne, el treball recull onze articles que no només expliquen el seu món sinó que alhora contextualitzen històricament la seva vida. Una síntesi que justifica la frase de Josep Pla, quan assegurava que Manent era la persona que més escales havia pujat i baixat d'aquest país en l'organització cultural. Una impressió refermada per la seva articulació d'una versió primigènia de l'establiment de les xarxes socials culturals, fruit de la seva utilització de les eines de l'època, és a dir, la correspondència i el telèfon.
El llibre està coordinat per Eugeni Perea i Fina Anglès. El riudomenc (al que unia una forta amistat amb Albert Manent) suma a la seva condició de fundador del Centre d'Estudis Riudomencs Arnau de Palomar la d'escriptor, doctor en Història Moderna i dedicat professionalment a la gestió d'Arxius (és cap de l'Arxiu General de la Diputació). Ha rebut el Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris (2007) i el Premi Internacional de Literatura Antonio Machado (2012) pel poemari 'Amb pedres al ronyó'. Per la seva banda, Anglès (nascuda a L'Aleixar) és llicenciada en Filologia Catalana. Professora a la URV, és autora de diversos llibres entre els quals es troba l'assaig 'Un passeig amb els sentits, de la natura a l'art. Itinerari a l'Aleixar i Maspujols amb l'obra de Joaquim Mir i Marià Manent', resultat de l'estudi durant més de 15 anys de la vinculació del pintor i escriptor respectivament al paisatge d'aquestes dues localitats. És sòcia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
Agraïment a la secció local de la Biblioteca Central Xavier Amorós per la seva disponibilitat.
