Títol: 'Les aventures d'en Pere Ganxet. Dos millor que un'
Autors: M. Carme Bigorra, M. Josep Salvadó i Marc Díez
Edita: Recull d'Estudis Històrics CRD
El Pere Ganxet és un element iconogràfic del patriotisme local i distintiu dels reusenquisme de tota la vida ben entès. Nascut a finals dels anys cinquanta del segle passat al voltant de la revista URBS, dirigida per Josep Maria Guix, va ser plasmat en paper pel dibuixant Romà Bonet, al que Ramon Ferran li va donar forma i que va esdevenir en partitura musical sardanística per obra i gràcia de Josep Maria Baiges. El pas del temps, però, obliga a reviure el personatge per transmetre els seus valors inicials de sentiment ciutadà a les noves generacions. Per això tres persones de diferents àmbits han llançat una col·lecció de còmics o llibres gràfics de lectura recomanada a partir dels sis anys fins a l'infinit.
Al primer volum ('La desaparició de l'estàtua') li segueix ara 'Dos millor que un'. Segons Maria Josep Salvadó (llicenciada en Teologia per la URV i metre de primària), una de les responsables del guió juntament amb Carme Bigorra (llicenciada en Història), aquesta revitalització del personatge popular pretén "fer que els Peres Ganxets actuals comencin a fer pàtria".
Per això, en aquesta darrera entrega d'una sèrie que ja té en preparació un tercer títol l'heroi deixa la seva condició d'estàtua situada als jardins del Santuari de Misericòrdia gràcies a l'esternut provocat per la "màgia de l'aigua com creadora de vida, un dels elements importants de subtext que hem volgut incorporar al relat", i esdevé un minyó més de carn i ossos dedicat a viure aventures que el relacionen amb altres elements iconogràfics de la ciutat. Així doncs, fa amistat amb les bugaderes, el Gaudí nen i David i l'ocell, tres escultures repartides arreu de l'entramat urbà que l'ajuden a conèixer amb més profunditat les seves arrels.
Al seu voltant, Ramon Tothoesbrino i el detectiu Flanagan li donen consistència i aires de misteri il·lustrats per Marc Díez. Amb 36 anys, aquest membre d'OVNI Comunicació Visual (estudi de disseny encarregat de diverses campanyes com els dos darrers cartells del Trapezzi) destaca la revifalla de Pere Ganxet amb la de la cultura popular reusenca lligada a les festes majors als darrers anys i admet l'intent d'actualitzar l'imaginari que envolta a aquesta figura.
"Dins del que anomenaríem com línia clara d'il·lustració, he tractat per portar-los cap al segle XXI a partir del model existent a través de canvis en la forma del cap i de la manera de vestir. Per exemple, he optat per colors taronja a la samarreta i blaus als pantalons, per donar a entendre que porta texans". Finalment, i per complementar l'aspecte pedagògic que es busca, l'obra incorpora les referències per poder trobar les escultures de les estàtues protagonistes de l'auca.
Aquest article rep la col·laboració de la Fundació Privada Reddis.
Agraïment a la secció local de la Biblioteca Central Xavier Amorós per la seva disponibilitat.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics